Etiquetes

29/6/10

9.453 quilòmetres i tres avions. Tenim grup

Després de la reunió celebrada aquest mateix matí, els membres del Comitè Executiu de la Segona Diivisió B, juntament amb el seu president, Marcelino Maté, han acordat per unanimitat aprovar la proposta de grups per la propera temporada, 2010-2011, que avançàvem tot just fa uns dies i que, finalment, no acompleix amb els criteris de proximitat i de no separació de territorials que propugnava la mateixa Comissió de Segona B. Una confirmació que deixa el Centre d'Esports l'Hospitalet, juntament amb la resta d'equips catalans, valencians, balears i un dels aragoneses conformant el grup tercer de Segona Divisió B. Aquests seran els equips que formaran aquest grup III de Segona Divisió B:

CD Alcoyano, Alicante CF, UD Alzira, CD Atlètic Balears, CF Badalona, Benidorm CF, CD Castellón, CD Dénia, Gandia CF, UDA Gramenet, CE L'HOSPITALET, UE Lleida, RCD Mallorca B, Ontinyent CF, Orihuela CF, CE Sabadell, UE Sant Andreu, FC Santboià, Sporting Maonès i CD Teruel.

19 desplaçaments. 9.453 quilòmetres per carretera i tres viatges (Atlètic Balears, Mallorca B i Sporting Maonès) en els quals caldrà recórrer a l'avió. D'aquests desplaçaments, el més llunyà serà el d'Oriola, a 555 km. de la nostra ciutat; a l'altre extrem se situa Sant Boi de Llobregat, a només 9,5 km de l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Curiosament, l'Hospi no tindrà cap debut pel que fa als rivals, ja que s'hi ha enfrontat almenys una vegada contra cadascun d'ells. Així doncs, composició gairebé clàssica i 'vells' rivals pel retorn a la categoria de bronze del futbol espanyol del Centre d'Esports l'Hospitalet. Els 60 equips restants que competiran en aquesta categoria la propera temporada es reparteixen de la següent manera:

Grup 1: Atlético de Madrid B, CD Badajoz, Cacereño, Celta B, Cerro Reyes, Conquense, Coruxo, Deportivo B, Extremadura UD, Getafe B, Guadalajara, Leganés, Lugo, Montañeiros, Pontevedra, Rayo Vallecano B, Real Madrid Castilla, RSD Alcalá, Universidad de Las Palmas i UD Vecindario.

Grup 2: Deportivo Alavés, Barakaldo, Bilbao Athletic, Caudal Deportivo, Cultural Leonesa, Eibar, Gimnástica de Torrelavega, Guijuelo, La Muela, Lemona, Mirandés, Osasuna Promesas, Oviedo, Palencia, Peña Sport, Real Sociedad B, Real Unión de Irun, Sporting B, UD Logroñés i Zamora.

Grup 4: Atlético Ciudad, Betis B, Cádiz, Caravaca, CD Alcalá, Cádiz, Ceuta, Écija, Estepona, Jaén, Jumilla, Lucena, Melilla, Murcia, Polideportivo Ejido, Puertollano, Roquetas, San Roque, Sangonera, Sevilla Atlético i Yeclano.

En un altre ordre de coses, la direcció esportiva i la Junta Directiva del club segueixen buscant el tècnic que encapçali el projecte 2010-2011 de l'Hospi, després de la marxa al Castelló de Jordi Vinyals -que va ser presentat ahir a la ciutat del Millars (foto)-. Ahir en declaracions a la Televisió de l'Hospitalet, el secretari tècnic del club Quique Cárcel tornava a insistir en el perfil d'entrenador que cercaven, "similar al de Vinyals amb gust pel bon futbol". Un dels noms que han sonat amb més força és el de Juan Carlos Oliva; el de Lleida, però, "no és la prioritat" per Cárcel, a banda de valorar que pugui tenir ofertes de superior categoria. Un dels noms que podria afegir-se a aquest llista és el d'Àngel Pedraza, ex tècnic d'Espanyol B, Benidorm o Atlètic Balears, entre d'altres equips i que s'addiu a la idea de tècnic que s'està buscant. Una llista de la qual desapareix Natxo González, que acomplirà l'any de contracte que li queda a la UE Sant Andreu i tornarà a intentar l'ascens amb el club quatribarrat que dirigeix Joan Gaspart.

Aquesta situació provoca, per tant, que el tema tant de les renovacions com dels fitxatges resti aturat fins que no es lligui el nou entrenador. A hores d'ara, hi ha set jugadors amb contracte a l'Hospi: Carlos Craviotto, Manu Viale, Lucas Viale, Eloi Fontanella, Cristian Gómez, Cristian Alfonso i Cristian Lobato. Especialment delicada és la situació dels tres joves del planter, ja que la gran temporada que han fet els ha revaloritzat enormement, tot provocant l'interès de clubs ser superior categoria amb ofertes que, econòmicament, l'Hospi no podria igualar. A banda d'aquests set jugadors, hi ha dos jugadors més, els juvenils Moussa (lateral dret) i Peque (lateral esquerre), que realitzaran la pretemporada amb el primer equip; de fet, Moussa ja va disputar algun partit de pretemporada amb l'Hospi de Vinyals.

En canvi, els despatxos d'altres clubs estan en la seva màxima efervescència, equips com el Sabadell, l'Alcoyano o l'Sporting Maonès s'han posat les piles i avançat molta feina per deixar els seus planters enllestits al més aviat possible. El cas dels menorquins és el més clar, ja que Joan Esteva compta ja amb 16 jugadors al seu equip després de les incorporacions de l'ex de l'Hospi, Pedro García i de Martí Noceras (Mallorca B). Al llarg d'aquest estiu podreu seguir en aquest blog l'evolució del mercat d'aquest grup III i les plantilles dels rivals de l'Hospi la propera temporada. Per fer un tast, aquí teniu l'estat actual de l'Sporting Maonès:

27/6/10

Informe CELH: Capítol 4 "Les xifres d'una gran temporada (1)"

Fa tot just una setmana que l'Hospi aconseguia davant l'Almería B el gran objectiu de la temporada: l'ascens, l'ansiat retorn a la Segona Divisió B. Una fita que ben pocs no concebien com obligatòria després de la ja històrica (i afortunadament 'superada' desfeta al Municipal de Santanyí. Aquell 31 de maig, al voltant de les 8 del vespre, tot i l'estat de xoc en què es trobava sumit qualsevol persona relacionada amb el Centre d'Esports l'Hospitalet, va néixer la llavor de l'èxit, es va conformar la gènesi del que seria aquesta temporada 2009-2010. Una temporada magnífica, inoblidable...

Una temporada que va començar a preparar-se fa gairebé un any, el 20 de juliol de 2009, amb 14 jugadors al planter, i una sèrie de juvenils i de jugadors a prova. Per davant, 11 dies per polir els primers detalls, aclarir els primers conceptes i començar a cimentar un seguit de fonaments tècnics abans que la pilota es posés en joc l'1 d'agost, en un amistós a l'Estadi davant el Vilassar de Mar. Abans que es disputés el primer dels 57 partits que el Centre d'Esports l'Hospitalet ha jugat al llarg d'aquesta temporada:

Partits jugats: 55 (31 victòries, 18 empats, 6 derrotes). Dos dels partits (fase de grups de l'Històrics van jugar-se a 45').
Lliga: 38 (25 victòries, 11 empats i 2 derrotes).
Playoff d'ascens: 6 (1 victòria, 4 empats i 1 derrota).
Copa Catalunya: 4 (2 victòries, 2 empats i 0 derrotes).
Amistosos: 7 (3 victòries, 1 empat i 3 derrotes).

La Lliga i la fase d'ascens

Lliga: 38 (25 victòries, 11 empats i 2 derrotes).
Play-off d'ascens: 6 (1 victòria, 4 empats i 1 derrota).

Gols marcats; 80.
Gols encaixats: 20.

Com s'han repartit els gols?

a) Balanç local / visitant:
· Com a local: 51 gols en 22 partits (2,32 per partit). Va tancar la lliga regular com a màxim golejador del grup amb 47 gols (tres més que el Reus Deportiu). Va marcar a 21 dels 22 partits disputats com a local (només es va quedar sense marcar en el darrer partit contra l'Almería B (0-0).

· Com a visitant: 29 gols en 22 partits (1,32 per partit). Després de millorar l'aspecte realitzador a la segona volta, l'Hspi va acabar la lliga com el segon equip més golejador a domicili amb 28 gols, lluny del Santboià, que amb 41 gols en 19 partits va culminar una gran temporada. Al play-off, l'únic gol marcat en tres partits (Lucas Viale a Almería) ha acabat valent el seu pes en or. En total, l'equip ha deixat de marcar en vuit dels 22 desplaçaments.

b) Balanç primera part / segona part:
· A la primera part: 33 gols marcats (41,25% del total). 24 com a local i 9 com a visitant.
- Minuts 0 a 15: 12 gols (7 a casa i 5 a fora).
- Minuts 16 a 30: 13 gols (10 a casa i 3 a fora).
- Minuts 31 a 45: 8 gols (7 a casa i 1 a fora).

· A la segona part: 47 gols a favor (58,75 % del total). 27 com a local i 20 com a visitant.
- Minuts 46 a 60: 11 gols (6 a casa i 5 a fora).
- Minuts 61 a 75: 13 gols (8 a casa i 5 a fora).
- Minuts 76 a 90: 23 gols (13 a casa i 10 a fora).

Qui els marca?

Finalment, 14 dels 20 jugadors de camp que han disposat de minuts a l'Hospi 09-10 han aconseguit anotar com a mínim algun gol, gols que han arribat des de totes les línies de joc llevat de la porteria. Són nou els homes que es reparteixen els 31 gols marcats fins el moment. La xifra supera, per tant, la dels 11 jugadors que van aconseguir marcar amb Julià Garcia a la banqueta l'any passat.

Tot i no haver-se pogut alçar amb el títol honorífic de màxim golejador del grup cinquè de Tercera Divisió, Jordi Martínez ha acabat la temporada com a pitxitxi de l'equip amb un total de 22 gols en 39 partits (1 d'ells de penal). El de Montmeló és, precisament, l'únic jugador que ha errat un penal aquesta temporada (va ser davant del Premià a la 36a jornada, amb empat a zero al marcador). Darrera seu se situa Eloi Fontanella, que s'ha estat 14 partits sense marcar a la segona volta, en part per culpa de lesió que el va apartar unes setmanes dels terrenys de joc. Amb 16 gols, el bredenc s'emportaria la medalla de plata en aquesta competició particular i deixaria la de bronze per Jordi Tarrés, que tot i no gaudir de massa continuïtat també per culpa de les lesions, ha estat capaç d'anotar 12 gols (1 d'ells de penal), dos dels quals van ser cabdals per culminar la històrica remuntada contra l'Azuqueca. Completa la zona d'honor Cristian Alfonso, que ha aquest any ha destapat definitivament el pot de les essències i amb 10 gols s'ha confirmat com un jugador amb gol, a banda de la qualitat que ja havia demostrat. És a dir, 60 dels 80 gols de l'Hospi els han marcat només quatre jugadors, els mateixos que van ser baixa a Vallecas amb el consegüent maldecap que això suposava per l'equip.

