Etiquetes

28/2/12

Craviotto: 150 partits sota pals

Segons la Viquipèdia, si fem l'any 1862 no trobaríem massa fets que marquessin de forma important el destí del món que coneixem actualment. Otto von Bismarck va ser nomenat primer ministre de Prússia, Víctor Hugo va escriure 'Les Misérables' i el compositor francès Claude Debussy va morir. De tot això ja en fa 150 anys. També en fa 150, de partits, que Carlos Craviotto defensa la porteria del Centre d'Esports l'Hospitalet. Bé, de moment 149 tot comptant que si les coses van com han d'anar, diumenge vinent a les 12 vestirà el dorsal número 1 a Manises en el partit contra Huracán de València. 149 partits (143 de Lliga entre Segona B, Tercera i fases d'ascens i 6 de Copa del Rei) i 118 gols encaixats; és a dir, una mitjana de 0,79 gols per partit que converteix el guardameta lleidatà en tota una assegurança sota pals. Per l'Hospi han passat Íñigo, Dani Planchería i José Moragón per fer-li competència, però tant Julià Garcia com Jordi Vinyals, Ángel Pedraza i Miguel Álvarez han dipositat la seva confiança en un Carlos Craviotto que ha experimentat una millora notòria amb el pas dels partits i les temporades. Imatge: rayovallecano.es

I per posar a prova els vostres coneixements sobre Carlos Craviotto, us proposo un test sobre algunes dades del porter lleidatà que podeu contestar via missatge privat a Facebook (els que el tingueu, és clar), mitjançant correu electrònic (amber1984amber@gmail.com) o amb un comentari en aquesta entrada del Blog (només és possible si teniu compte Blogger). El premi? Un simple reconeixement, que no estan les coses com per oferir massa més. I d'aquesta manera, de pas, inaugurarem una nova secció anomenada 'HospiTest' per testar el vostre nivell de coneixement sobre l'Hospi. Imatge: El9Esportiu

1. Quin va ser el primer partit oficial de Craviotto amb l'Hospi?
2. Dels 118 gols encaixats, quants han estat en pròpia porta?
3. Hi ha dos jugadors que, amb 4 gols, han perforat més cops la porteria de l'Hospi defensada per Craviotto. Qui són?
4. No va arribar a debutar a Segona A amb la UE Lleida, però a quin camp va anar convocat Craviotto per primera vegada amb els de la Terra Ferma?
5. Quants penals ha aturat Craviotto en aquests 149 partits?
6. De quins equips ha encaixat més gols Craviotto en partits de Lliga?
7. Dos jugadors de la plantilla de l'Hospi li han fet gol a Craviotto amb l'Hospi com a rival. Qui són?
8. Quin va ser el primer jugador que va marcar-li un gol a Craviotto (amb la samarreta de l'Hospi).
9. Quins han estat els dos únics germans en batre Craviotto en partit oficial?

26/2/12

Ocasió perduda | CE l'Hospitalet 0-0 Lleida Esportiu

I tot i l'empat, l'Hospi seguirà en zona de play-off passi el que passi a Terol i a Xàtiva. És qüestió de buscar notícies positives després d'un altre partit irregular de l'Hospi, que aquest matí ha estat incapaç de superar un bon Lleida Esportiu i s'ha quedat sense marcar per segon cop aquesta temporada a l'Estadi. Doble donut, empat a zero que deixa una sensació d'ocasió perduda (novament) per un Hospi que ha tingut un parell de bones opcions a la primera meitat però que no ha ofert esperances de triomf en una segona meitat ínfima pel que fa a la qualitat, un segon temps en què el Lleida ha canviat la despesa física realitzada a la primera meitat per un ofici i un 'altre futbol' que ha comptat amb el vist-i-plau de Ripoll Solano, que no ha aplicat el reglament de forma equànime i ha acabat perdent els papers expulsant primer Jordi Vinyals i posteriorment Iván Hammouch... després de rebre una falta a la frontal. Errades del col·legiat a banda, l'Hospi segueix encallat en joc i resultats i només la irregularitat de la resta de rivals manté els riberencs en zona noble. I això, abans d'afrontar una complicada visita al camp d'Huracán diumenge vinent. Sense Pedraza, Ángel Sánchez, Pitu ni Hammouch. Veurem.

Osado, titular per primera vegada, ha estat la referència en punta amb Prats per darrera i Pitu al doble pivot amb Rubén García. La resta, l'onze esperat, ha viscut i vist un inici del partit dominat pel Lleida Esportiu, que ben d'hora ha fet treballar Carlos Craviotto. Corria el minut 3 i Jorge Giménez, el millor visitant del partit, ha deixat anar un xut des de l'interior de la gran que ha obligat Craviotto a posar la mà per enviar la pilota a córner (3'). Dinàmica habitual pels lleidatans, que han botat mitja dotzena de córners a la primera meitat, la majoria sense massa conseqüències. Poc a poc, l'Hospi s'ha anat adaptant al ritme del partit i a la proposta dels d'Emili Vicente. De fet, una bona acció d'Osado per banda esquerre ha seguit amb una passada de la mort cap a David Prats, retall i xut del davanter de Pomar i intervenció miraculosa, amb el genoll, de Víctor Ibáñez per salvar l'1-0. Claríssima (12').

Amb el pas dels minuts el partit s'ha anat equilibrant i l'Hospi ha recuperat possessió. Tanmateix, les targetes i les accions a pilota aturada han condicionat els riberencs; Hammouch, Lucas i Pitu han estat amonestats i Asier Eizaguirre ha posat a prova Craviotto amb una rematada de cap massa clara a la sortida d'un córner que el porter riberenc ha enviat de nou a córner (33'). L'Hospi, però, ha doblat l'aposta i ha gaudit de dues opcions claríssimes per obrir el marcador al tram final del primer temps. Primera, bona centrada d'Iván Hammouch, pentinada per Osado, rematada de forma espectacular, de xilena, per David Prats i bona aturada de Víctor Ibáñez (41'). Dos minuts després, bona centrada de David Prats, retall de Corominas dins l'àrea gran i rematada amb cama dreta que surt fregant el pal esquerre de la meta lleidatana (43').

La segona meitat, però, poc ha tingut a veure amb la primera pel que fa a ocasions. De fet, ni amb una excessiva generositat hem estat capaços d'anotar accions destacables amb cara i ulls que fessin pensar en un possible gol. La millor notícia: la reaparició de Sergio Cirio gairebé tres mesos després de la seva lesió. També ha tornat a disposar de minuts Pedro Bilbao, menys actiu que fa una setmana contra el Teruel. Al cantó negatiu l'actuació arbitral: lluny de fer-ho millor o pitjor, l'actuació tendenciosa de Ripoll Solano ha beneficiat l'actitud destructiva d'un Lleida Esportiu que n'ha tingut prou amb ofici i condescendència arbitral per mantenir a ratlla un Hospi poc incisiu. I és que ni tan sols amb la increïble expulsió d'Iván Hammouch (89') els de la Terra Ferma han buscat el gol de triomf i encara han seguit perdent temps (el canvi de Dani Pujol per Jorge Giménez al 94' n'és una mostra). Més enllà de raons i possibles excuses, però, la maquinària riberenca segueix allunyada del seu punt de producció ideal. Veurem si diumenge a Manises, l'equip torna a engreixar la maquinària per donar un cop d'efecte. Esperem-ho.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Corominas (Cirio, 65'), Aday (Pedro Bilbao, 70'), Pitu, Osado i David Prats (Manel, 89').

LLEIDA ESPORTIU: Víctor Ibáñez, Sobregrau, Barreda, Jerson, Azparren, Juanma, Miki Massana, Jaume Delgado, Jorge Giménez (Dani Pujol, 94') Jesús Imaz (Cheikh, 72') i Asier (Genís, 88').

Àrbitre: Sebastián Ripoll Solano (Illes Balears). Ha amonestat els locals Lucas Viale (36'), Pitu (41') i Dani Guillén (64') i els visitant Asier (67'). Ha expulsat Iván Hammouch per doble amonestació (15', 89') i el tècnic riberenc Jordi Vinyals (81').

Incidències: partit de la 26a jornada del grup 3 de Segona Divisió B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 500 espectadors. Partit retransmès (en diferit) per la Xarxa de Televisions Locals. A l'Hospi, Moragón i Pol Llonch han completat la convocatòria riberenca.

