9/11/09

Recordes quan... L'Hospitalet 1-3 Athletic (Copa del Rei 2005-2006)

Imatge: EFE
Lleons riberencs 
9 de novembre de 2005, 20:45 del vespre. Sabadell

La història d’un club és fruit de la connexió entre molts aspectes, com poden ser els jugadors, els entrenadors, els ascensos, els descensos, les alegries, les decepcions. En aquesta secció intentarem reflectir, recordar, alguns d’aquests passatges que conformen la història del Centre d’Esports l’Hospitalet. I començarem amb un record prou recent. Per cert, sou ben lliures de col·laborar amb els vostres comentaris, records i sensacions en aquesta secció (així com a la resta del Blog).

I és que tot just avui s’acompleixen quatre anys de l’eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei que va enfrontar el CE L’Hospitalet i l’Athletic de Bilbao, en què tot i la victòria dels biscains per 1-3, l’Hospi va somiar amb el passi a vuitens durant gairebé una hora de joc, en part gràcies al gol de Quique Cárcel que va fer vibrar de debò l’afició de l’Hospi desplaçada a Sabadell, exili puntual dels riberencs després de la negativa de l’Athletic de jugar el partit a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet, sobre gespa artificial. El pre-partit va anar acompanyat d’un foc creuat de declaracions –algunes més sonades que d’altres- entre ambdues parts. Però abans d’això, i abans de conèixer que l’Athletic de Bilbao seria el rival a la Copa, l’Hospi ja havia fet un gran paper a la Copa del Rei.

El rastre de cadàvers –futbolístics- que l’Hospi havia deixat fins al moment el formaven el Calahorra (1-3 a la Rioja i 3-0 a casa), el Pontevedra (2-0 a l’Estadi) i el Nàstic de Tarragona (4-3), en una nit vibrant, amb remuntada inclosa i un gol de Paco Valera al darrer minut. Era l’hora de rebre un equip de Primera a l’Estadi, quatre anys després de “l’afer Deportivo”. Res més lluny de la realitat, aquella dita que diu que l’home és l’únic animal capaç d’ensopegar dos cops amb la mateixa pedra va prendre sentit també en aquesta ocasió. L’Athletic va negar-se a jugar a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet, adduint que el tipus de gespa artificial que hi havia suposava un risc alt de lesions per als seus jugadors. Per aquest motiu, i emparant-se en el reglament –discutible- de la RFEF, va sol·licitar jugar el partit en un altre emplaçament. Aquesta decisió va suposar l’inici d’una guerra de declaracions entre l’Athletic (amb Lamíkiz de president i Javier Clemente d’entrenador) i l’Hospitalet (amb el president Miguel García com a cap visible). Se’n van dir moltes, de coses, durant els dies previs al partit; algunes d’aquestes perles les podreu recordar al final del text.