El grup perseguidor dels quatre 'cannonieri' de l'Hospi l'obre David Corominas, que segurament ha fet prou mèrits com per merèixer més dels 6 gols (un de penal) que ha anotat aquesta temporada, tot i ser el tercer jugador de camp que més partits ha disputat. Perseguint el vilassarenc trobem Cristian Lobato, que amb 3 gols ha donat la sensació que li han faltat partits per millorar la seva resolució de cara a porta. Tres dels jugadors més experts del planter han pogut anotat 2 gols: Manu Viale, Toni Velamazán i Manel Gómez, mentre cinc homes més han marcat un únic gol: Andrés Barón, Dani Morales, Marcos Guill, Cristian Gómez i... Lucas Viale. Repetint el camí de David Giménez, el '5' de l'Hospi ha estat l'escollit per marcar el gol decisiu de la temporada, un gol que suposava de pas la seva estrena en el compte golejador

L'altra dada curiosa que ens reporta aquest apartat és la de l'efectivitat de cara al gol, un aspecte que domina clarament Jordi Tarrés. L'ex de l'Espanyol B ha necessitat 'només' 1.320 minuts per marcar 12 gols, el que suposa una mitjana d'un gol cada 110 minuts de futbol. Per sota de la mitjana d'1 gol/200 minuts es troben Jordi Martínez (marca cada 144 minuts) i Eloi Fontanella (anota cada 178 minuts). I és que 12 dels 80 gols que ha marcat l'Hospi aquesta temporada els han marcat jugadors que han sortit des de la banqueta, amb el partit ja començat; 6 d'aquests gols els ha anotat Jordi Tarrés, que s'ha guanyat el cartell d'home revulsiu i d'home-gol d'aquest Hospi 09-10.
Com els marquen?
Tot i fer gala d'un bon entrenament pel que fa a les jugades a pilota parada, és en el decurs del partit, amb la pilota en joc, quan l'Hospi fa més mal als seus rivals. És d'aquesta manera que es reparteixen els seus 80 gols:

· De jugada: 66 gols (82,5 %)
· A pilota parada: 11 gols (9,68 %)
· A la sortida d'un córner: 6 (7,5 %).
· Després d'un servei de falta: 5 (6,25 %)
· Llançament de falta directe: 0

· De penal: 3 gols (3,75 %)

· Amb el peu: 68 gols (85 %)
· Amb el cap: 12 gols (15 %)

I si...?

Han estat 80 els gols que ha marcat l'Hospi en aquests 44 partits de lliga i de play-off. 80 gols que o bé l'atzar/encert o els àrbitres han volgut que fossin legals. D'una banda, els col·legiats han anul·lat 8 gols als riberencs aquesta temporada (tan sols tres als equips rivals). Per la seva banda, els de Jordi Vinyals en estavellat fins a 15 vegades la pilota en algun dels tres pals que conformen la porteria contrària: quatre d'aquests quinze pals són de David Corominas (tres d'ells davant el Reus), Eloi Fontanella amb 3, Lucas Viale, Manel i Jordi Martínez amb 2 i Toni Velamazán i Manu Viale amb un completen la llista.

El proper 'lliurament' d'aquest Informe CE L'H se centrarà en l'aspecte defensiu i, més concretament, en els gols encaixats.

26/6/10

El trencaclosques dels grups

Que el gènere humà és únic se sap des de fa molts i molts anys, segles, fins i tot mil·lenis. Que dins del subgènere humà hi ha diverses espècies, també. I que els dirigents i 'treballadors' de la Real Federación Española de Fútbol (Furbo o fúrbol, en llenguatge cult) agafen tot el pitjor de la humanitat per, passat pel sedàs del caos i de la lògica il·lògica, convertir totes i cadascuna de les seves decisions en la pitjor del ventall d'opcions amb què comptaven; tant se val que parlem de les primes de la selecció, de les denúncies dels jugadors a l'AFE de cada estiu, del format pèssim de la Copa del Rei o d'un dels culebrots estrella de cada més de juny/juliol: la confecció dels grups de Segona Divisió B de cara a la temporada següent. Com era d'esperar, aquest any no ha estat cap excepció.

I és que, com dèiem, la lògica és segurament l'últim paràmetre que la RFEF aplicarà a l'hora de formular una proposta de grups als 80 clubs participants a la categoria de bronze al futbol espanyol. Han decidit introduir-hi una sèrie de discutibles condicionants que ells mateixos decideixen saltar-se si així ho creuen convenient, uns condicionants dels quals en desconeixem els fonaments que condueixen la Federació a fer-los servir per la confecció de grups. A saber:

1-Els equips de les Illes Canàries (Vecindario i Universidad de Las Palmas) han d'anar al mateix grup que els madrilenys (6) a causa dels enllaços aeris.
2-Els equips d'una mateixa territorial no podran ser separats en la confecció d'aquests grups.3-Criteri de proximitat.

Primera resposta: canaris i madrilenys sumen vuit equips. Caldrà completar el grup amb dotze equips més, als camps dels quals els equips canaris hi arribaran per carretera, tal i com van fer la temporada passada en els partits que van jugar a Astúries o a Cantàbria. Aleshores, perquè no poden fer el mateix amb els equips andalusos o catalans, si l'aeroport de Gando (Gran Canària) també compta amb vols regulars diaris fins a Sevilla o el Prat? Segona incongruència: si dèiem que és la RFEF qui fa esment sobre la no separació dels equips de la mateixa Comunitat Autònoma; és curiosament la mateixa Federació, en la seva proposta a la resta de club, la que d'una banda separa el Puertollano del Conquense i el Guadalajara, i el CD Teruel del CD La Muela per tal de quadrar la seva configuració de grups. El més lògic i conseqüent del món, vaja. Tot plegat, fa que el tercer condicionant, el de la proximitat, soni a un acudit dels dolents quan veiem que la RFEF inclou en el mateix grup (el primer), els sis equips gallecs i els quatre extremenys: com si el desplaçament entre Almendralejo i Lugo es pogués fer a peu.

Tot plegat resulta en un caos que es repeteix any rere any sense que ni uns ni els altres -els clubs han fet gala d'un immobilisme latent al llarg de les temporades-, ara amb l'agravant d'una crisi econòmica que provoca que molts clubs hagin de mirar fins el darrer cèntim d'euro de cada desplaçament per tal de quadrar els seus pressupostos. I això, en el context de la Segona Divisió B: una categoria del tot deficitària que sovint suposa cavar la tomba per molts equips, tot i que alguns d'ells s'ho guanyin a pols per voler estirar més el braç que la màniga. Davant d'aquesta situació, doncs, no seria millor ser més pràctic i agrupar els equips per àrees geogràfiques, facilitat la proximitat entre els clubs i eliminar en la mesura del possible els gran desplaçaments? Realment és un problema tan gran pagar els desplaçaments a les Illes Canàries quan cada jugador de la selecció espanyola s'embutxacaria 600.000 euros si la 'Roja' guanya el Mundial?

Fet l'speech, l'Hospi es veurà afectat relativament per aquest guirigall dels grups, ja que la situació de Catalunya fa que les dues opcions que es tenien en compte en un principi suposin una despesa força similar, si bé esportivament els clubs catalans consideren millor la companyia dels valencians per continuar al grup tercer. I aquesta serà, llevat de cap girar inesperat de darrera hora, la proposta que sortirà de la reunió de dimarts vinent a Las Rozas: 7 catalans (CE L'Hospitalet, Sant Andreu, Sabadell, Badalona, Lleida, Gramenet i Santboià), 9 valencians (Castelló, Ontinyent, Gandia, Alzira, Alicante, Alcoyano, Benidorm, Dénia i Orihuela), 3 balears (Mallorca B, Sporting Maonès i Atlètic Balears i 1 aragonès (CD Teruel). Poques novetats i 19 rivals amb els quals l'Hospi repetirà enfrontament la propera temporada, ja que no hi haurà cap duel inèdit a la història del club riberenc.

Per la seva banda, la resta de grups podrien quedar configurats de la següent manera:

Grup 1: 6 madrilenys (Real Madrid Castilla, Atlético B, Getafe B, Rayo Vallecano B, Leganés i RSD Alcalá), 2 canaris (Vecindario i Universidad de Las Palmas), 6 gallecs (Celta B, Pontevedra, Lugo, Deportivo B, Montañeiros i Coruxo), 4 extremenys (Cacereño, Badajoz, Extremadura UD i Cerro Reyes Atlético) i 2 conjunts de Castella-la Manxa (Guadalajara i Conquense).

Grup 2: 3 asturians (Caudal de Mieres, Oviedo i Sporting B), 1 càntabre (Gimnástica), 7 bascos (Alavés, Eibar, Real Unión, Lemona, Bilbao Athletic, Barakaldo i Real Sociedad B), 1 riojà (UD Logroñés), 2 navarresos (Osasuna Promesas i Peña Sport), 1 aragonès (La Muela) i 5 equips de Castella i Lleó (Cultural, Mirandés, Palencia, Zamora i Guijuelo).

Grup 4: 11 andalusos (San Roque, Cádiz, Sevilla Atlético, Betis B, Écija, CD Alcalá, Estepona, Roquetas, Jaén, Poli Ejido i Lucena), Ceuta, Melilla, Puertollano i 6 murcians (Murcia, Sangonera, Yeclano, Caravaca, Atlético Ciudad i Jumilla).

Copa Catalunya 2010-11

Per si no n'hi hagués prou, la germana petita de la RFEF, la Federació Catalana de Futbol tampoc és que faci les coses massa bé. Després de celebrar en família la seva Assemblea General Ordinària i d'aprovar, entre d'altres mesures, la reestructuració del futbol territorial català (és a dir, eliminar la Primera Catalana, fer un canvi de nomenclatura i deixar la Preferent Territorial com a categoria prèvia a Tercera Divisió) i de plantar-se gairebé en el 30 de juny, encara ningú sap què passarà amb la Copa Catalunya 2009-2010, que té l'Hospi, l'Espanyol i el Barcelona com a finalistes (sí, tots tres), esperant que l'ens que presideix Jordi Casals doni senyals de vida per tal que aquesta estranya final pugui celebrar-se, a poder ser abans que acabi l'edició 2010-11, que tot just acaba de deixar enrere la cinquena eliminatòria.