25/2/12

Bona marxa | CE l'Hospitalet Juvenil 4-1 UDA Gramenet

Nova passa endavant del Juvenil A de l'Hospi, que aquesta tarda ha derrotat la Gramenet per un clar 4-1 en un partit que els de Robert Cuesta han controlat en tot moment. Amb aquest triomf, l'Hospi és setè a només tres punts de l'Europa, tercer classificat i darrer equip que pujaria a Divisió d'Honor; bona jornada en què Gavà i Sant Andreu han perdut i el Jàbac només ha empatat a casa, mentre que l'Europa derrotava el Prat per la mínima (1-0). El gol inicial del central Mario Ricote, de cap, després d'un córner botat per Héctor Poncelas (1') ha embastat el triomf riberenc. L'Hospi ha estat el clar dominador d'una primera part en què la Grama amb prou feines ha disparat a la porteria de Roger. Per contra, l'Hospi ha encarrilat els tres punts amb un segon gol al quart d'hora de partit; assistència del pratenc Robinho, desmarcatge de Pedro Baena i bona resolució (15') en una jugada en què la Grama ha reclamat fora de joc. Héctor Poncelas i Pedro Bilbao també han gaudit d'alguna ocasió de gol per sentenciar el partit abans del descans, però la punteria no ha estat del cantó d'un Hospi que ha marxat a vestidors amb el 2-0 a favor.

A la represa, dos canvis a la Grama i la voluntat de buscar retallar distàncies han fet veure un Hospi un pèl més conservador que esperava la seva opció a la contra. Robinho i Héctor Poncelas han disposat d'opcions per ampliar les diferències, però ha estat de nou en una jugada a pilota aturada que els de Robert Cuesta han mort el partit gràcies al gol de Sergio Mayorga a la sortida d'un córner (67'). Pocs minuts més tard, Pedro Baena repetiria resolent dins l'àrea gran una bona passada de Mañas per fer el quart gol riberenc (76'). D'aquí al final, resignació i honor per una Grama que ha fet el seu gol en una jugada franca pel seu '9' Ranchal, que ha batut per sota Roger Cabezas (81'). La mala notícia ha estat l'expulsió innecessària d'Hector Poncelas a un minut del final i amb el partit sentenciat, una expulsió que l'impedirà ser dissabte vinent (16:00 hores) al camp de la Damm B.

Fitxa tècnica

CE l'Hospitalet Juvenil A: Roger Cabezas, Xavi, Mañas, Sergio, Mario, Quim, Robinho (Toni Montserrat, 77'), Pedro Bilbao (Nico, 72'), Héctor Poncelas, Over (Agustín, 66') i Pedro Baena (Cristian, 78').

UDA Gramenet Juvenil A: Manuel, Roger, Toni (Borja, 46'), Eduard, Álex, Rubén, Sergio (Esteve, 46', (Nil 76')), Adrián, Ranchal, Xavi i Barga (Jabel, 66').

Gols: 1-0 Mario (1'); 2-0 Pedro Baena (15'); 3-0 Sergio (67'); 4-0 Pedro Baena (76'); 4-1 Ranchal (81').

Àrbitre: Raúl Calle Martínez (Barcelona). Ha amonestat el riberenc Xavi i els visitants Xavier i Eduard. Ha expulsat el local Héctor Poncelas per doble groga, la segona al minut 89.

Incidències: partit de la 22a jornada del grup 7 de Lliga Nacional Juvenil disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 80 espectadors. Tarda agradable i bona temperatura per la pràctica del futbol. El porter suplent, Joel Garzón, ha completat la convocatòria de l'Hospi aquesta tarda. Amb Robert Cuesta a la banqueta, l'Hospi segueix invicte (2 victòries, 2 empats, 11 gols marcats i 3 d'encaixats).

Volem un cop d'efecte | CE l'Hospitalet - Club Lleida Esportiu (diumenge, 12:00 hores)

Tal com va passar fa gairebé 5 mesos, el partit contra el Lleida Esportiu es presenta com una revàlida per un Hospi que, tot i la seva bona situació en una lliga apretadíssima pel que fa a la lluita per tres de les places de play-off d'ascens, requereix d'una victòria solvent, que transmeti bones sensacions i ajudi a iniciar una dinàmica que enllaci resultats i joc per fer l'estirada final que permeti assegurar-se una plaça entre els quatre primers. Ni crisi ni punyetes, quedi clar; però tampoc podem obviar que aquest Hospi té força marge de millora d'acord amb les possibilitats que ofereixen els seus jugadors i que les errades comeses, pel que sigui, acaben penalitzant l'Hospi amb la pèrdua de punts que se suposen lligats (Zaragoza B i Teruel en aquesta volta en són un exemple). Segon partit consecutiu a l'Estadi i no està previst que el rival, el Lleida Esportiu, faci un plantejament molt diferent al del Teruel. Potser no tant descarat, però els d'Emili Vicente tractaran d'allargar la seva solidesa defensiva per marxar cap a Terres de Ponent amb algun punt a l'equipatge. La idea, però, ha de ser evitar-ho a tota costa. Repetir el marcador de l'anada - a favor- ja seria massa.

El Lleida Esportiu
Els lleidatans arriben a la cita de demà amb la incògnita que suposa l'aturada provocada per la retirada de l'Sporting Mahonés. El darrer partit dels d'Emili Vicente, derrota per 2-1 a Teruel, va posar aturador a la ratxa de nou partits (tres victòries i sis empats) sense perdre que havien enllaçat els de la Terra Ferma, bona ratxa conjugada amb una fortalesa defensiva inèdita en el tram inicial de la Lliga. No obstant això, el criticat Víctor Ibáñez havia aconseguit mantenir la seva porteria a zero durant més de sis partits abans de perdre a Terol. Dotzens amb 36 punts, el Lleida Esportiu és a només sis punts de la quarta plaça i necessita vèncer si no vol autodescartar-se de la lluita pel play-off d'ascens. No hi ajuden, però, els dubtes d'Emili Vicente per confeccionar l'onze inicial degut a les baixes i dubtes que arrossega l'equip. Pràcticament descartat Pau Bosch, sembla que Víctor Ibáñez estarà sota pals i que Mikel Azparren serà baixa fins a darrera hora.

Possible onze del Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez, Verdú, Sobregrau, Jerson Bosch, Barreda, Jaume Delgado, Genís, Juanma, Jorge Giménez, Jesús Imaz i Asier.

L'Hospi
La decepció que va suposar el gol de l'empat del Teruel, segons després que David Haro semblés donar els tres punts als riberencs, ha quedat aparcada aquesta setmana per treballar el partit de demà davant del Lleida Esportiu. Lleugera millora pel que fa al joc la que es va oferir davant el quadre aragonès, però insuficient com per impactar uns rivals que cada cop s'enfronten a l'Hospi confiats que poden acabar sumant quelcom de positiu. La bona notícia de cara al partit de demà són les recuperacions d'homes que havien estat baixa fins ara per lesió. La més positiva, sens dubte, és la possible reaparició de Sergio Cirio d'ençà que es lesionés el passat 4 de desembre contra l'Sporting Mahonés (fa gairebé 3 mesos); a més, Vinyals també podrà comptar amb el concurs de Sergio Castaño i de Juan Antonio García Osado, que es van perdre el partit contra el Teruel per les seves molèsties físiques. Per contra, el tècnic de Cardedeu no podrà comptar ni amb Marc Pedraza ni amb Ángel Sánchez, que van caure lesionats a Dénia i que segurament no podran vestir-se de curt fins a finals de març o principis d'abril.

Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Aday, Corominas, Osado i David Prats.

L'àrbitre
El col·legiat balear Sebastián Ripoll Solano, acompanyat dels assistents Francisco Javier Sarmiento Ballester i Alfonso Carballal Vales, serà l'encarregat de dirigir el primer l'Hospitalet-Lleida Esportiu de la història a l'Estadi. No serà però, el primer cop que el balear xiuli un partit dels riberencs; els quatre precedents existents fins ara es reparteixen dues victòries (1-0 al Vila-real B la temporada 2007-2008 i el 3-2 a la Copa contra el Leganés aquest mateix curs) i dues derrotes (2-1 a Badalona la passada temporada i 0-1 contra l'Alacant, amb Oliva a la banqueta, la 2006-2007). Així doncs, àrbitre amb experiència a la categoria i que aquesta temporada ja ha dirigit un total de 8 partits (7 a la Lliga i l'Hospi-Leganés de Copa) amb una mitjana força alta d'amonestacions (7,5 per partit) però amb només dues expulsions. Curiosament, les dues vermelles (dobles) les van veure dos equips filials: Rayo B i Celta B.