Sigui com sigui, l’Athletic va sortir-se amb la seva i va disputar el partit en terreny de gespa natural i, a més, neutral. L’escenari: la Nova Creu Alta de Sabadell, curiosament el camp on Javier Clemente va patir una greu lesió que el va obligar, pràcticament, a deixar la pràctica del futbol. I gairebé va ser pitjor el remei que la malaltia, ja que aquell dimecres 9 de novembre va ser un dia d’aquells grisos, lletjos, va caure una forta tempesta sobre la ciutat vallesana que va fer perillar la celebració de l’encontre, ja que diverses zones del camp es trobaven completament anegades. Un cop més, disparitat d’opinions: Miguel García deia que el partit no es podia jugar, mentre que l’Athletic i el col·legiat del partit, Pérez Burrull, van creure que les condicions del camp no eren tal dolentes com per tal d’evitar la celebració del partit. Dit i fet, quan passaven pocs segons de tres quarts de nou del vespre, el col·legiat càntabre xiulava l’inici d’un partit que va tenir dos temps ben diferenciats. Un partit, per cert, del qual podem veure un resum a Youtube (clicant aquí).
A la primera part, partit equilibrat, tot i la diferència lògica entre un equip de Primera i un de Segona B. L’Athletic va disposar de bones ocasions de gol, mitjançant Fernando Llorente (tot un cadell fa quatre anys), Iraola i Julen Guerrero que, curiosament, va patir una contractura abans de la fi del primer temps que el va obligar a demanar el canvi. I era gespa natural... Per banda de l’Hospi, ganes, motivació, voluntat, desplegament físic –que després passaria factura- i, sobretot, a les acaballes del primer temps, deliri. Després d’un servei de porta llarg de Sergio Morán que ningú arriba a tocar, la pilota cau als peus d’Expósito, que rebutja malament una pilota que cau als peus de Quique Cárcel que amb Aranzubia totalment fora de la porteria tira un globus magnífic que entrava mansament a la porteria de l’Athletic. Era el minut 39 i l’Hospi, sí, l’Hospi derrotava l’Athletic per 1 gol a 0. La imatge la va poder immortalitzar el diari Mercat de l’Hospitalet en la seva portada de dies després, on es veia Quique Cárcel celebrant el gol amb tota l’afició. I encara podria haver estat millor si al minut 43, després d’una nova errada defensiva de l’Athletic, Toni Mora hagués ajustat més el seu xut, que finalment va marxar fregant el travesser de la porteria d’Aranzubia. En definitiva, arribàvem al descans i l’afició de l’Hospi, que s’havia desplaçat en massa a Sabadell (tres autocars van sortir de l’Estadi a banda d’aquells aficionats que es van desplaçar en els seus cotxes particulars), encara es fregava els ulls quan mirava cap a l’electrònic de la Nova Creu Alta i veia l’1-0 al marcador.
Va iniciar-se la segona part gairebé de la mateixa manera que la primera, amb un Athletic lamentable i un Hospi que, tot i la despesa física, i l’avantatge al marcador seguia buscant el 2-0. En aquest punt es produeix un fet curiós, que sembla que en el seu dia va passar inadvertit per la premsa ‘general’; encara amb l’1-0 al marcador, Pérez Burrull va anul·lar de forma molt rigorosa, per no dir injusta, un gol a Toni Mora que hauria posat el partit molt coll amunt pels homes de Javier Clemente. Encara avui, ni tant sols el resum del partit a Youtube reflecteix aquest fet. Allò que dèiem: curiós. Però al futbol, per sort o per desgràcies, les ganes no ho són tot i l’Athletic va acabar per imposar el seu físic i superar els de Ramon Moya. Ho van provar primer a pilota parada, amb una rematada de cap de Llorente que feia lluir Sergio Morán i després amb una centrada enverinada de Javi González que marxava a córner. I com diu una altra dita, a la tercera va anar la vençuda: centrada del mateix Javi González a Yeste que afusellava Morán i col·locava l’empat a l’electrònic, Era el minut 57 i quedava molt de partit per davant; massa. I encara en va quedar més quan, només quatre minuts més tard, Yeste va fer una passada en profunditat per Llorente que va superar el porter de l’Hospi amb un toc de qualitat.

Tot i el mal moment d’un Athletic que aleshores era el darrer classificat a la lliga de Primera Divisió, la lògica s’imposava a Sabadell i el somni de l’Hospi de tornar a eliminar un equip de Primera, quatre anys després, s’esvaïa. Els més optimistes, a més, tampoc no van tenir massa més temps per la il·lusió, ja que al minut 65, un nou cop de cap de Llorente, un malson per la defensa de l’Hospi, va fer pujar l’1-3 definitiu al marcador. D’aquí al final del partit, l’Athletic va dedicar-se a mantenir el marcador i l’Hospi, físicament fos, només va poder inquietar el seu rival en alguna jugada a pilota parada, com ara un llançament de falta de Chiqui.

Al final del partit, sensacions contraposades. D’una banda, sentiment de llàstima per no haver aconseguit culminar o, almenys, allargar el somni d’eliminar un històric com l’Athletic. Per l’altra, i el més important, sentir-se orgullós d’uns jugadors i d’uns colors que van defensar, com sempre i com mai, el nom de l’Hospitalet i de formar part d’una afició que, en major o menor nombre, està com ningú al costat de l’equip, sigui quina sigui la categoria, faci fred o calor. I molts d’aquests aficionats van anotar-se (vam anotar-nos) a l’agenda alguna cosa així com “eliminar un equip de Primera en un futur pròxim”. Esperem fer els deures ben aviat.