Aquesta mateixa tarda, l'altre representant de l'Hospitalet a la competició, la Unificación Bellvitge ha progressat a la sisena ronda de la Copa Catalunya en golejar el Jesús i Maria per 0-3 en un partit disputat a l'estadi de l'Aube, a Deltebre. El conjunt de David Paredes, juntament amb el Figueres, l'Equipo Ja i l'Olímpic Can Fatjó serà present al sorteig de la sisena ronda (primera de la tercera fase, segons la FCF) que encara té la data per confirmar. Un sorteig en què, a banda d'aquests quatre equips, podrien entrar tots els equips de Segona B i Tercera Divisió que vulguin participar en aquesta Copa, és a dir: Sant Andreu, Lleida, Badalona, Gramenet, Santboià, Sabadell, Terrassa, Gavà, Reus, Prat, Cornellà, Manlleu, Llagostera, Europa, Balaguer, Amposta, Castelldefels, Palamós, Vilanova, FC Ascó, Cassà, Premià, Blanes, Rapitenca i Olesa. Tots aquests equips es batran en tres eliminatòries que es disputaran els caps de setmana del 8, 15 i 22 d'agost, abans de progressar a una nova fase de la competició, encara per determinar.

25/6/10

Canvi a l'Hospi: marxa Jordi Vinyals i entra...

Serrells. Sempre serrells. Això és el que falta, segons la premsa de Castelló per poder oficialitzar el fitxatge de Jordi Vinyals pel CD Castelló la propera temporada. El de Cardedeu sembla haver estat seduït pel projecte 2010-2011 que prepara el club albinegre, que acaba de baixar a Segona Divisió B després de realitzar una temporada desastrosa a la Liga Adelante i d'haver 'cremat' tres entrenadors: David Amaral, 'Tintín' Márquez i Asier Garitano. I és que tot i la retallada pressupostària que es prepara a la ciutat del Millars, la intenció primera és la de la retornar a la categoria de plata amb un projecte d'alta volada, del qual Jordi Vinyals en serà el cap principal després d'imposar-se en la cursa per ocupar la banqueta a Toni Aparicio, Javi López i Santi Castillejo, també candidats a entrenar el Castelló 2010-11.

El fet que Castelló sigui una ciutat familiar per Vinyals i per la seva família (va jugar al Vila-real a mitjans dels anys 90 i posteriorment va entrenar el filial groguet a Tercera Divisió), ha estat un dels factors que ha influït en la negociació que ha encapçalat el seu agent, Màgic Díaz. L'altre punt important "més enllà de l'aspecte econòmic" ha estat el projecte esportiu que li han presentat, en què el retorn a Segona A és gairebé innegociable, tot i que el Castelló no passa pel seu millor moment institucional, precisament, amb el seu màxim accionista José María García Osuna en el punt de mira de l'afició castellonenca i amb el fantasma de les denúncies d'alguns jugadors a l'AFE planant sobre l'històric club de la Plana. Sigui com sigui, Vinyals s'ha deixat estimar i no ha amagat la seva satisfacció per formar part del Castelló de la propera temporada, en un projecte en què possiblement també arribi acompanyat d'un preparador físic i d'un segon entrenador de la seva confiança. Res se sap fins ara dels jugadors de l'Hospi que podrien acompanyar-lo en aquesta nova aventura. En canvi, sí que es confirma l'interès per contractar Rangel i Raúl Muñoz, de l'Ontinyent i David Lázaro, del Vila-real B.

Amb la més que probable marxa de Jordi Vinyals, s'obren dos interrogants a ca n'Hospi: la continuïtat de Quique Cárcel a la secretaria tècnica del club i la contractació d'un nou entrenador per encapçalar l'Hospi 2010-11. Pel que fa al primer punt, caldrà valorar l'impacte que la no continuïtat de Vinyals té en la situació de Cárcel en el club, tot i que el pas donat pel barceloní a l'hora de deixar el futbol i dedicar-se exclusivament a la direcció esportiva fan pensar que la temporada vinent seguirà al capdavant de l'àrea esportiva de l'Hospitalet. El que sí es confirma és la renovació d'alguns jugadors; segons Televisió de l'Hospitalet, Carlos Craviotto, Juan Manuel Viale, Lucas Viale i Eloi Fontanella han signat la seva renovació i defensaran la samarreta de l'Hospi la propera temporada.

De l'altra, toca començar a buscar un nou entrenador per la propera temporada -si és que no s'ha encetat ja cap contacte ni negociació-. En aquest sentit, un dels noms que més sonen i que més agrada a l'afició de l'Hospi és el de Juan Carlos Oliva, que després de dirigir els riberencs en la històrica temporada 2006-07 no ha tingut massa sort en els clubs que ha anat dirigint (Aris, Vila-real B i Salamanca). Seria la segona etapa d'un tècnic que va deixar un gran record a l'entitat, tant pel que fa en l'aspecte professional com en el personal. Hi ha, però, tot un rest d'entrenadors que a hores d'ara es troben sense equip i podrien ser bones opcions per dirigir el CE L'Hospitalet la temporada vinent: Raúl Agné, Joan Francesc Ferrer 'Rubi', Narcís Julià, Manolo González o, en cas de confirmar-se la seva marxa del Sant Andreu, el basc Natxo González. Podeu deixar les vostres preferències sobre el nou entrenador i les reflexions sobre la marxa de Vinyals fent un comentari en aquesta entrada.

22/6/10

Un ascens que no es pot desaprofitar

Han passat gairebé 40 hores des que el CE L'Hospitalet va certificar el retorn a Segona Divisió B i la sensació de satisfacció, d'haver fet una bona feina i d'haver acomplert amb els objectius marcats a principis de temporada segueix latent. Ha costat molt, moltíssim, però l'Hospi, a 22 de juny de 2010, torna a ser a la categoria a la qual, com a mínim, sempre hauria de pertànyer. Hem vist com costa pujar, recuperar una categoria perduda i ara tenim per davant una oportunitat única de no fallar, de fer que aquest club es confirmi, com a mínim, com un història de la Segona Divisió B. Es tracta de posar-hi tota la il·lusió del món, de treballar per assolir la cota més alta possible, però sempre amb els peus a terra, amb el realisme per bandera i amb una cosa clara: la Segona Divisió B no és, ni de bon tros, la Tercera Divisió.

Arriba l'hora de planificar el futur, d'esboçar els traços que marcaran el retorn de l'Hospi a Segona B i de veure i negociar qui pot (o vol) formar part d'aquest projecte i qui no. Pel que dèiem, perquè tot i la bona temporada realitzada per l'equip, la Segona B és un nou món pel qual cal preparar-se a consciència i fer els retocs que calgui amb molt d'encert. Hi ha qui parla de pensar en la Segona Divisió A; és totalment lícit (només faltaria!) però precisament a ca'n Hospi, en les darreres temporades, si d'alguna cosa s'ha pecat ha estat de crear falses expectatives a partir dels equips "de campanilles" que pretenien menjar-se el món. I a la postre, el resultat ha estat clar: els dos darrers descensos de l'Hospi a Tercera Divisió s'han produït l'any després de lluitar per pujar a Segona A. Per la seva banda, les promocions per pujar a la categoria de plata han arribat sobretot gràcies a la paciència, al treball diari i a la humiltat: la generació dels Javi García, Siscu, Matamala i Bartrés, amb García Escribano a la banqueta van anar creixent al llarg dels anys fins que els va arribar l'alternativa en forma de classificació pel play-off (2001-2002); amb Juan Carlos Oliva, la clau va ser un grup magnífic i treballador com pocs, que es va plantar a la promoció quan pocs ho esperaven (2006-2007). I és que una plantilla de renom, a Segona B, no és sinònim d'èxit.

Així les coses, caldrà realitzar una bona planificació de la propera temporada per tal que no es cometin errors d'un passat no gens llunyà, més encara després de veure el que ens ha costat tornar a Segona B. S'obre un període de negociacions, rumors, oferiments i jocs de mans, d'estira i arronsa per conformar la plantilla de la propera temporada, confeccionar la llista de baixes i veure quins jugadors seran els encarregats de suplir aquests homes. Primer, però, caldrà conèixer si Jordi Vinyals seguirà sent el capità del vaixell. El de Cardedeu ha reconegut que s'ha trobat molt a gust a l'Hospi i que cal "aclarir uns quants punts" (és a dir, els ja clàssics serrells). La seva continuïtat, encara no confirmada, ha guanyat possibilitats després que el Nàstic -una de les possibles 'nòvies' de Vinyals- confirmés ahir dilluns que Luís César Sampedro seguiria sent el tècnic nastiquer la propera temporada a la Lliga Adelante.

D'altra banda, Quique Cárcel va confirmar de forma definitiva la seva retirada del món del fútbol. Tot i reconèixer que encara disfruta jugant, també va acceptar que va arribar un moment en què va haver de triar entre seguir jugant o dedicar-se de forma completa a la seva tasca com a secretari tècnic / director esportiu de l'Hospitalet. Amb aquesta decisió, el capità de l'Hospi posa fi a gairebé 20 anys com a futbolista en actiu i a 8 temporades com a futbolista del CE L'Hospitalet, amb qui ha viscut dos descensos a Tercera i els dos ascensos a Segona B 'posteriors'. Tot un exemple de dedicació i professionalitat. L'adeu de Cárcel, però, no és l'únic pel que fa a exjugadors riberencs, ja que aquest mateix mes de juny Lluís Codina (Eibar), Albert Càmara (Badalona), Xavi Roca (Europa) o Keko (Sant Andreu) també han fet oficial que pengen les botes per dedicar-se a d'altres tasques, relacionades o no amb el món del futbol.

Finalment, però no menys important, caldrà fer una sèrie de retocs al planter riberenc, tenint en compte d'una banda les baixes que es creguin necessàries concedir i, de l'altra, els jugadors que marxin de l'Hospi si tenim en compte les ofertes amb què compten. És el cas dels 'Cristians' (Gómez, Lobato i Alfonso), seguits per equips de Primera Divisió i que compten amb força números per volar del CE L'Hospitalet, tot i que caldrà veure com evolucionen aquests tres casos en les properes setmanes. És complicat, però la continuïtat dels tres jugadors, juntament amb la d'homes com Ceballos o Dani Planchería deixaria les sis places sots-23 necessàries a Segona B gairebé cobertes.