23/2/12

Opinions diverses

Per anar fent temps d'aquí que arribi el cap de setmana i el Lleida Esportiu ens visiti per primera vegada a l'Estadi, segurament buscant venjança després de l'1-4 de l'anada al Camp d'Esports, teniu a la vostra disposició els enllaços per llegir l'entrevista -que va acabar en conversa- que em va realitzar el Víctor Cervantes, estudiant de Periodisme a la UPF i col·laborador de Prat Ràdio. En aquesta xerrada trobareu diverses opinions sobre la situació actual de l'Hospi, del futbol català, la Segona B o els mitjans de comunicació. Un cop més, gràcies al Víctor per fer-me confiança.

Primera part: Presència del futbol modest als mitjans de comunicació.

Segona part: Futur del futbol modest.

I la resta d'entrades al blog del Víctor, "Periodista futuriblement a l'atur".

21/2/12

Som del... Lleida Esportiu

Dos dies abans del que és habitual (tot i que ja heu tingut articles en dijous i divendres), torna el 'Som de...' de producció aliena. Aquesta setmana, que acabarà amb la primera visita a la història del Lleida Esportiu a l'Estadi (diumenge, 12:00 hores), és el periodista lleidatà Gerard Costafreda, col·laborador de COM Ràdio i Ràdio Marca Barcelona entre d'altres mitjans, l'encarregat de fer-nos arribar unes quantes idees sobre el Lleida Esportiu però també alguns records sobre l'extinta Unió Esportiva Lleida que, més enllà de formalismes, segueix al cor de molts dels aficionats del Lleida Esportiu.

"Som del... Lleida, visca el Lleida, ho cridem amb il•lusió. Som del Lleida, visca el Lleida, sempre et volem campió. Perdi o guanyi, animarem, perdi o guanyi, exclamarem: el Lleida, el Lleida és el millor!"

Encara guardo a la retina el Camp d’Esports ple de gom a gom quan hi havia alguna cita important i la gent entonant, amb més o menys gràcia, aquests versos de l’himne del Lleida. Crec que són els més significatius de tot l’himne. Comença amb una veritat absoluta i incontestable: som del Lleida. Aquell sentiment de pertinença a un equip i a una ciutat ens feia inimitables. El Camp d’Esports es vestia amb les samarretes de l’equip: si era estiu a sobre de la pell; si era hivern, a sobre de l’abric i del pijama. El fred no era excusa per lluir sempre la samarreta de la Unió Esportiva Lleida. Estàvem orgullosos d’aquell equip. Hi havia anys que patiríem més del compte, que si baixàvem o no, però sabíem que ràpidament es tornaria a pujar perquè el Lleida tenia una cosa intrínseca, que encara no se ben bé on s’allotjava, però que ens feia ser un dels equips més potents de Catalunya. Foto: lleidaesportiu.cat, l'any del darrer ascens a Segona A de la UE Lleida (2004).

M’agrada la part final de la tornada de l’himne del Lleida, perquè també té un cert punt d’utopia i d’il·lusió falsa. Diu la lletra que tan si es perd o es guanya, animarem al Lleida. Això és una mitja veritat o una veritat emmascarada, digueu-li com vulgueu. La ciutat de Lleida no és diferent a la resta de ciutats: si l’equip va bé o té aspiracions de fer coses importants, el Camp d’Esports estarà a rebentar, no hi cabrà ni una agulla. Si el Lleida no aspira res i fa una temporada vulgar, al Camp d’Esports només hi aniran els que realment van néixer amb l’ADN del Lleida. Unes 1.500 persones, si som generosos.

A dia d’avui, el Lleida es troba en aquesta fase que descrivíem. Instal·lat i acomodat a la Segona divisió B i sense ser dels favorits per pujar. El poder que ens dóna la història es va esgotant a mesura que van passant els anys i ens hem de tornar a guanyar el respecte als terrenys de joc. En aquest marc l’estadi està més buit que ple, però amb la sensació que només podem anar a millor. Després de tot el que hem patit aquest estiu -ja ho sabeu tots- no sé que em diu el nas, que estem davant d’un Lleida diferent respecte els últims anys. La directiva dels Esteve ha fet una “plantilla base” per poder somiar. N’estic convençut. Crec que som davant d’una de les millors plantilles de la Segona Divisió B liderades per un mestre de les banquetes com és l’Emili Vicente, que m’agradaria començar a comparar amb la figura de José Manuel Esnal Mané als anys 90. Els dos, al seu nivell i amb les circumstàncies tan diferents en què agafen el club, han fet autèntiques animalades amb “quatre canyes” i han aconseguit reptes inimaginables.Mikel Azparren, exemple de disciplina i compromís

Aquest any tenim una plantilla equilibradíssima -tant de caràcter i de galons, com de futbol. A la porteria, Víctor Ibáñez. Un porter amb planta, segur i que fins aquesta setmana ha estat més de 500 minuts sense encaixar cap gol. A més a més, té un discurs argumentatiu quan parla amb la premsa que el podria fer capità del Lleida en els propers anys si continua fent aquest bon paper per l’entitat. Als laterals, Verdú, sang andalusa i ofensivitat de qualitat. Carlos Barreda, lateral de recorregut amb una resistència envejable. Sobregrau, disciplina defensiva. A l’eix de la defensa, els germans Bosch, de casa, expeditius i coneixedors de la casa. També Azparren, estimat per l’afició del Lleida després dels rumors que el col·locaven fora del Lleida Esportiu. És una roca, un mur navarrès que, a més a més, diuen els qui el coneixen, que és una gran persona. Per davant de la defensa trobem al capità, al Jaume Delgado, titular indiscutible, pulmó del Lleida Esportiu que té de company al doble pivot, a vegades a Miki Massana, exemple de com es poden fer bé les coses des de la base, o a Casquero, un jugador d’una qualitat boníssima però que no ha acabat d’explotar a Lleida. Foto: lleidaesportiu.cat; Mikel Azparren, exemple de disciplina i compromís.

Avancem línies, fixem-nos en els interiors: Jorge, el millor de l’equip. Genís, el present i futur del Lleida, segurament l’home amb més qualitat individual de la plantilla. Juanma, un gran revulsiu per a les segones parts. Ha fet gols importants, com el de la sentència contra el Teruel al Camp d’Esports ara fa una volta. David, que ha tornat a agafar la forma aquesta temporada fent actuacions memorables és dels més hàbils quan està enganxat a la banda. No em vull descuidar del Jesús, segurament l’home amb més projecció de futur que té l’equip de l’Emili Vicente. És un jugador que pot fer coses diferents a la resta, amb desequilibri i amb gol, aquest any l’Imaz és titular indiscutible a l’11 del Lleida cada diumenge. No em voldria descuidar, al meu entendre l’home, que des del silenci i des d’un segon pla, té més galons al vestuari del Lleida: Asier Eizaguirre. Foto: lleidaesportiu.cat. Bona part del futur esportiu del Lleida és a les botes de Genís Soldevila.

Ara mateix no entenc un ascens a llarg termini del Lleida, sense imaginar-me l’Asier Eizaguirre a l’equip. Té gol, baixa moltes pilotes per ser jugades -un fet importantíssim a la Segona divisió B on gran part del joc moltes vegades és per alt- i, a més a més, és un home que fa vestidor. Un altre home d’atac, Cheikh Saad, torna al Lleida després de la seva mala experiència fora de Catalunya. Fortíssim i amb dribbling, quan tingui gol, serà un home de referència a l’atac del Lleida. Per acabar, l’essència d’aquest equip, l’esperit fresc que aporten els més joves: Saife, Pujol, Milla, Esteve i Palau. Són els que a la llarga hauran de tirar endavant aquest projecte de Lleida.

Amb aquest equip i amb pocs canvis i confiant amb l’Emili, passaran un, dos o tres anys, no més, que tornarem a cantar ben fort davant del balcó de l’Ajuntament: “ Som del Lleida, visca el Lleida, ho cridem amb il·lusió. Som del Lleida, visca el Lleida, sempre et volem campió. Perdi o guanyi, animarem, perdi o guanyi, exclamarem: el Lleida, el Lleida és el millor!