FITXA TÈCNICA

CE L’HOSPITALET: Sergio Morán, Óscar Sierra, Pep Pagès (Álex, 72’), Edu, Roger, Ángel Álvarez, Chiqui, Rubén Soler (Raúl Pradas, 59’), Paco Valera, Toni Mora, Quique Cárcel (Vila, 65’)

ATHLETIC CLUB: Aranzubia, Expósito (Dañobeitia, 61’), Murillo, Prieto, Casas, Orbaiz, Iraola, Julen Guerrero (Yeste, 39’), Tiko (Lacruz, 86’), Javi González, Llorente

Gols: 1-0 Quique Cárcel (39’), 1-1 Yeste (56’), 1-2 Llorente (60’), 1-3 Llorente (64’)

Àrbitre: Alfonso Pérez Burrull (Càntabre). Va mostrar l’única targeta groga del partit a Quique Cárcel (39’) per celebrar el gol de l’Hospi amb l’afició.

Incidències: Partit disputat a la Nova Creu Alta de Sabadell, davant poc més d’un miler d’espectadors. Bona afluència d’aficionats de l’Hospitalet i també de les penyes de l’Athletic a Catalunya. Terreny de joc en mal estat a causa de la pluja. Els aficionats de l’Hospi i del Sabadell (en deferència per la cessió de l’Estadi per part de l’ajuntament sabadellenc) havien de pagar 15 € per l’entrada.

DECLARACIONS

Javier Clemente, entrenador de l’Athletic de Bilbao
“Ens han tingut menys respecte que a una pedra. Ens han insultat, s’han recordat de la meva mare i no ens han donat invitacions”. Sobre el tracte de l’Hospi envers l’Athletic.

“Bon Nadal a tots, que algú de vosaltres menjarà turró, però ben dur”. Als seus jugadors, durant el descans, quan perdien per 1-0.

“Aconsello a Ramon Moya que tregui l’equip infantil de l’Hospitalet”

“Dels que vinguin al camp, de l’Hospitalet, sentirem les mateixes tonteries que hem estat sentint aquests dies a l’hotel. Hi van anar els deu més tontos dient tonteries”.

Ramon Moya, entrenador de l’Hospitalet
“Les penyes de l’equip són bona gent, però estaran cabrejades”

“Si vénen a l’Hospitalet hi haurà molta tranquil·litat, sinó el president es cabrejarà i ens primarà fins al coll per tal que els jugadors surtin a morir”.

Miguel García, president de l’Hospitalet
Sobre el president de l’Athletic, Fernando Lamíkiz: “Els convidaré a la llotja, perquè crec que el protocol i les entitats estan per sobre de tot, però no se m’acudirà pas dinar amb aquests dos senyors. Amb qualsevol altre directiu del club sí, però amb ells no”
“El senyor Lamikiz no dóna la talla com a president d’un club tan històric i tan gran com l’Athletic. Ha estat incapaç de mantenir la seva paraula de senyor, perquè em va prometre pel seu honor que estava disposat a jugar en el nostre camp de gespa artificial i ara ni tan sols es posa al telèfon, no dóna la cara i s’amaga darrere del senyor Olabarria”.

3 comentaris:

  1. Reusenc :

    Xke se jugó en la NCA? y no en la Feixa Llarga?

    ResponElimina
  2. Què grans records!, gràcies per aquest escrit Cristian, tant de bó d'aquí a no gaire temps ens poguem veure en una situació similar.

    ResponElimina
  3. quin gran blog Cristian e vist el Resum i ojala sol hagues una 1ª Part en aquell partit un victoria que gran es l'hospi aveure aquest any la gran lluita que hi ha entre CE Hospi - CF Reus aver qui conssegueix el liderat venga molta sort i avere si puc a anar al partit molta sort i a lluitar i ja saveu no deixeu de mirar www.cfreus.blogspot.com

    ResponElimina