Pel que fa al plànol institucional, s'obre un horitzó realment il·lusionant que no es pot desaprofitar. Caldrà però, també, depurar responsabilitats després que als partits davant de l'Azuqueca i l'Almería B, acabessin sent els socis els pocs que van acabar passant per taquilla. Si contra l'Azuqueca només van comprar-se 421 entrades amb uns 1.500 espectadors a l'Estadi, pocs més van fer-ho diumenge passat davant el filial de l'Almería (amb 2.500 persones a les grades). Està clar que algú ha de respondre davant d'aquesta situació, totalment inacceptable i que suposa un greuge comparatiu pel soci, per la fidel afició d'aquest club (que tot sovint ha alabat Miguel García) i que, al final, ha estat qui ha pagat mentre tot un seguit de gent que no s'ha deixat veure per l'Estadi en tot l'any ha tingut entra gratuïta. Situació greu, sens dubte.

Tot i això, en aquest play-off ha quedat demostrat que sense fer massa cosa hi ha un públic potencial disposat a anar a l'Estadi i a donar suport a l'equip més representatiu de la ciutat. "L'altra cama" existeix, però quan aquesta es posa a caminar amb la cama del costat se l'ha de mimar, cuidar perquè vagi al mateix ritme i juntes puguin avançar. Però si d'alguna cosa ha pecat aquest club en els darrers anys és de falta d'inventiva, de creativitat i d'idees, especialment en l'àrea social. No es pot confiar tot al boca a boca i deixar que el soci faci la feina tractant de convèncer les seves amistats per fer-se soci de l'Hospi. A l'any 2010, anar amb un cotxe per la ciutat anunciant un partit de futbol (perquè no s'ha fet en cap dels 19 partits de lliga?) és clarament insuficient. Amb alguns canvis, però amb el mateix president, és la Junta Directiva que a finals dels 90 i a principis dels 2000 buscava mil i una iniciatives per fer que la gent vingués a l'estadi, regalava condons, repartia invitacions tot col·laborant amb diaris de la ciutat, oferia descomptes en benzina i no ho refiava tot a una pàgina web que, no ens enganyem, dista molt del que hauria de ser el lloc web oficial d'una institució històrica com el Centre d'Esports l'Hospitalet.

S'obre ara, doncs, un futur ple d'oportunitats que cal aprofitar com mai s'ha fet fins ara per fer que, d'una vegada per totes, la ciutat vegi que té un equip en categoria nacional i que hi ha vida més enllà de Barcelona i Real Madrid. No es tracta (per pura qüestió de realisme) que hi hagi 6.000 persones a l'Estadi quan vinguin a jugar Dénia, Teruel o La Muela, però qualsevol acció i idea per tractar que una sola persona formi part d'aquest Hospi ha de ser benvinguda. I és que arriba una temporada 2010-11 en què, a banda del retorn a la Segona Divisió B, viurem una nova participació a l'edició de la Copa del Rei i també -esperem- jugarem la final de la Copa Catalunya 2009-10, davant dos equips de Primera Divisió com són l'Espanyol i el Barcelona. Massa incentius com per tornar-los a desaprofitar. I més ara que Miguel García ha confirmat que esgotarà els dos anys de mandat que li resten, tot i que tenia pensat deixar el club si s'assolia l'ascens el passat diumenge -una conversa amb l'alcaldessa Núria Marín el va fer desistir-.

Composició Segona B 2010-2011
Una Segona B que, per cert, podria comportar uns rivals no massa habituals per l'Hospi. S'obre una setmana en què les diverses Comissions autonòmiques es reuniran per elaborar la seva proposta per configurar els grups de Segona B 2010-2011. A hores d'ara, Andalusia i la Comunitat Valenciana ja han deixat clara les seves preferències, que farien coincidir valencians i murcians en el mateix grup, tot provocant que els set equips catalans haguessin de mirar cap al nord (i a les Canàries) per tal de trobar els seus futurs rivals (Catalunya -7-, Euskadi -7-, Illes Canàries -1-, Navarra -2-, La Rioja -1- i Cantàbria -1-). Una combinació que si bé privaria l'Hospi de visitar Castàlia, donaria als riberencs de jugar a Mendizorrotza, a l'Stadium Gal i... a Ipurua.

Copa Catalunya 2010-11
Dos dels tres partits de la cinquena eliminatòria van disputar-se el passat cap de setmana. Dissabte, l'Equipo Ja derrotava l'Aiguafreda per 2-0 a l'Eduard Aunós i passava a la sisena eliminatòria que disputarà a principis del mes d'agost. L'endemà, en un partit espectacular, la UE Figueres golejava el Vilartagues (3-6) a Sant Feliu de Guíxols i s'unia als de la Zona Franca i a l'Olímpic Can Fatjó 8exempt) com a equip classificat. Aquest 3-6, curiosament, suposa la primera derrota dels ganxons aquesta temporada, campions dels del seu grup de Tercera Territorial amb una superioritat aplastant. El darrer classificat el coneixerem el proper dissabte, després del partit que la Unificación Bellvitge jugarà a Deltebre davant el Jesús i Maria (6 de la tarda).

20/6/10

Ascens agònic!! | CE l'Hospitalet 0-0 UD Almería B

No podia ser de cap altra manera. El Centre d'Esports l'Hospitalet ha aconseguit l'ansiat retorn a Segona Divisió B i ho ha fet sent fidel al seu estiu 'alternatiu': patint i fent patir l'afició. L'equip no ha passat de l'empat a zero davant l'Almería B, un empat que li ha donat l'ascens pel valor doble del gol de Lucas Viale a Almería. Tot i això, els andalusos s'han tornat a mostrar superiors a l'Hospi i han tingut prou ocasions com per desnivellar una eliminatòria, especialment en una rematada a la sortida d'una falta que Craviotto ha aturat sota pals al minut 98, en un altre descompte tan etern com injustament extens. Perquè ho anunciàvem a la prèvia: aquest equip està abonat a l'èpica, a sofrir com mai ha sofert ningú per tirar endavant els partits, a vegades per errades alienes (Rayo B) o en ocasions per no haver sabut matar el partit quan calia (cas d'avui). Finalment, el gol de Lucas Viale al Juan Rojas ha valgut el seu pes en or: a les postres, ha acabat sent el gol de l'ascens, el gol que dóna sentit a l'alegria que s'ha desbordat aquesta nit a l'Hospitalet, a les llàgrimes que molts -jugadors i aficionats- han vessat per manifestar la seva joia, el seu estat d'eufòria per veure com el CE L'Hospitalet, el nostre Hospi, tornava a la categoria on com a mínim sempre hauria de trobar-s'hi. Ho han aconseguit, ho hem aconseguit. No podíem fallar i, queda clar, no hem fallat.

Comentava Jordi Vinyals divendres passat en una conversa amb Ràdio l'Hospitalet que l'empat a gols del partit d'anada permetria l'equip, arribat el moment, saber jugar amb el resultat; gestionar el partit segons requerís el moment. Amb el partit finalitzat i l'objectiu assolit, la impressió que resta és que l'Hospitalet ha jugat massa pressionat per aquesta opció i s'ha quedat, com se sol dir, entre Pinto i Valdemoro. En camp moment l'Hospi ha donat la sensació de saber què fer amb el partit: si ser fidels a l'estil que els havia dut fins aquí, buscant la porteria contrària i l'opció d'encarrilar l'eliminatòria per la via 'fàcil'; o si bé era millor defensar el mínim avantatge que proporcionava el gol marcat a Almería ara fa set dies. I així ha anat avançant el partit, amb l'Hospi caminant en un mar de dubtes i amb l'Almería B conscient que el partit era tan llarg que potser el gol que els calia era millor marcar-lo al més tard possible.

Tot i això, els andalusos no han trigat gens ni mica a posar a prova Carlos Craviotto, que un cop més s'ha erigit com a salvador de l'Hospi gràcies a les seves intervencions. No havien transcorregut ni dos minuts quan Cobos, l'autor del gol del filial al partit d'anada veia una opció inmillorable d'armar la seva cama dreta i etzibar un xut fortíssim que el porter lleidatà de l'Hospi aturava en dos temps (2'). Era el primer avís d'un Almería que començava el partit de tornada tal i com va acabar el d'anada, avisant l'Hospi, creant perill... i mostrant-se desencertats en atac. I això que avui Andreev no sortia com a titular... A l'Hospitalet li ha costat molt entrar en el partit, si és que podem considerar que hi ha arribat a entrar. Víctima del nerviosisme i de la seva pròpia precipitació, els homes de Jordi Vinyals han estat l'ombra de l'equip que ha destacat aquesta temporada al grup cinquè de Tercera. Segur, la baixa de Lobato ha estat un llast massa evident per un equip amb les idees poc clares. Com a mostra un exemple: la primera ocasió per l'Hospi no ha arribat fins al minut 12 i ha estat gràcies a un regal de la defensa de l'Almería, en què Rigo i el seu porter Álvaro no s'han entès i Corominas ha estat a punt d'aprofitar aquesta badada posant-hi la punta del peu, però el seu xut marxava a l'esquerra de la meta andalusa.

Per l'aficionat neutral, el partit evolucionava cap a una castanya de les que precisament no fan afició. Imprecisions i més imprecisions eren la tònica d'un partit que deambulava sense un rumb concret i ni molt menys convincent. Al minut 25, Jordi Martínez tractava de sorprendre Álvaro amb un xut llunyà des d'uns trenta metres que tornava a marxar a l'esquerra del porter de l'Almería B. I, trist però cert, aquí s'acabava l'activitat ofensiva pel que fa a ocasions de gol del quadre riberenc en els primers 45 minuts. Tampoc és que l'Almería es mostrés com el millor Brasil de la història, però el plus de 'necessitat' amb què comptaven els homes de José María Salmerón els va donar aquest polsim d'ambició que els feia sovintejar la zona defensiva de l'Hospi amb més assiduïtat. Així les coses, Carlos Craviotto tornava a vestir-se de superheroi salvant un mà a mà de Baby, que tot i no brillar com al partit d'anada ha demostrat la seva gran qualitat. El 'Zamora' del grup cinquè de Tercera treia una mà providencial abans que la defensa riberenca allunyés el perill (31'). Des d'aleshores i fins el final del primer temps, el partit es va anar endurint fins el punt que els jugadors de l'Almería van veure tres targetes grogues per diverses faltes, tot i que l'entrada de Cobos sobre Coro (43') hauria pogut ser mereixedora de vermella, degut a la seva duresa. Enmig d'aquest ball de bastons, només el '6' del filial Alberto Martín provava sort amb un xut des de la frontal de l'àrea després d'una assistència de Baby; el seu xut, però, marxava per sobre del travesser de la porteria de l'Hospi (35').