Gerard Costafreda
Periodista, col·laborador de COM Ràdio i Ràdio Marca Barcelona

19/2/12

Encallats | CE l'Hospitalet 1-1 CD Teruel

Vagi per davant que el partit que ha fet aquest matí l'Hospi no passarà a la història per la seva qualitat ni molt menys, però també és cert és que els riberencs es troben instal·lats en una dinàmica complicada en què el mal joc es penalitza amb la pèrdua dels punts per poc que faci i el rival i quan, pel que sigui, l'equip sembla sortir de la cova per veure el sol l'alegria dura ben poc. Avui, David Haro deixava l'Hospi a un pas d'un triomf importantíssim amb un gol a tres minuts del final. El cel, però s'ha cobert en segons, els que ha trigat Carlos David en aconseguir el gol de l'empat al minut 89 davant del desencís de jugadors, tècnics, directius i afició del Centre d'Esports l'Hospitalet. Un empat dur, fins a cert punt desil·lusionant però que ens manté una setmana més en tercera posició. I és que més enllà de debats futbolístics, d'un joc que sens dubte cal millorar i d'algunes decisions si més no discutibles des de la banqueta, toca remar tots junts per assolir un objectiu: el play-off d'ascens. Insistir i persistir una setmana i una altra, passi el que passi; sense perdre el sentit de la crítica, però amb l'objectiu de sumar i positivitzar, de créixer i no pas de minvar i dividir. Ens hi juguem molt, moltíssim. Molt més del que ens creiem.

I és que l'Hospi el defineix aquell tòpic del circ i els nans. Les baixes de Castaño, Osado, Ángel Sánchez, Marc Pedraza i Sergio Cirio no són, segurament, el millor panorama per afrontar el tram decisiu del campionat, però amb tot l'Hospi ha ofert alguna cosa més que en partits precedents davant d'un Teruel conservador, que ha especulat amb el marcador el que ha calgut i més, i que ha només ha sortit de la cova en alguns moments del segon temps on l'Hospi semblava físicament fos. No ha estat una primera meitat de massa ocasions de gol, però el domini de la possessió de l'Hospitalet ha estat incontestable. Amb tot, els riberencs no han trobat la porteria de Bodo amb facilitat, tot i que un clar penal d'Aimar sobre Corominas (6') hauria pogut canviar aquest factor i haver influït de forma decisiva en un partit on el Teruel s'ha sentit excessivament còmode amb l'empat a l'electrònic.

Xuts tímids de David Prats i de Pitu que amb prou feines podem comptar com a ocasions han servit per trencar la monotonia d'un encontre que l'Hospi controlava fins que arribava a la línia de tres quarts. Però la línia defensiva del Teruel, amb quatre homes i un stopper, Carlos David, fent molts cops de tercer central, s'ha mantingut ferma i sense fissures. I en la pràcticament única errada que han tingut, el mateix Carlos David ha aparegut del no res per treure sobre la mateixa línia de gol una vaselina bombada de David Corominas quan ja es cantava el gol (41'). El maresmenc, millorant amb el pas dels partits, ha estat un dels millors de l'Hospi, que per contra ha vist com Álex Sánchez provava sort amb un xut llunyà que es perdia a la dreta de Craviotto en l'ocasió més clara pels de Félix Arnáiz a la primera meitat (44').

La segona part ha començat amb dues grogues en un minut per Coro i Prats per simular penals. Alemán Pérez, un cop més, ha demostrat ser un àrbitre més aviat fluix, permetent les pèrdues de temps del Teruel des del primer minut i no sancionant la duresa aragonesa. Valleros avisaria minuts més tard amb un xut des de la frontal que marxava per sobre del travesser riberenc (55') i acte seguit, una passada en profunditat de Coro cap a Aday no l'aprofitava el de Sentmenat, que veia com el seu xut amb rosca l'aturava Bodo (56'). L'Hospi arribava bé a la porteria mudèjar, però quan aconseguia rematar es trobava amb la defensa numantina del Teruel; l'exemple més clar arribava en la doble ocasió al minut 64, quan després d'un córner botat per Corominas, Pitu engaltava un xut que treia un defensa i el rebuig tampoc l'aprofitava Corominas, que es trobava amb una bona intervenció de Bodo. Vinyals donaria entrada a David Haro en lloc de Manel, coincidint amb una davallada física de l'equip que aprofitaria el Teruel: al minut 73, opció claríssima pels visitants, quan Valleros rebia una passada de Víctor Salas i estavellava el seu xut al pal esquerre de Craviotto.

L'ensurt va avisar un Hospi que va trigar a recuperar el control del partit fins que, ja amb Pedro Bilbao i Pol Llonch al terreny de joc, va aconseguir obrir la llauna després que primer el jugador del juvenil tingués la seva opció amb una cursa per l'esquerra, Bodo desviés el seu xut i David Haro recollís el rebuig per enviar la pilota a les malles i dur el deliri a l'Estadi (87'). L'alegria, però, duraria poc entre la parròquia riberenca, ja que en la jugada següent el Teruel aconseguiria l'empat que havia vingut a buscar: falta picada pel capità Javi Monforte, mala sortida de Craviotto i rematada de cap franca de Carlos David per robar dos punts a l'Hospi a tocar del final d'un partit que ha acabat sense ritme per les pèrdues de temps i canvis (totalment lícits) dels homes de Félix Arnáiz, que ja sumen set jornades sense conèixer la derrota. A l'Hospi, resignació i començar a pensar en el Lleida Esportiu. A la primera volta la visita al Camp d'Esports va servir com a punt d'inflexió. Per què no podem repetir-ho?

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu (Pol Llonch, 80'), Aday (Pedro Bilbao, 80'), Corominas, Manel Gómez (David Haro, 65') i David Prats.

CD TERUEL: Bodo, Pablo García, Carlos David, Aimar, Negral, Bruno, Valleros, Monforte, César Díaz (Raúl Muñoz, 90'), Víctor Salas (Cristian, 93') i Álex Sánchez (Chirri, 83').

Gols: 1-0 David Haro (87'); 1-1 Carlos David (89').

Àrbitre: Alexandre Alemán Pérez (Las Palmas). Discutit i mancat de criteri. Ha amonestat els locals Manel Gómez (21'), Corominas (50'), David Prats (51') i Dani Guillén (72') i els visitants César Díaz (2') i Carlos David (45'). També ha amonestat verbalment el metge de l'Hospi, Lluís Payán (43').

Incidències: partit de la 25a jornada del grup 3 de Segona Divisió B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors. A l'Hospi, Peque i Moragón han completat la convocatòria del tècnic riberenc, Jordi Vinyals.

18/2/12

Golejada per creure en l'ascens | Hospi Juvenil A 6-1 la Floresta

Difícil de creure, però el 6-1 que l'Hospi de Lliga Nacional ha endosat aquesta tarda a la Floresta no reflecteix les dificultats que han trobat els de Robert Cuesta per superar un rival que, ben d'hora, s'ha posat amb el partit de cara gràcies a un gol de Pugui. I és que tot just al primer minut, Pugui batia per sota Roger Cabezas i feia saltar la sorpresa a l'Estadi. I encara sort, ja que Roger ha salvat el 0-2 amb una clara acció de Manel (32'), minuts després que Quim hagués d'abandonar el camp per lesió. Però per art de màgia, o millor dit, per insistència, bona feina i encert, l'Hospi ha acabat capgirant el marcador i gairebé finiquitant el partit abans del descans. Pedro Baena ha empatat al minut 37 després de resoldre amb qualitat una gran assistència d'Over Ramos. Acte seguit, en ple desconcert dels tarragonins, Pedro Bilbao faria el segon després de controlar i desviar un xut d'Héctor Poncelas, que havia rebut una bona passada de Pedro Baena (42'). La sentència arribava just al minut 45, amb una gran acció individual de Pedro Bilbao per banda dreta i la rematada a plaer d'Over Ramos (45').

Més important que aquest 3-1 ha estat l'actitud amb què l'Hospi ha saltat al camp a la represa, conscient de la importància dels tres punts. El central Sergio Mayorga ha rematat de cap, amb totes les facilitats del món, una falta picada per Robinho per situar el 4-1 i enfonsar la Floresta, que instants més tard es quedava amb 10 per l'expulsió d'Omar (59'). També seria expulsat el capità riberenc Alan Liesegang (68'), però amb el partit trencat i l'entrada de Kata i d'Agustín ha estat l'Hospi qui ha tret profit d'un partit absolutament trencat, tot i el pal per banda que ha tingut cada equip. Tot i això, han estat els de Robert Cuesta els qui han ampliat distàncies al marcador. Primer Pedro Baena, en una acció similar a la de l'1-1, resolia per sota després d'una passada llarga de Xavi (74'); a les acaballes del partit, penal tan clar com innocent comès sobre Nico Kata i era l'argentí Agustín, adquisició en aquest mercat d'hivern, l'encarregat de transformar des dels 11 metres amb tot el suspens del món i una mica més (89'). Amb aquest 6-1, l'Hospi se situa setè a la Lliga, amb sis punts menys que l'Europa, equip que marca la referència d'ascens.