Vivíem el descans amb l'incertesa d'un marcador manifestament curt i veient amb preocupació les pors d'un Hospi que tenia a tocar l'ascens però que sentia molt a prop els fantasmes que han anat sorgint en els darrers temps. Uns fantasmes que han acabat per tenallar encara més les cames dels jugadors locals. I és que l'Almería ha sortit dels vestidors amb l'ànim de posar-se per davant el marcador: ha introduït més velocitat i capacitat de desbordar amb l'entrada de Fernando Carralero per Alberto Martín (48') i minuts després, provocava una falta enganxada a la línia de l'àrea gran que donaria origen a una nova intervenció miraculosa de Craviotto, que amb la punta dels dits enviava a córner la falta magistralment executada per Rigo, que tornava a demostrar el seu perill en jugades a pilota aturada (53'). L'Hospi no aconseguia espolsegar-se el domini almerienc, i encara menys apropar-se amb perill a la porteria defensada per Álvaro.

De fet, era l'Almería B qui tornava a colpejar l'Hospi, primer amb una centrada de Cobos que José Ramón no connectava per ben poquet (65') i després Kike veia com la defensa riberenca enviava la seva rematada a córner. Salmerón decidia donar entrada a l'estonià Andreev per tal d'acumular més homes d'atac i posar tota la carn a la graella. Casualitat o no, l'entrada del davanter bàltic va coincidir amb l'arriba d'ocasions de gol per l'Hospitalet; millor dit, per David Corominas, el millor jugador de camp en el dia d'avui. Corria el minut 74 i el '7' de l'Hospi es treia per sorpresa una centrada-xut que s'enverinava (ajudada pel vent) i que obligava Álvaro a posar la mà in extremis per evitar que l'esfèrica s'allotgés al fons de la meta visitant. Va ser ben bé un miratge, ja que els canvis i els nervis que anaven in crescendo van seguir provocant que el partit estigués en tot moment mancat de ritme i de continuïtat. L'Almería B cada cop apretava més, l'Hospi patia i el públic, visualitzant el drama, va portar l'equip 'en volandes' amb els seus crits d'ànim, uns crits que podrien haver estat d'alegria si al minut 91 David Corominas hagués estat més encertat a l'hora de resoldre un mà a mà amb Álvaro en un dels escassos contraatacs que va tirar l'Hospi al llarg de tot el partit. Al llarg dels 98 minuts de joc que Varón Aceitón va decretar que es disputessin.

Perquè un es pregunta en moments així la idoneïtat de fer canvis (Jordi Martínez per Marcos Guill) per tal de perdre temps. Si saps que et descomptaran 30 segons per canvi -mínim- no és lògic pensar que si no el fas no jugaràs 30 segons de partit? Total, que amb l'àrbitre balear còmode al camp, els cinc minuts que va decretar inicialment van convertir-se en vuit. Suficients com treure de l'atur tot el gremi de cardiòlegs de tota Catalunya. Primer amb un xut d'Andreev des del punt de penal, després d'un embolic monumental que incomprensiblement marxava més a prop del banderí de córner que no pas de la porteria local; l'estonià ha fet definitivament mèrits com per fer-li una estàtua al costat de l'Acollidora i agrair-li els serveis 'prestats'. Corria el minut 92, tres o quatre o cinc abans que el fantasma del Rayo B tornés a passejar-se per l'Estadi lluïnt les seves millors gales.

I és que l'Almería B, enmig de la por generalitzada que s'havia apoderat del 95% del públic present a l'Estadi, botava una falta a tres quarts de camp, la penjava l'àrea petita (on també hi havia el porter Álvaro, a la heroïca) i la pilota sortia escopida del cap d'algun jugador almerienc en direcció al fons de la xarxa fins que va aparèixer, un cop més, la mà de Carlos Craviotto per evitar el drama més dramàtic, l'apocalipsi, el 0-1. En una jugada que, tot sigui dit, va tenir de tot i per tothom: faltes en atac, possibles penals, falta al porter. Varón Aceitón va decantar-se per aquesta última, fent que els andalusos no comptessin amb massa temps per més. Craviotto va executar el servei de faltar i el balear xiulava el final del partit i oficialitzava l'ascens de l'Hospi, el retorn a la Segona Divisió B.

Tots, jugadors, cos tècnic, directius i aficionats, sabem com hem hagut de patir per arribar fins aquí. Ha estat una temporada llarga de debò, il·lusionant per molts motius, però també molt estressant per tenir una obligació tan clara com era aconseguir pujar a Segona B. Hem viscut una fase d'ascens al límit, amb decepcions, remuntades, èpica, heroïca, rememorant vells fantasmes del passat en forma de filials 'molestos' i eliminant aquest mateix fantasma per sempre més. En definitiva, hem viscut una gran temporada amb un gran final, amb un final que només l'Hospitalet, el nostre Hospi, és capaç de donar-nos.

Hi haurà temps aquest estiu per veure com evoluciona aquest equip, quins canvis hi haurà i com s'afronta la propera temporada. El blog de l'Hospi, sempre en la mesura del possible, us mantindrà informats de tot el que faci referència al Centre d'Esports l'Hospitalet. Però ara toca disfrutar, celebrar aquest ascens i sentir-nos orgullosos de ser part d'aquest Hospi.

FELICITATS, CAMPIONS !!

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Dani Morales, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Manel (Manu Viale, 87'), Eloi Fontanella, Jordi Martínez (Marcos Guill, 94') i Cristian Gómez (Tarrés, 78').

UD ALMERÍA B: Álvaro, Alfonso, Cobos, Rigo, Trujillo, Alberto García (Carralero, 48'), Chico (Ismael, 80'), Jesús Rubio, José Ramón, Baby i Kike (Andreev, 71').

Àrbitre: Santiago Varón Aceitón (Illes Balears). Bona actuació en línies generals. Ha mostrat targeta groga als locals Eloi Fontanella (49'), Andrés Barón (51'), Lucas Viale (57'), Manel Gómez (87') i Carlos Craviotto (93') i als visitants Alberto Martín (32'), Jesús Rubio (39'), Cobos (43'), Carralero (76') i Álvaro (95')

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 2.400 espectadors, amb presència d'aficionats d'algunes penyes de la UD Almería, vingudes des de la ciutat andalusa i des de localitats catalanes com Terrassa. Moltes cares conegudes a les grades, com ara la de Juanma Lillo, entrenador del primer equip de l'Almería o Juan Carlos Oliva, entrenador de l'Hospi la temporada 2006-2007. L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Martín ha presidit una llotja a la qual no hi ha assistit el president de la FCF, Jordi Casals, tot i trobar-se a la ciutat una hora abans de l'inici del partit. A l'Hospi, Dani Planchería i Cristian Alfonso han completat la convocatòria de l'equip, de la qual no ha format part Quique Cárcel, que després del partit ha anunciat la seva més que possible retirada del món del futbol. A la fi del partit, com acostuma a passar en aquests casos, s'ha produït una pacífica invasió de camp per part d'alguns aficionats de l'Hospi.

19/6/10

La gran final | CE l'Hospitalet - UD Almería B (Diumenge, 20:30 hores)

Badalona, Lleida, Sabadell i Gramenet o Vilafranca, Montañesa, Balaguer i Terrassa? La resposta la tindrem, segur, demà a mitjanit. A molt estirar i sent relativament pessimistes, comptant que el destí -capriciós destí- conduís l'eliminatòria entre el Centre d'Esports l'Hospitalet i la Unión Deportiva Almeria B a la fatídica tanda de penals. Sería culminar aquesta llarguíssima temporada de la forma més dramàtica possible, de la manera que només l'Hospi ho sabria fer. Però els cors de l'afició riberenca s'han acostumat darrerament a tot tipus d'emocions fortes, motiu suficient com perquè el destí esculli qualsevol altre camp del futbol espanyol on descarregar la seva ira. Aquí, a l'Hospitalet, només pensem en un concepte: Segona B. No serà, ni molt menys, una tasca fàcil, ja que al davant l'Hospi tindrà un equip d'allò més complicat, dur, rocós, més semblant al Rayo Vallecano B que no pas a l'Azuqueca, amb tot el que això suposa. El millor, segurament, el minimíssim avatatge amb què compta l'Hospi després del gol de Lucas Viale a Almería al partit d'anada. Perquè després de marxar de Madrid i d'Azuqueca de Henares sense marcar cap gol, l'Hospi començarà el partit de tornada amb l'eliminatòria al seu favor, un factor que l'equip ha de saber gestionar a l'hora de controlar el partit.

L'Hospitalet buscarà seguir el camí que aquest mateix dissabte han obert el Getafe B, el Coruxo i el Yeclano, que han aconseguit l'ascens a Segona B després d'eliminar el Portugalete, la Roda i l'Haro, respectivament. L'Hospi, o bé l'Almería B, serà el darrer equip de les quatre primeres categories del futbol espanyol a definir sobre el terreny joc la categoria en què jugarà la temporada vinent; una dada si més no curiosa. I és que si bé a ca n'Hospi tothom pensa en l'ascens, a Almería no plantegen aquest partit, ni de bon tros, com una oportunitat per a fer turisme: més aviat el contrari.
 
L'equip de José María Salmerón va sortir de la ciutat d'Almería ahir divendres en direcció a Castelló de la Plana, on va fer-hi nit per tal d'alleugerir el llarg viatge a realitzar i per poder exercitar-se aquest mateix matí, en una sessió que ha tingut lloc a la Ciutat Esportiva del Vila-real, abans que tornessin a agafar l'AP-7 fins a Castelldefels, on s'allotjaran fins demà a la tarda. Viatge repartit en etapes per arribar el més descansats possibles a la cita d'aquest diumenge, un partit què el filial almerienc en particular, i la Unión Deportiva Almería com a club en general hi tenen dipositades moltes esperances de cara al seu projecte de futur: recordem que aquest equip s'havia format en part a base de talonari per pujar-lo a Segona B aquesta temporada per tal que el salt entre el segon i el primer equip no fos tan brusc. Amb força patiment, l'Almería B ha arribat al darrer partit de la darrera eliminatòria d'aquesta fase d'ascens amb les opcions d'assolir l'objectiu intactes, i és clar que un cop aquí, no pensen renunciar a res.
 
Així ho creu el seu míster, José María Salmerón, que no considera que l'empat (1-1) del partit d'anada doni a l'Hospi la condició de clar favorit tot i que l'Almería B necessitarà fer almenys un gol si vols somiar amb l'ascens. Després del partit d'anada, Salmerón compta amb tots els seus homes en perfecte estat per la disputa de l'encontre, sense cap sancionat ni lesionat en el planter: l'únic que no podrà 'ser de la partida' és el segon entrenador, Víctor Mañas, que ha rebut dos partits de sanció després de ser expulsat diumenge passat per Gallego Gambín. Per tant, Salmerón podrà remenar i triar per seleccionar els onze homes que s'enfrontin demà a l'Hospi, tot i que no és gens descartable que repeteixi l'onze inicial que va començar el partit d'anada davant els homes de Jordi Vinyals, amb la possible entrada de Quini en substitució de l'estonià Andreev, desencertat fa set dies al Juan Rojas: Álvaro, Alfonso, Cobos, Rigo, Trujillo, Alberto Martín, Chico, Jesús Rubio, Quini (o Andreev), Baby i Carralero. Caldrà estar de nou atents a les incursions de l'exbarcelonista Baby, l'home més desequilibrant de l'Almería B, hàbil i veloç, que ja va portar de corcoll la defensa de l'Hospi diumenge passat; tot això sense desmerèixer jugadors com ara Chico, Jesús Rubio, o l'autor del gol de l'empat, Cobos.
 