Fitxa Tècnica

CE l'Hospitalet Juvenil A: Roger Cabezas, Lucas, Xavi, Sergio, Mario, Alan, Quim (Robinho, 28'), Pedro Bilbao (Kata, 75'), Héctor Poncelas, Over (Agustín, 87') i Pedro Baena.

La Floresta: Óscar, Aleix, Rodríguez, Omar, Joel, Iván (Joan, 67'), Ramón, Kylian (Marc, 63'), Sergio (Silviu, 63'), Pugui i Manel (Bernat, 63').

Gols: 0-1 Pugui (1'); 1-1 Pedro Baena (37'); 2-1 Pedro Bilbao (42'); 3-1 Over (45'); 4-1 Sergio (56'); 5-1 Pedro Baena (74'); 6-1 Agustín (89', penal).

Àrbitre: Jordi Liarte Pérez (Barcelona). Fluixa actuació. No ha sabut mantenir un criteri constant al llarg del partit. Ha amonestat els locals Robinho, Sergio i Roger i els visitants Rodríguez, Kylian, Iván, Aleix i Óscar. Ha expulsat el capità riberenc Alan Liesegang per doble amonestació (61', 68'), i amb vermella directa el jugador tarragoní Omar (59').

Incidències: partit corresponent a la 17a jornada del grup 7 de Lliga Nacional, ajornat en el seu dia per la mort del jugador de l'entitat tarragonina, Xavi Infantes. Tarda assolellada, amb alguna ràfega de vent i temperatura fresca. Uns 60 espectadors a les graderies. Joel Garcia i Daniel Mañas han completat la convocatòria dels homes de Robert Cuesta, que suma la primera victòria des que es va fer càrrec de l'equip (un triomf i dos empats).

Revàlida | CE l'Hospitalet - CD Teruel (diumenge, 12:00)

És recórrer a una frase que ja hem utilitzat en alguna que altra prèvia. Deia Raúl Agné, el primer any del Girona a la Lliga Adelante, que estadísticament (i també sobre el camp), enllaçar dues victòries consecutives a casa, en dos partits consecutius disputats, era ben difícil de veure. Aquell any, el Girona va derrotar el Huesca per 2-0 però va ser incapaç de vèncer el Celta en un partit èpic (2-2) marcat per la lesió de l'ara exHospi, Óscar Álvarez. Ara, tal i com estan les coses i vista la dinàmica, a l'Hospi se li ha de demanar sumar els propers sis punts a l'Estadi, començant pels tres que demà el Teruel vindrà a endur-se. El que s'ha d'exigir és un esforç i explotació de recursos màxima per tal de minimitzar el risc de no guanyar. És a dir, demostrar d'una vegada per totes les virtuts que s'han glossat sobre aquesta plantilla i que en els darrers partits tant ha costat de demostrar. No té a veure amb una qüestió de desconfiança, sinó amb la necessitat de donar un cop a la taula en un any, segon consecutiu, en què el play-off és accessible (que no assequible) vist el context de crisi i la resta de rivals. Del rendiment a domicili en parlarem en dues setmanes, però ara toca empènyer per arribar als 46 punts. És a dir, toca vèncer el Teruel.

El Teruel
Amb la confiança que donen més de dos mesos sense conèixer la derrota arriba demà a l'Estadi un Teruel en línia ascendent. Sí, són dues victòries, quatre empats i un partit pendent contra el Dénia per disputar, però els de Félix Arnáiz semblen haver-se espolsat la pressió de ser un equip cridat a fer grans coses i que rondava la part baixa de la Lliga durant unes quantes jornades. Hi ha ajudat, en l'aspecte moral, la bona campanya feta a la Copa Federació; allà, a les semifinals, els espera el Binissalem en un duel que viurà el seu primer round el proper 29 de febrer. I ja sabem com va això de la Segona B: més que els jugadors, les plantilles i la qualitat, són el moment i les dinàmiques les que acaben tenint una influència més important a l'hora de decantar la balança en partits ajustats, a l'hora de decidir qui beneficien els petits detalls. Motiu de més per fer les coses millor que mai davant d'un bon bloc, molt sòlid i amb una porteria guardada per un home de la casa, 'Bodo'. Amb els dubtes de Gustavo Souto i d'Ismael, baixes contra el Lleida Esportiu per lesió, el Teruel buscarà sumar el segon triomf lluny de Campo Pinilla. I és que, xifres en mà, el rendiment dels de Félix Arnáiz varia molt segons si juguen a fora o a casa. Que duri.

Possible onze del Teruel: Bodo, Pablo García, Carlos David, Aimar, Negral, Bruno, Valleros, Javi Monforte, César Díaz, Víctor Salas i Álex Sánchez.

L'Hospi
Els riberencs afronten una triple missió en el duel de demà enfront el Teruel. Partit complicat davant d'un equip expert i en bona dinàmica que arriba després d'un mal partit i un pitjor resultat a Dénia (1-0). Millorar la imatge serà el primer objectiu (necessari per guanyar) d'un equip que perd dues peces importants com són Marc Pedraza i Ángel Sánchez. El primer es trencava l'escafoides a Dénia i s'estarà un mes i mig de baixa, mentre que el canari, també caigut en batalla diumenge, podria estar-se quatre setmanes fora dels terrenys de joc. A Sergio Cirio encara li resten un parell de setmanes per tornar a comptar mentre que la bona notícia és l'entrada a la convocatòria de David Haro i el retorn, després de la sanció, de Lucas Viale i d'Aday, contrastant amb el dubte de Sergio Castaño. Bones i males notícies per buscar el tercer objectiu, l'important: sumar tres punts per refermar la plaça de play-off i engegar una ratxa de resultats positius que encarrili la classificació per la fase d'ascens.

Possible alineació de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Aday, Corominas, Osado i David Prats.

L'àrbitre
Tercera temporada a Segona Divisió B d'Alexandre Alemán Pérez, col·legiat de Las Palmas que xiularà l'Hospi-Terol de demà a l'Estadi. Serà, també, la tercera vegada que dirigeixi un matx de l'Hospi després que el curs passat xiulés el Gramenet 0-0 Hospi i l'Hospi 2-0 Castelló, dos partits amb un denominador comú: les expulsions de Christian Alfonso. Alemán Pérez, que demà estarà assistit a les bandes per Juan Antonio Marín Pérez (àrbitre de l'Hospi-Almería B) i per José Cupeiro Pérez, dirigirà el vuitè partit en el que portem de temporada. Fins ara, amb un balanç de tres victòries locals i 4 empats i únicament un gol marcat pels equips visitants, Alemán Pérez té una mitjana de 5,86 grogues per partit i amb 4 vermelles mostrades en aquests set encontres.

Els precedents
Més val que passem de puntetes per sobre de les estadístiques. I encara sort que, a l'hora de la veritat, la influència que tenen el partit és mínima per no dir nul·la. Recordem que l'Hospi compta per derrota les seves tres visites a Teruel. Però no és només això, ja que les dues visites que els aragonesos han fet a l'Hospitalet s'han saldat amb un triomf mudèjar (1-2, 1988-1989) i amb un empat (1-1) la passada temporada, amb Miguel Álvarez i Ramon Maria Calderé a les banquetes i amb Sergio Cirio i Omar Sampedro com a golejadors. Un partit en què l'Hospi va gaudir de nombroses ocasions de gol per emportar-se els tres punts però en què encara va haver d'agrair el punt que va rescatar Cirio ben entrada la segona meitat. Podeu llegir-ne la crònica aquí i veure'n el resum, de l'extinta Televisió l'Hospitalet, a continuació.


17/2/12

Som... del Teruel

De nou, 'un altre Juan Palomo' per salvar el 'Som de...' setmanal, ara dedicat al Club Deportivo Teruel. Sí, en castellà. O millor dit, respectant-ne la forma original. Fet l'apunt lingüístic, sobre el qual en podríem divagar, parlar, discutir eternament, el cert és que, tot i que el club mudèjar viu tot just la segona temporada consecutiva a Segona B, sisena en global, el Teruel viu el millor moment de la seva història si tenim en compte el moment en què ha recuperat la categoria i els passos que ha donat per, d'una banda, enganxar una ciutat que des de fa un temps s'ha pujat al carro del voleibol i, de l'altra, tractar de professionalitzar una entitat senzilla on les coses s'han fet de bona forma i, sobretot, de forma transparent. La mateixa transparència i sinceritat que fins ara ha permès els seus dirigents no estirar més el braç que la màniga és la mateixa que ha permès reconèixer que poden existir dificultats econòmiques per cobrir les despeses previstes per aquest curs; en part per les retallades en els ajuts de la Diputación de Teruel i, especialment, per una resposta de l'afició (o millor dit, de la ciutat) inferior a allò que s'havia previst. Una autèntica llàstima per una ciutat i una província que sempre han buscat reivindicar-se i per un camp, Pinilla, que respira ambient de futbol i regust històric en tots els aspectes.