Tot plegat, factors que haurà de valorar convenientment Jordi Vinyals per tal d'ajustar els darrers detalls per treure el màxim profit i un millor resultat demà al vespre. Primera premisa: no val a refiar-se. I és que l'Almería B ja va mostrar les urpes fa set dies al Juan Rojas i només una mescla de desencert atacant i encert de la defensa i porter de l'Hospi van fer que els riberencs sortissin indemnes d'Almería. Segona premisa: no especular amb el resultat. L'1-1 de l'anada és un resultat tan positiu com perillós si no se sap gestionar correctament; cal que l'Hospi jugui com ha vingut fent fins ara (principalment durant la lliga regular), mostrant-se contundent en atac i en defensa, fent poques concessions als rivals i, sobretot, mostrant un 200% de concentració per evitar problemes. Tercera premisa: no encaixar cap gol. Això donaria ales a l'Almería B, que veuria l'eliminatòria realment oberta; l'Hospi fa quatre partits consecutius que encaixa gol, una circumstància inèdita aquesta temporada i que ha acabat costant massa cara en aquest rush final. No encaixar cap gol equival a guanyar-se una plaça a Segona B. Així de clar. 
 
La resta de premises i d'indicacions les deixarem al cos tècnic i als detalls que el partit de demà vagi deixant. Un partit que no podrà jugar Cristian Lobato, un dels homes més en forma de la plantilla de l'Hospi: l'expulsió del jove davanter riberenc diumenge passat i el corresponent partit de sanció suposa una baixa molt sensible pel quadre riberenc, que haurà de buscar una alternativa per aquesta banda esquerra. Ceballos i Cristian Gómez compten amb força números per ocupar la plaça de Lobato; especialment el segon, sempre que Manel Gómez estigui al 100% i pugui formar el doble pivot amb Toni Velamazán. Del contrari, serà David Ceballos qui ocupi la posició d'extrem/interior esquerre, tal i com ja va fer (i amb bona nota) al Teresa Rivero davant el Rayo Vallecano B. Per si de cas, a la recàmara hi haurà Cristian Alfonso, que sembla prou recuperat de la seva lesió al peu i podria estar disponible per disputar alguns minuts si el partit ho requereix. Una situació que recorda a la d'Eloi Fontanella i Jordi Martínez davant el Rayo B, en què van forçar tot i no trobar-se al 100%. La diferència és que ara sí que no hi ha marge d'error.
 
L'altre dubte recau en Manu Viale, després que el central italoargentí es retirés amb un fort cop diumenge passat. Dubte fins a darrera hora, en cas que el germà gran dels Viale no pogués formar part de l'onze inicial la seva posició a l'eix de la defensa l'ocuparia Dani Morales, que no és titular des del partit de lliga davant del Blanes (3-2). Així doncs, l'onze inicial que podria presentar Jordi Vinyals seria el format per Carlos Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale (o Dani Morales), Lucas Viale, Toni Velamazán, Manel Gómez (o Ceballos), Cristian Gómez, Corominas, Eloi Fontanella i Jordi Martínez.
 
22 actors principals per una única sessió que començarà a dos quarts de nou del vespre a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet i que tindrà com a director d'orquestra el col·legiat balear Santiago Varón Aceitón, que tot just dirigirà el primer partit a la història de l'Hospi amb el fantasma del seu col·lega de col·legi, Rodado Rodríguez, que tan infaust record va deixar ara fa un més amb motiu de la visita del Rayo B. El jove àrbitre mallorquí estarà assistit a les bandes per José Antonio Diéguez Julià i Carlos Alberto García Sánchez.
 
És el darrer partit d'una llarga temporada, una temporada que va arrencar un ja llunyà 1 d'agost pel que fa als partits i que ha vist jugar l'Hospi, entre amistosos, Històrics, Copa Catalunya, Lliga i Play-off, 56 partits sense comptar el de demà diumenge. De Champions. El millor de tot, la trajectòria gairebé immaculada de l'equip, que arriba a la recta final de l'any futbolístic amb totes les opcions d'acomplir amb l'objectiu marcat abans de jugar aquests 56 partits. el retorn a la Segona B. Tot plegat, motiu suficient per agrair i donar suport a aquests jugadors que han passejat el nom de la ciutat de l'Hospitalet per tota Espanya amb el cap ben alt i demostrant que jugant a futbol també es pot arribat lluny. Per tot això i pels motius que es vulguin trobar, ningú no pot fallar demà: toca anar l'Estadi i fer costat a l'Hospi, a l'equip que porta el nom de la ciutat. El preu, irrisori: 5 euros pels socis i 8 euros pels no socis. La recompensa: impagable.

15/6/10

Santiago Varón Aceitón, àrbitre de l'Hospitalet-Almería B

"Y el ganador es: don Santiago Varón Aceitón, residente en Mallorca". Mig recordant aquells mítics concursos de la televisió espanyola allà pels anys 80 i inicis del 90, hem introduït el nom de l'àrbitre que diumenge xiularà el partit entre l'Hospi i l'Almería B, la final que els homes de Jordi Vinyals dirimiran amb el filial de l'Almería, un partit que donarà una plaça d'ascens a Segona B. Com ve sent habitual en els darrers partits, de nou tindrem un àrbitre 'debutant' a la historia de l'Hospi, un col·legiat que respon a un perfil similar del de Carralero Calvo, Marín Pérez o Gallego Gambín: jove, amb no massa temporades a Tercera i amb un cert futur en el món de l'arbitratge. Serà l'últim jutge en aquesta llarga, eterna temporada que ja toca a la seva fi. Hauran estat 44 partits oficials, sense comptar-hi la Copa Catalunya. Arbitratges per tots els gustos i noms que per un o altre motiu passaran a formar part de l'imaginari col·lectiu de l'aficionat riberenc. Diumenge, Varón Aceitón tindrà l'assistència a les bandes dels també balears José Antonio Diéguez Julià i Carlos Alberto García Sánchez.

Dèiem que es tracta d'un altre àrbitre jove, que com Gallego Gambín,- àrbitre de l'Almería B-L'Hospitalet- se situa al voltant dels 25. També estudiant, a la Universitat de les Illes Balears, Varón Aceitón és un debutant a la Tercera Divisió, categoria a la qual va ascendir fa gairebé un any provinent de la Regional balear. No serà aquest el primer partit que dirigeixi en aquesta fase d'ascens, ja que el passat 15 de maig va xiular el partit d'anada entre el Santboià i l'Arandina (1-0), que va solucionar amb tres targetes grogues (una pels locals i dues perls burgalesos) i sense cap acció polèmica destacable. Al llarg d'aquesta temporada, a banda de dirigir partits del grup 11 de Tercera Divisió (Illes Balears), ha compaginat aquest fet amb la direcció de diversos partits de Superlliga Femenina, Divisió d'Honor Juvenil i Lliga Nacional Juvenil, a banda de fer tasques d'assistent a Segona Divisió, on per exemple va 'ajudar' en el Leganés-Puertollano de la primera volta (Segona B - Grup II).


Àrbitre jove i inèdit, tal i com dèiem, a la història de l'Hospi. Amb catalans, només comptem amb el precedent que unes línies més amunt recordàvem (Santboià 1-0 Arandina). Són els únics referents d'aquest mallorquí, que també compta amb un germà que es àrbitre de futbol base i de Primera Regional a les Illes Balears. Unes illes que, per cert, no porten massa bons records a l'afició de l'Hospi pel que fa als àrbitres. Només cal recordar l'actuació del darrer balear que va xiular a l'estadi: un tal Rodado Rodríguez. Sí, com diria aquell "no hace falta decir nada más".

Per cert, la Junta Directiva del CE L'Hospitalet ha fet ja oficials l'horari i els preus de les entrades pel partit de tornada, uns preus que es mantindran com ara fa 10 dies davant l'Azuqueca: 5 euros pels socis, abonats i futbol base del club i 8 euros pels no socis. L'horari, diumenge, com ve sent habitual darrerament a dos quarts de nou del vespre, tal i com va demanar el cos tècnic de l'Hospi per tal d'evitar les hores de més calor.

Copa Catalunya 2010-2011
El passat cap de setmana va celebrar-se la quarta eliminatòria de la Copa Catalunya 2010-11, que va deixar els següents resultats:

Quarta eliminatòria (10, 12 i 13 de juny)
Exempt: UD Unificación Bellvitge

Arbeca CF 1-4 Jesús i Maria
Olímpic Can Fatjó 1-1 (7-6 penals) FC Vilafranca
CE Sallent 1-3 UE Aiguafreda
Al Wifak 0-1 UE Figueres
Vilartagues 2-1 UE Quart
Equipo Ja 1-0 Júpiter

Dilluns va celebrar-se el sorteig de la cinquena eliminatòria (la darrera que es disputarà abans de l'atura estiuenca). Amb l'Olímpic Can Fatjó exempt, dos dels tres partits es jugaran aquest cap de setmana que ve, mentre que la Uni visitarà Deltebre el cap de setmana del 26 i el 27 de juny.

Cinquena eliminatòria (20, 21 i 26 de juny)
Exempt: Olímpic Can Fatjó

Equipo Ja - UE Aiguafreda
Dissabte; 18 hores / Eduard Aunós

CF Vilartagues - UE Figueres
Diumenge; 18 hores / Municipal de Vilartagues

UD Jesús i Maria - UD Unificación Bellvitge
Dissabte 26 de juny; 18 hores / L'Aube

13/6/10

Providencial Lucas | UD Almería B 1-1 CE l'Hospitalet

El Centre d'Esports l'Hospitalet va marxar ahir d'Almería amb un seguit de sensacions potser contradictòries que van directament lligades al desenvolupament del partit. Va haver-hi moments i motius per a creure que l'Almería va fer mèrits (o va gaudir de prou ocasions) com per endur-se el partit. Però també que l'Hospi, gràcies al primer gol aquesta temporada de Lucas Viale, va aconseguir un resultat ben positiu en la seva visita al Juan Rojas que, qui sap, podria haver estat millor de no haver estat per la justa -i segurament innecessària- expulsió de Cristian Lobato, just quan l'Hospi s'havia avançat al virtual marcador de l'estadi almerienc i la possibilitat de trobar forats a la defensa del filial podia convertir-se en habitual fins la fi del partit. Sigui com sigui, la segona groga a Lobato va decantar el partit del costat local, que a banda d'igualar el matx va tenir el segon o el tercer gol en diverses ocasions. Per tot això, el millor ha acabat sent el resultat, que a hores d'ara donaria l'ascens a l'Hospitalet i que provoca que l'Almería B hagi de "moure fitxa", obligat com a mínim a marcar un gol a l'Estadi.