I és que la temporada 2005-2006 el Teruel acabava 15è... a només un punt del descens a Regional Preferent. Potser va ser el punt d'inflexió, per negatiu, en una temporada on el 8-1 al Lalueza va ser l'única alegria, contrastada amb els 2 punts de 12 que va treure davant de l'Alcañiz i l'Andorra (resta d'equips de la província a Tercera) i, sobretot, de l'humiliant 0-6 encaixat a Pinilla davant la Universidad de Zaragoza, tercer filial blanquillo fa sis temporades. A partir d'aquí, i d'una sisena plaça de transició el curs següent, el Teruel enllaçaria tres fases d'ascens consecutives. Primer el Roquetas i després el Villanovense privarien els aragonesos d'aconseguir l'ascens somiat a bronze. I sí, com resa la dita, va ser a la tercera que va anar de debò pel Teruel, de la mà de Ramon Maria Calderé. Campions el curs 2009-2010, el Teruel va ascendir a la primera en eliminar el Noja per un parcial de 3-2 i l'eufòria viscuda en un Campo Pinilla ple a vessar.

L'any passat, temporada còmode pels de Calderé, que en canvi va abandonar l'entitat mudèjar conscient que havia complert un cicle. L'afició del Teruel, exigent en un número important, semblava demanar un salt de qualitat per poder lluitar per coses més importants. En aquesta línia, es contractava Félix Arnáiz per dirigir el projecte 2011-2012, un tècnic amb experiència que tirava de coneixements i d'experiència per teixir una plantilla de més qualitat i compromís que noms coneguts. Amb tot, els bons números a Pinilla contrasten amb la baixada de rendiment a domicili (només un triomf al camp del Mallorca B), tot i que el Teruel encara reserva opcions de fer coses importants a la Lliga... i sobretot a la Copa Federació, on es veurà les cares amb el Binissalem a les semifinals d'aquesta competició després d'haver eliminat el Calatayud, el Barbastro, l'Ontinyent, el Badalona i el Racing B. 90.000 euros en cas de guanyar la competició esperen un Teruel que rebria aquest premi amb les mans obertes, com una cirereta per adornar un pastís que necessita aguantar per poder aspirar a premis majors.

16/2/12

Dissabte, també hi ha futbol base

Aquest cap de setmana, tot i l'aturada de les lligues de Territorial i Futbol Base en motiu del Carnaval, molts equips aprofitaran per posar-se al dia pel que fa a partits ajornats i, per tant, no descansaran. És per això que dissabte l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet obrirà les seves portes per acollir els partits dels primers equips del Juvenil, l'Aleví i el Benjamí de l'Hospi. Els dos darrers es posaran al dia amb la resta de rivals, mentre que els de Robert Cuesta encara hauran de jugar a Figueres el partit suspès per la climatologia fa dues setmanes. Prova de foc pel Juvenil A, que a partir de les 16:00 hores rebrà la Floresta, equip que a dia d'avui marca la referència de salvació (14è). A l'anada, un sorpresiu 3-1 que transmet idea de com de complicar serà batre els tarragonins. I els que de Cuesta només poden pensar en treure els tres punts per retallar a sis la distància amb l'Europa, darrer equip que pujaria a Divisió d'Honor.

Per la seva banda l'Aleví A podria donar un pas de gegant per la salvació si derrota la Gramenet B (dissabte, 11:15); els colomencs tenen sis punts menys i estan fora de la zona de descens. Els més petits en vestir-se de curt seran els nois del Benjamí A que dirigeix Álex Jiménez. Partit tan il·lusionant com complicat davant el FC Barcelona (dissabte, 10:00), líder del campionat amb 49 punts de 51 possibles i 133 gols marcats en 17 partits; els riberencs, setens, buscaran competir i ampliar opcions de sorprendre els blaugranes, que tot i la bona companya només superen el Cornellà per un punt.

12/2/12

Sense xutar, impossible | CD Dénia 1-0 CE l'Hospitalet

Sí, val. Potser si no dispares a porta encara, amb un polsim de sort, encara pots tornar a casa amb un resultat positiu. Però aquesta és l'excepció que confirma la regla. Avui a Dénia, la norma ha tornat a complir-se i l'Hospi no ha fet mèrits per endur-se un marcador massa millor que l'1-0 final. Sí, nova derrota a domicili i de nou, punts perduts davant d'equips de la zona baixa. Andorra, Zaragoza B i Mestalla veuen com el Dénia, que n'ha fet prou amb ser fidel al seu estil per desarotar un Hospi desencertat i espès, s'afegeix a la llista d'equips 'baixos' que esgarrapen punts a l'Hospi. Un gol de Pifarré a l'inici de la segona meitat provoca que l'Hospi segueixi sense guanyar a Dénia però, sobretot, que els riberencs desaprofitin una oportunitat increïble d'obrir distància respecte a la resta de rivals en una jornada increïblement propícia. I és que més enllà de les baixes, cap excusa és suficient per entendre un rendiment tan 'estrany' de l'equip en partit d'estil similar.

Novetats a l'onze inicial: Corominas en lloc d'Aday i Manel Gómez que substituïa Lucas a l'eix de la defensa davant de la lesió de Sergio Castaño. Un partit sense massa història, marcat per les constants interrupcions provocades per un Dénia que té apamat el camp i el seu estil de joc. A més, l'àrbitre (bona actuació) era d'aquells que no deixava jugar, provocant que amb prou feines haguem viscut un minut de joc seguit. I encara rai, ja que ha estat el quadre alacantí qui ha gaudit de les úniques dues ocasions clares al primer temps. Primer era Germán, als pocs segons de començar, qui provava sort amb un xut ras des de la frontal que Craviotto blocava sense més dificultats (1'). La clara (claríssima), feia treballar de valent el porter de l'Hospi, que treia una mà miraculosa a xut de Pifarré després d'una bona acció en banda dreta de Pau Franch (27'). L'Hospi, ho intentava; no ha estat qüestió de conformisme, però les coses no han sortit. Per si no n'hi hagués prou, l'ensurt ha corregut a càrrec de Marc Pedraza, que ha impactat el seu cap contra la tanca que delimita el terreny de joc, ha rebut un trau de 20 centímetres al cap i ha estat evaquat en ambulància cap a l'Hospital de Dénia (45'). Afortunadament, el barceloní tornarà amb la resta de l'expedició sense cap major complicació.

Osado l'ha substituït, però tot i la seva lluita el darrer fitxatge de l'Hospi tampoc no ha aportat massa més clarividència als riberencs. En canvi, un inici fulgurant a la represa dels deniencs ha acabat decantant la balança del cantó dels de Nino Lema. Cavalcada de Pifarré en banda dreta, xut creuat davant el qual Craviotto no hi pot fer res i gol (48'). Definitiu (1-0). I encara rai que Pau Franch ha rematat de la pitjor manera que ha sabut una gran passada de Germán en una contra que hauria pogut significar la sentència (61'). Hem hagut d'esperar al minut 68 per veure la primera i única ocasió de perill de l'Hospi: Iván Vidal ha enviat a córner una rematada de cap bombada de David Prats després d'una bona passada llarga de Rubén García. I ja està. Res més. Bé, sí; Ángel Sánchez ha abandonat el terreny de joc lesionat (53') i ni l'entrada de Pol Llonch ni la de Peque (per Coro!) han aportat res a un equip que ha vist com els minuts passaven entre la impotència de no poder empatar i les pèrdues de temps d'un Dénia que, com ja és habitual, ha sabut explotar les seves armes

FITXA TÈCNICA

CD DÉNIA: Iván Vidal, Gomis, San José, Eloy Pomar, Piccolo, Pifarré (Ufarte, 71'), Gallardo, Rubén, Germán (Grégory, 89'), Dani González i Pau Franch (Verdú, 85').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Manel Gómez, Rubén García, Marc Pedraza (Osado, 46'), Corominas (Peque, 86'), Ángel Sánchez (Pol Llonch, 54'), Pitu i David Prats.

Gol: 1-0 Pifarré (48').

Àrbitre: Antonio Gordillo Aguilar (Illes Balears). Ha amonestat els locals Eloy Pomar (35'), Dani González (72') i Gomis (75') i els visitants Pitu (26') i Manel Viale (56').

Incidències: partit disputat al Nou Camp de Dénia davant d'uns 500 espectadors. Marc Pedraza ha hagut de ser evacuat en ambulància al descans després que el seu cap impactés contra una tanca i li produïs un trau d'uns 20 centímetres; ha estat traslladat a l'Hospital de Dénia per precaució. Moragón i Moussa han completat la convocatòria de l'Hospi.

11/2/12

Repte a Dénia | CD Dénia - CE l'Hospitalet (diumenge, 16:30)

Després de derrotar el Reus per 1-0 i que la RFEF confirmés l'exclusió de l'Sporting Mahonés de la competició, l'Hospi ha sumat 6 punts en una setmana que pot acabar amb un 9 de 9. L'empresa, mai fàcil, serà encara més complicada si tenim en compte la plaça on hauran de torejar els de Jordi Vinyals. Gairebé dos mesos després, retorn a un 'Nou Camp', en aquest cas el de Dénia, territori segur pels de la Marina Alta, un fortí que fins ara els fa viure fora del descens. I és que sumar tres punts davant dels homes de Nino Lema, més encara tenint en compte les baixes amb què compten els riberencs serviria de trampolí en una jornada plena de duels directes que podria resultar realment positiva per als riberencs. Un cop més, sense televisió, sense ràdio i amb l'Ajuntament de l'Hospitalet donant l'esquena a l'esport de la ciutat. Una cosa però, mai canviarà: seguiran omplint-se la boca de bones paraules. Imatge: Bernat Monzó

El Dénia
Una incògnita. Així esperem un Dénia que arriba a la cita de demà amb quinze dies d'inactivitat oficial. Diumenge, a Terol, els alacantins no van poder disputar el partit a causa de la neu i el gel acumulats al Campo Pinilla. Així les coses, ens hem de remuntar a la derrota a casa davant del Lleida Esportiu (0-1) per trobar l'últim partits dels homes de Nino Lema, que un curs més han fet del Nou Camp un fortí cabdal per encaminar la salvació (la cinquena consecutiva). No obstant això, 21 dels 28 els ha sumat com a local (i 3 dels que ha sumat a fora són el 'fictici' 0-2 a Maó). I és que només el Sant Andreu i el Lleida Esportiu han sumat els tres punts a Dénia; per contra dels sis equips que hi han caigut, cinc hi han fet per més de dos gols: una altra dada que parla de com de complicat és no només jugar sinó sumar a Dénia. L'altre dubte resideix en la participació de les noves incorporacions; els de Lema han incorporat vuit homes (entre ells quatre mexicans) aquest mes de gener, incorporacions que podrien gaudir de minuts demà contra l'Hospi.

Possible onze inicial del Dénia: Iván Vidal, Víctor Gomis, San José, Ballester, Eloy Pomar, Ufarte, Dani González, Rubén, Germán, Verdú i Pau Franch.

L'Hospi
Tornar a la 'normalitat'. Repetir la magnífica ratxa de set victòries consecutives de la primera volta esdevé prou complicat, però si més no l'Hospi vol tornar a enllaçar dues victòries consecutives quatre mesos després. L'altre objectiu, mantenir i millorar les sensacions ofertes davant del Reus, on l'equip va estar concentrat i intens en diverses fases del partit i amb prou feines va concedir opcions al Reus. Assolir aquesta continuïtat, però, tindrà dues complicacions afegides en forma de baixa per sanció. Diumenge tant Lucas Viale com Aday Benítez, dos dels jugadors més regulars dels darrers partits, van veure la cinquena groga i hauran de descansar demà. Amb ells, tampoc viatjaran Sergio Cirio, encara lesionat, i un David Haro que per precaució no viatjarà a Dénia llevat de sorpresa majuscula. Amb aquest llistat, no seria descartable que Pedro Bilbao tornés a viatjar amb l'equip després de fer-ho a Palma i a Saragossa.

Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Manel Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Ángel Sánchez, Osado, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
El balear Antonio Gordillo Aguilar xiularà l'Hospi per primera vegada en el duel de demà contra el Dénia. Assistit pels companys de col·legi Xavier March Morlà i Antonio Reus Vidal, Gordillo Aguilar va ser el quart àrbitre al partit de tornada dels 1/16 de Copa del Rei. Aquesta temporada el col·legiat mallorquí ha xiulat sis partits amb un balanç de cinc victòries locals i només una de visitant i una mitjana força alta de targetes grogues (8,17 per partit) i 3 expulsions en els sis encontres xiulats.

Els precedents
Serà la tercera visita que l'Hospi faci a Dénia en tota la seva història. Els altres dos precedents, recents en el temps, no ofereixen un record massa positiu per als riberencs. La temporada 2007-2008 Dénia i Hospi van empatar a un gol (Lobato va fer el gol riberenc) a la darrera jornada de Lliga, quan els de José Luís García ja eren equip de Tercera. L'any passat, en un partit en què Barón va ser expulsat al pas per la mitja hora de partit, un golàs de Rubén Primo va donar el triomf per la mínima al Dénia davant d'un Hospi que no va gaudir de massa ocasions de gol. Ara, números en mà, toca guanyar!

10/2/12

Som del... Dénia

Si l'estiu de 2005 algú ens demana la nostra opinió sobre el Dénia, l'opció majoritària hagués estat situar geogràficament aquesta localitat de la comarca de la Marina Alta, al nord de la província d'Alacant. I és que fins aleshores, el CD Dénia era un autèntic desconegut, almenys a Catalunya, en això del món del futbol. I és que els deniencs, fins aquella temporada no passaven d'un equip 'regular' del grup sisè, el 'valencià', de Tercera Divisió que amb prou feines havia assolit una plaça a la zona alta de la classificació. Mai? Bé, només una excepció quan el curs 1990-1991, el primer amb promoció d'ascens a Segona B, el Dénia es classificava en segona posició i s'incrustava en el grup C1 juntament amb el Platges de Calvià, el Mar Menor i el Nàstic de Tarragona. Poca 'fortuna' pels alacantins, que acabarien tercers de grup amb una sola victòria (1-0 contra el Mar Menor) en un grup que acabaria liderant i conquistant el quadre grana. Anys després, amb travessia pel desert de la Preferent inclosa, el Dénia va tornar a recuperar la Tercera Divisió amb l'arribada del nou mil·leni i, anys després, va tornar a intentar l'ascens a Segona B.

El curs 2005-2006, quart a la Lliga, el Dénia va viure una curta però intensa aventura als play-off d'ascens a la categoria de bronze. Va caure a semifinals, a doble partit, davant d'un Orihuela que va remuntar l'1-0 de l'anada amb un 3-1 a Los Arcos. L'eliminatòria, però, va estar marcada per la tensió entre aficions i clubs i pels incidents, una 'marxa' que va tensionar els enfrontaments entre oriolans i deniencs els primers anys que es van enfrontar a Segona B. No menys estressant va ser l'aventura de la següent temporada, l'exitosa. I és que la temporada 2006-2007 el Dénia, de la mà de Pepe Aroca, va aconseguir l'ansiat ascens a Segona B; primer, derrotant el Margaritense a la semifinals (0-1 a Palma i 2-0 a Dénia en un partit suspès, per incidents, a set minuts del final del partit). Competició va donar guanyador al Dénia, que a la final va desfer-se sense massa complicacions del San Fernando madrileny per 0-2 o 2-0. No va ser Aroca, però l'encarregat de fer història a la banqueta del Dénia a la categoria de bronze, ja que va ser destituït a la setena jornada (2007-2008), sinó que va ser l'històric jugador gallec Nino Lema qui va tenir l'honor de debuta amb els deniencs. Això, i marcar un estil que des de la tardor de 2007 ha definit el Dénia.