L'inici del partit ha recordat en part a la primera mitja hora que l'Hospi va jugar a Azuqueca i a Vallecas. I és que els homes de Jordi Vinyals van voler fer-se amb el control del partit des del primer minut, fent que l'Almería B hagués de córrer darrera la pilota i sortir al contraatac. Tot i aquesta dinàmica, ha estat l'Almería B qui ha donat els primers ensurts al seu rival, mentre que a l'Hospitalet li ha costat deixar-se veure per l'àrea local. Ha estat al minut 7 que Baby, de llarg el millor jugador de l'Almería, ha tingut la primera ocasió a les seves botes, amb un xut des de fora de l'àrea que marxat a la dreta de Craviotto. Tres minuts després, el mateix jugador ha estat protagonista de la primera jugada polèmica del partit, en què ha caigut davant la sortida de Craviotto i la decisió de Gallego Gambín de no considerar l'acció com a punible ni mostrat groga a Baby. Un minut després era Jesús Rubio, que avui no ha tingut el seu día, qui realitzava un xut fluix i centrar que aturava el porter de l'Hospi (11').

No ha estat fins al minut 20 que l'Hospi s'ha deixat veure a la zona d'atac. Cristian Lobato, un dels protagonistes del partit, xutava tímidament a les mans d'Álvaro. Però més que l'inici d'una nova fase del partit, l'Almería B ha tornat a portar perill a la porteria visitant amb una jugada de Jesús Rubio en què l'ex de l'Écija assistia el bulliciós Baby, que en aquesta ocasió es trobava amb un encertat Craviotto (23'). Al 28' l'Hospi tenia la millor oportunitat del primer temps en una centrada-xut que ni Eloi Fontanella ni Jordi Martínez aconseguien rematar i que la defensa de l'Almería allunyava amb alguna que altra complicació.

Immediatament tornava a respondre el quadre roig-i-blanc; primer amb un xut llunyà de Chico que s'escapava a la dreta de la meta riberenca (31') i després amb una jugada enravessada dins l'àrea de l'Hospi, després d'un córner botat pels locals que ha acabat amb tres xuts des de dins de l'àrea gran que picaven en el bosc de cames format per defenses riberencs. Amb les targetes a Lobato i a Manu Viale el partit va veure com baixava el ritme i l'Hospi es feia amb el control un altre cop, fins al punt de tenir una bona ocasió al 45', quan Eloi Fontanella optava per realitzar un xut fluix i desviat a l'esquerra d'Álvaro quan tenia Lobato totalment sol a la seva esquerra. Amb tot, Almería i Hospi marxaven als vestidors amb l'empat a zero inicial, 225 minuts a domicili sense marcar. La història de sempre, però sense massa mèrits per trencar-hi.

La segona part, però, ha vist un Hospi més decidit, endollat des del primer segon i disposat a obrir la llauna que l'apropés a l'ascens; tant Corominas (46') com Cristian Gómez (48'), provaven sort en sengles xuts des de la frontal de l'àrea que acabarien corrent la mateixa sort, perdent-se a prop del pal de la meta local. Curiosament, instants més tard, Baby (56') i Kike (62') -que havia acabat d'entrar al camp- van donar resposta a aquestes ocasions de gol de l'Hospi. Els seus xuts, també llunyans, van repetir 'sort', fent que Craviotto no hagués d'intervenir en cap de les dues accions. Especialment destacable és el cas de Baby, que va portar de corcoll l'entramat defensiu de l'Hospitalet, sense dubtes, amb atreviment i buscant qualsevol forat des d'on disparar.

Però, coses del futbol, quan semblava que l'Almería tornava a passejar-se amb assiduïtat per l'àrea de l'Hospi, l'atenció es va traslladar al costat contrari del camp. Corria el minut 64 i l'Almería B havia cedit un servei de cantonada. Com ja és habitual, David Corominas executava el córner al punt de penal, on gairebé sense temps de deixar botar la pilota, Lucas Viale posava el peu dret per creuar l'esfèrica lluny de l'abast d'Álvaro. Era el 0-1. Sí, l'ansiat gol de l'Hospi a domicili en aquesta fase d'ascens havia arribat en el primer xut a porta dels hospitalencs en tot el partit. Incomprensiblement, els jugadors de l'Almería B van reclamar una falta en atac de l'Hospi que a les imatges es fa molt difícil d'apreciar.

Amb el 0-1, un nou panorama es va obrir al partit. Una situació en què l'Hospi havia d'aprofitar les urgències que li sorgirien als andalusos en la seva cerca del gol de l'empat. Però tan sols tres minuts després del 0-1 i en una jugada sense aparent perill, Cristian Lobato va deixar la cama, va impactar en un jugador de l'Almería B i va veure una segona targeta groga tan justa com innecessària (67'). El 'nou panorama' només havia durat tres minuts, i tot just en començava un de complicar per l'Hospi que va haver d'aguantar les escomeses dels locals durant gairebé mitja hora més. Per si això no fos poc, el conjunt dirigit per José María Salmerón no va trigar a aconseguir el gol de l'empat en una jugada, com no, provinent d'un córner. Després de la primera centrada i del rebuig de la defensa de l'Hospi, Rigo recollia el refús a la frontal de l'àrea, la penjava al segon pal on esperava absolutament sol Cobos, que rebentava la pilota amb tot el seu cor afullesant Carlos Craviotto (71'). Vint minuts per davant, descompte, i inèrcia positiva per l'Almería. Casi nada!

Vinyals va treure Eloi i va situar Ceballos en banda esquerra, deixant Jordi Martínez com a únic davanter. Tot i el canvi, l'Almería B va seguir diposat a marcar un segon gol que li permetés viatjar a l'Hospitalet amb avantatge a l'eliminatòria. No ho va aconseguir, però no pas per manca d'ocasions; fins a quatre ensurts claríssims va tenir l'Almería B a les seves botes, quatre ensurts que l'Hospi va aconseguir salvar amb penes i patiments. A saber: nova jugada de Baby (79'), assistència a Kike que xuta massa fort per sobre del travesser; intervenció providencial de Lucas Viale salvant sobre la mateixa línia de gol una rematada de l'estonià Andreev que increïblement no aconseguia allotjar la pilota al fons de les malles (80'); jugada individual de José Ramón, que marxa de dos defenses de l'Hospi, encara Craviotto i etziba un xut massa potent que es perdia per sobre la meta del porter lleidatà de l'Hospi (82') i xut des d'uns 30 metres de Chico que Craviotto atura en dos temps i amb més complicacions de les previstes després que la pilota fes un estrany en la seva trajectòria.

Aquesta va ser la darrera ocasió del partit pels locals, que van seguir atacat i van gaudir d'algun servei de cantonada sense massa importància, que els jugadors de l'Hospi -ara sí- van saber 'dirigir'. Per contra, i amb un jugador menys, l'Hospitalet amb prou feines va creuar el mig del camp, tot i el bon treball de lluita de Jordi Martínez i David Corominas. Tanmateix, al minut 89 l'Hospi va poder dir la última paraula en un xut de falta de Lucas Viale que marxava desviat. Un Lucas Viale que, per cert, minuts abans havia aconseguit el primer gol de la temporada al seu compte particular.

Després de quatre minuts i un córner favorable a l'Almería B de descompte, el murcià Gallego Gambín assenyalava la fi del partit i el camí dels vestidors, donant inici a la prèvia del partit de tornada, de la final que l'Hospi jugarà a l'Estadi el proper diumenge a partir de dos quarts de nou del vespre. Un partit a vida o mort en què l'Hospi, partint del respecte al contrari (a un bon contrari), només té un objectiu: jugar per pujar. Senyores i senyors: comença la setmana gran, comença la setmana de la Gran Final.

FITXA TÈCNICA

UD ALMERÍA B: Álvaro, Alfonso, Cobos, Rigo, Trujillo, Alberto Martín (José Ramón, 67'), Chico, Jesús Rubio, Andreev (Quini, 87'), Baby, Fernando Carralero (Kike, 56').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale (Dani Morales, 73'), Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Cristian Gómez (Marcos Guill, 88'), Eloi Fontanella (Ceballos, 78'), Jordi Martínez, Lobato.

Gols: 0-1 Lucas Viale (64'); 1-1 Cobos (71').

Àrbitre: José Joaquín Gallego Gambín (col·legi murcià). Força bé. Discutit pel públic local per no assenyalar un penal a favor de l'Almería B al primer temps. També va perdonar l'expulsió a Kike per una agressió a Andrés Barón. Va mostrar targetes grogues al jugador de l'Almería B, Kike (69') i als jugadors de l'Hospi, Lobato (33' i 67'), Manu Viale (41'), Jordi Martínez (58'), Iván Hammouch (94') i Craviotto (95'). Va expulsar Lobato per dues targetes grogues (67') i el segon entrenador de la UD Almería B, Víctor Mañas, amb vermella directa (65').

Incidències: Bona entrada a l'Estadio Juan Rojas d'Almería, amb uns 5.500 espectadors a la tribuna i a la general, ja que els dos gols estaven tancats amb al·luminosi. Com sempre, presència d'aficionats de l'Hospi al feu andalús. Matí calorós i gespa en força bon estat. Dani Planchería i Jordi Tarrés han completat la convocatòria de l'Hospi, de la qual se n'ha quedat fora Quique Cárcel.

11/6/10

Marcant s'obren les portes del cel | UD Almería B - CE l'Hospitalet (diumenge, 11:30 hores)

Després de marxar del Teresa Rivero de Vallecas (0-0) i del San Miguel d'Azuqueca de Henares (1-0) sense marcar un gol, amb tot el que això suposa de cara a complicar-se l'eliminatòria, l'Hospi viatja a Almería amb la premisa de perforar la porteria de l'Almería B almenys una ocasió, fet que li permetria jugar el partit de tornada amb un marge de maniobra força més ampli que no pas el de les dues eliminatòries anteriors. És clar que el futbol és tan capriciós i meravellós que marcar com a visitant en el partit d'anada no t'assegura, ni molt menys, l'ascens, però el que ningú no podria negar és que seria un pas ben important pel Centre d'Esports l'Hospitalet. La cita: demà diumenge, a dos quarts de dotze del migdia a l'estadi Juan Rojas d'Almería.

Al davant, la Unión Deportiva Almería B, quart classificat del grup 9è de Tercera Divisió (Andalusia Oriental), que arriba a aquesta cita amb tota la il·lusió del món, després d'haver-se classificat per aquesta fase d'ascens en la darrera jornada, d'haver eliminat la Peña Deportiva Santa Eulàlia eivissenca a la primera eliminatòria (marcant el gol del decisiu del partit de tornada al minut 26 de la pròrroga), i d'haver deixat KO un dels grans favorits a l'ascens, el Burgos, a la segona eliminatòria: l'Almería B va ser capaç de guanyar al Plantío (1-2), després de dos anys sense que cap equip ho aconseguís. A l'anada, fa 15 dies, empat a zero al Juan Rojas, un resultat que l'Hospi voldria evitar.

No és aquest un filial a l'ús: jugadors al voltant dels 24-25 anys, amb experiència en categories superiors. Babi, ex del Gavà i del Figueres; Rigo, provinent del Huesca o Carralero, que la temporada passada era al Sabadell són els jugadors més coneguts d'un planter en què també destaquen Rubio i Quini, un jugador aquest "d'un perfil similar al de Raúl Tamudo", tal i com comenta Constantin Galca. I és que el romanès, ex jugador de l'Espanyol i de l'Almería, va encetar aquesta temporada com a tècnic del filial almerienc, però va ser destituït tan sols començar la segona volta, tot i que l'equip seguia classificat entre els quatre primers. Però diguin el que diguin des d'Almería, la veritat és que aquest equip està confeccionat per pujar a Segona B, tot i que a la lliga regular hagin passat més angúnies de les previstes. El recanvi de Galca va ser José María Salmerón, ex entrenador de Poli Ejido, Alavés i Lorca entre d'altres equips. Amb 43 anys, compta ja amb una experiència dilatada en el món de les banquetes, i ara s'ha proposat ascendir l'Almería B per primera vegada a la història a Segona Divisió B.

Després d'eliminar el Santa Eulàlia (2-1 i 2-2) i el Burgos (0-0 i 1-2), a Almería no temen l'Hospi tot i haver-los penjat el cartell de favorits. Conscients que compten amb un planter conjuntat i amb jugadors contrastats tot i tractars-se d'un filial, no creuen que la condició de campió de l'Hospi sigui un obstacle insalvable de cara a aconseguir l'objectiu de la temporada: pujar a Segona B. Per la cita de diumenge, i després d'haver-se exercitat des de dimecres, a l'Almería B compten amb tots els jugadors disponibles, així que Salmerón podrà triar i remenar per decidir l'onze inicial, que tampoc diferirà en excés del que ha jugat aquesta fase d'ascens.

Per la seva banda, l'Hospi surt avui dissabte en autocar camí d'Almería, on arribarà cap al tard per fer-hi nit. Pel camí, l'equip s'exercitarà a la Ciutat Esportiva del Vila-real, per tal de seguir preparant el partit de l'endemà. Després de la remuntada i la gran classificació davant l'Azuqueca, l'Hospitalet arriba amb la moral ben alta a aquest partit, conscients de la importància de la cita i sense refiar-se'n el més mínim del cartell de víctima que s'ha adjudicat el conjunt roig-i-blanc. Per sort, hi ha bones notícies pel que fa a la infermeria riberenca, ja que tant Toni Velamazán com Manu Viale sembla que estaran preparats per jugar diumenge. Amb més reserves podem parlar de la recuperació de Jordi Tarrés, per qui Vinyals podria optar per guardar-lo pel partit de tornada, tal i com succeeix amb Cristian Alfonso. Així doncs, plantilla gairebé al complet amb un onze inicial que podria assemblar-se força al que va jugar d'inici enfront l'Azuqueca: Craviotto, Hammouch, Barón, Manu Viale, Lucas Viale, Manel o Toni, Coro, Gómez, Eloi, Jordi Martínez i Lobato.

El partit, inèdit fins avui (com a Guadalajara, l'Hospi tampoc no ha jugat mai cap partit oficial a la província d'Almería), començarà a dos quarts de dotze del migdia. Es preveu un dia lleig a Almería, amb possibilitat de pluja i una temperatura que anirà dels 18 als 25 graus. El partit el dirigirà el murcià José Joaquín Gallego Gambín, que mai fins ara ha xiulat cap partit a l'Hospi. A les bandes tindrà l'assistència dels seus col·legues de col·legi arbitral, Isidro Terol Crespo i Salvador Lax Franco. Tot això per un partit al qual els abonats de la UD Almería tindran accés gratuït, mentre que el públic en general haurà d'abonar 6 euros a les taquilles per presenciar aquest partit. Un encontre que, per cert, com ha passat en tots els desplaçaments de la temporada, viurà més d'un aficionat del Centre d'Esports l'Hospitalet, en una nova mostra que aquesta afició podrà ser petita, molt petita, però que és capaç de fer qualsevol cosa per ser al costat de l'equip si les circumstàncies ho permeten.

8/6/10

Gallego Gambín, àrbitre de l'Almería B - CE L'Hospitalet

Un salmantí a Vallecas, un madrileny a Azuqueca i un murcià a Almería. No són títols de pel·licules espanyoles dels 70 amb Pajares i Esteso com a protagonistes. És la procedència dels àrbitres que li han tocat en sort a l'Hospi en els seus desplaçament en aquesta fase d'ascens. I és que ahir el Comitè Tècnic d'Àrbitres publicava la llista de col·legiats encarregats de dirigir els partits d'anada d'aquesta tercera eliminatòria. Pel que fa a l'Almería B - CE L'Hospitalet, el CTA ha designat el col·legiat murcià José Joaquín Gallego Gambín àrbitre d'aquest partit. que es jugarà el proper diumenge 13 de juny a dos quarts de dotze del matí. De nou, com acostuma a ser habitual en aquest tipus de competicions, àrbitre d'una territorial propera per estalviar dietes. El perquè a l'Estadi ens han xiulat un àrbitre balear i un altre de Gran Canària escapa d'una lògica convincent si no fos pel tema dels enllaços aeris. A hores d'ara, encara no estan confirmats els àrbitres assistents que ajudaran Gallego Gambín a l'encontre del Juan Rojas.

Es tracta, un altre cop, d'un col·legiat jove, al voltant dels 25 anys, estudiant de Ciències de l'Esport a la Universitat de Múrcia i que aquesta temporada ha acomplert tot just la seva segona temporada al grup 13 de Tercera Divisió, categoria a la qual va ascendir a finals de la lliga 2007-08 procedent de la Preferent murciana. Serà el segon partit de play-off que dirigeixi, després que diumenge passat fos l'encarregat de xiular a l'Escribano Castilla el partit entre el Motril i la Peña Sport (2-2), que va classificar els navarresos per la darrera ronda i en què Gallego Gambín va expulsar un jugador visitant (Azpilicueta, 83'). Aquest any, com és obvi, ha dirigit diversos partits del grup murcià de Tercera, en què destaca el duel entre el Lorca i el Yeclano (1-4) com a partit de pes. Aquesta mateixa temporada, Gallego Gambín també ha dirigit partits de Copa Federació (Caravaca-Lorca), de Lliga Nacional Juvenil (grup murcià) i de campionats territorials de categories inferiors.

Com a curiositat, i en el que resulten els únics precedent amb equips catalans, Gallego Gambín va ser un dels àrbitres assistents en el partit que el Gavà, aleshores entrenat per Toni Llebaría va jugar a Vícar davant el Poli Ejido B, en què els blaugrana van imposar-se per 2-4 i van aconseguir l'ascens a Segona B (24 de juny de 2007). Aquesta temporada, també va assistir el murcià Navarro Fuentes en el partit que el Badalona va perdre a Foietes davant el Benidorm (4-1, 2a jornada).

Serà, doncs, la primera ocasió que aquest àrbitre murcià -que compta amb un germà que és àrbitre assistent i col·legiat de Preferent- dirigeixi un partit al Centre d'Esports l'Hospitalet. Tanmateix, la història del club riberenc està farcida de partits xiulats per àrbitres d'aquesta territorial, especialment quan s'ha desplaçat a jugar a la província d'Alacant. Sense anar més lluny, fins a sis partits de la temporada 2007-08, la darrera a Segona B, van ser dirigits per àrbitres murcians, amb un balanç d'un triomf (0-1 a Vila-real), tres empats (0-0 a Benidorm, 1-1 a Bunyol i 1-1 a Dénia) i dues derrotes (2-0 a la Vila-joiosa i 2-1 a Alcoi). També era murcià Adolfo Martínez Martínez, l'àrbitre que va xiular al Pepico Amat aquell ja històric Eldense 0-1 CE L'Hospitalet.

Copa Catalunya 2010-11
El passat cap de setmana va celebrar-se la tercera eliminatòria de la Copa Catalunya 2010-11, ronda en què l'únic representant de l'Hospitalet, la 'Uni', va golejar el Torrelles a domicili (0-4). La resta de resultats, en què destaca la suspensió del Jesús i Maria-Calafell que el comitè de la FCF haurà de 'solucionar', són els següents:

Tercera eliminatòria (5 i 6 de juny)
Jesús i Maria 2-0 Calafell (suspès al min.70 per incidents; pendent de resolució)
UE Torrelles 0-4 UD Unificación Bellvitge
Arbeca 3-2 Agramunt
OAR Vic 0-4 UE Figueres
CE Sallent 1-0 Organyà
CF Ametlla del Vallès 0-7 Aiguafreda
Sabadell Nord 1-6 Olímpic Can Fatjó
Cerro PB Trinitat Vella 0-2 CE Júpiter
Unificación Badalona Sud 0-4 Equipo Ja

El sorteig de la quarta eliminatòria va celebrar-se el passat dilluns 7 de junt a dos quarts de set de la tarda a la seu de la FCF i va deparar els següents enfrontaments, que es disputaran aquest mateix cap de setmana (tot i que algun partit s'avança al dijous).

Quarta eliminatòria (10, 12 i 13 de juny)
Exempt: UD Unificación Bellvitge

Arbeca CF - guanyador Jesús i Maria / Calafell
Diumenge; 18 hores / Municipal d'Arbeca

Olímpic Can Fatjó - FC Vilafranca
Dissabte; 20:30 hores / Municipal de Can Fatjó

CE Sallent - UE Aiguafreda
Dissabte; 18:30 hores / Municipal de Sallent

Al Wifak - UE Figueres
Diumenge; 18 hores / Mas Oliva

Vilartagues - UE Quart
Dijous; 21 hores / Municipal de Vilartagues

Equipo Ja - CE Júpiter
Dissabte; 18 hores / Eduard Aunós