Un estil de futbol que ve marcat pel Nou Camp de Dénia, un terreny de joc que els alacantins han tingut tradicionalment apamat i que sovint ha estat font de crítiques per alguns visitants degut a la pressió ambiental i a la condicionada actuació arbitral, sovint permissiva amb l'agressivitat (ben o mal entesa dels alacantins). Un conjunt, el Dénia que viu ja la cinquena temporada consecutiva de bronze, un èxit esportiu sens dubte però que encara agafa més importància si valorem la delicada situació econòmica que sovint ha travessat el CD Dénia, que ha viscut cada estiu amb la incertesa de poder competir la temporada següent a Segona B. Amb un Lema que ha esdevingut capità d'un vaixell amb un sol parèntesi, el de la temporada 2008-2009 quan Pepe Aroca i Manolo Sánchez van fer-se càrrec de la nau denienca. Un dels capítols més exitosos en Lliga regular va ser la cinquena posició de la temporada 2009-2010, en què els de Nino Lema van arribar amb opcions de play-off a la darrera jornada; aquell de 9 de maig, però, la victòria de l'Alcoyano per 0-2 al camp de l'Espanyol B va sentenciar l'esperança d'un Dénia que perdia per 1-0 a Lleida.

Amb tot, Lema viu actualment la seva quarta temporada (129 partits) amb el Dénia. Amb amants i detractors a parts iguals (ja són prou mítiques algunes de les seves lectures de certs partits i algunes declaracions que han sorprès part de la premsa que segueix l'actualitat del grup 3), el que és indiscutible és el mèrit que el treball del tècnic gallec ha sabut implementar a un Dénia que ha sabut reinventar-se amb el pas dels èxits i de les dificultatss, que ha sabut passar dels Luigi, Paco i Migue de la primera època a una plantilla de mínims, amb economia de guerra i mexicanitzada com l'actual. Poc sabran els joves mexicans Lalo Arce, Fajardo, Rojo de la Vega de la fita que el Dénia de com d'aprop va estar el Dénia de donar la campanada a la Copa del Rei a inicis del 2008, en una eliminatòria de 4a ronda davant del Sevilla en què els alacantins van ser a punt d'eliminar tot un Primera Divisió (de moda). Un equip, el Dénia, en què militava tot un exHospi com és Andrés Barón. I és que com cantava Bob Dylan, els 'temps canvien'. Reformular-se o morir. I de moment, el Dénia se n'està sortint; a nivell esportiu, però, esperem que el Nou Camp de Dénia s'oblidi de ser fortí per un dia i l'Hospi pugui sucar-hi una bona recompensa diumenge.

9/2/12

Tres punts més... sense jugar

43 punts. És la puntuació que té el Centre d'Esports l'Hospitalet a la classificació del grup 3 de Segona B. Tres punts més que diumenge passat, després que els riberencs derrotessin el Reus per 1-0. I és que ahir mateix la Federació Espanyola de Futbol certificava l'exclusió de la competició de l'Sporting Mahonés després que els menorquins no es presentessin davant Orihuela i València Mestalla. Les dues no compareixences, d'acord amb el reglament federatiu, provoquen l'exclusió del club. D'aquesta manera, tots els partits que l'Sporting hauria d'haver disputat d'aquí a final de temporada, inclòs el de l'Hospi, se li donarà per perdut per 0-2 o 2-0, amb els tres punts corresponents per cada rival. Les excepcions són quatre: d'una banda, ja que els partits de l'Orihuela i el Mestalla es consideren incompareixença, el resultat d'aquests partits és de 0-3 pels oriolans i de 3-0 pel filial 'che'. Pel que fa al Gandia i al Sant Andreu, únics rivals que han jugat contra l'Sporting Mahonés en aquesta segona volta, es mantindran els resultats que es van donar al camp: és a dir, 0-0 entre Sporting i Gandia i 6-0 a favor del Sant Andreu.

Per tant, el conjunt de la Safor és el gran perjudicat per l'exclusió dels balears, ja que només sumarà un punt quan la resta de rivals sumaran de tres en tres. Això sí, cal valorar que els tres punts que sumen la resta d'equips són 'virtuals', ja que si bé els podem sumar a la puntuació obtinguda fins ara no és menys cert que la jornada que hauran de descansar no podran sumar punts, a diferència de la resta de rivals. En el cas de l'Hospi, aquesta jornada de descans serà la del 22 d'abril, quan en principi s'hagués hagut de disputar a Bintaufa l'Sporting Mahonés-CE l'Hospitalet corresponent a la 37a jornada. D'aquesta manera, a l'Hospi només li resten quatre desplaçaments fora de Catalunya: diumenge a Dénia, el primer cap de setmana de març a Manises, partit en plena Setmana Santa a Paterna davant el Mestalla i 37a jornada a l'Estadi Balear en un partidàs contra l'Atlètic. Teniu la classificació actualitzada, juntament amb els horaris de la 24a jornada a la part superior del Blog.

7/2/12

Una simple qüestió de respecte (.cat)

Com tots (va, la majoria) sabeu, aquest Blog va començar l'agost de 2009 sense cap altra pretensió que explicar i narrar des d'una altra visió, aliena a l'oficial, allò que passava a Can Hospi, especialment pel que fa als partits. Amb el pas de les setmanes, dels mesos, el vostre suport, les vostres visites, el recolzament, els retwitts i tots els "crack" que li heu anat dedicant a aquest blog m'han ajudat a anar millorant, a redissenyar i recomposar algunes coses, a ampliar 'fronteres' i tractar, des de la modèstia i des de la 'no obligació' que aquesta pàgina pugui ser un punt de trobada per tots aquells que ens estimem el futbol modest, especialment per aquells que compartim passió pels equips que conformen aquest grup tercer de Segona Divisió B. El que va començar com un projecte per amor a l'art ha anat creixent en diversos paràmetres llevat en això, en els beneficis que produeix. Tal com passava des dels primer dies, dos anys i mig després aquest segueix sent un espai la producció del qual comporta més despeses (moltes més de les imaginables) que beneficis econòmics (nuls). Raó de més per valorar els agraïments, felicitacions i copets d'esquena sincers que molts de vosaltres em feu arribar via cibernètica o cara a cara.

Raó de més, també, per deplorar l'actitud d'aquella gent, d'aquells mitjans que s'aprofiten d'aquesta feina, de feina 'gratuïta' originada per una passió, la de l'Hospi. Quedi clar, el text l'escric jo, personalitzat en la meva 'criatura', però hi ha prou exemples en el món del futbol català que podrien utilitzar les mateixes paraules fil per randa. Un món, el del futbol català, que no ens traurà de pobres a cap de nosaltres, no ens enganyem. Un món que requereix moltes vegades de persistència, d'una obsessió gairebé malaltissa per ser dissabte rere dissabte i diumenge rere diumenge en qualsevol camp deixat de la mà de Déu per gaudir i per informar del que passa al llarg dels 90 minuts i escaig que duren els partits. Però tot això no està barallat amb el respecte. Ni molt menys amb la seva absència. De cap altra manera es pot interpretar la forma de perpetrar (ni tan sols actuar) d'alguns personatges d'alguns mitjans de comunicació que es dediquen a afusellar informacions, asseguts còmodament a la cadira de la seva redacció o fins i tot des de casa seva i cobrant a final de mes. O si no, penjant-se les injustes medalles de la bona feina feta. Qui diu feina parla de copiar, evidentment. O de maquillar les còpies.

Al gra. Que des de fa setmanes la Vanguàrdia copiï 'tal qual' les fitxes que publiquem al Blog té fins a cert punt un passi, un perdó. Hi ha informacions, xifres, dades, que no són patrimoni de ningú, si bé la 'gràcia' està en recopilar-les d'una forma més lícita que no pas la de seleccionar, copiar i enganxar sense ni tan sols consultar-ho. Més greu, molt més greu és el que passa amb alguns 'articulistes' o 'periodistes' de lajornada.cat. Ja la temporada passada va haver-hi problemes amb les prèvies i amb les cròniques, quan utilitzaven fotos i informacions del Blog per publicar-les com seves sense passar-les per cap tipus de sedàs i, evidentment, sense consultar. Després de contactar-los via correu, van disculpar-se dient que tractarien que això no tornés a passar, que era difícil trobar informació de l'Hospi, que el Blog tenia bona informació,... Val, molt bé. I què? Això impedeix tenir el respecte, l'educació, la decència, la cortesia de, com ha fet molta altra gent (i com hem fet amb molts altres amics) demanar permís a l'hora de demanar informació, de citar la font. En definitiva, de demanar un permís que no és permís sinó respecte?

Res més lluny de la realitat: els préstecs unilaterals van repetir-se amb prèvies que 'curiosament' preveien els mateixos onzes inicials que els que anteriorment havíem publicat al Blog. Vam tornar a contactar amb lajornada.cat però no, aquell cop no hi va haver resposta. Seguim. Partit Zaragoza B 0-0 Llagostera. Som a Cuarte perquè l'Hospi jugava l'endemà a Terol i, via Twitter, fem el minut a minut del partit a petició d'algun usuari: alineacions, jugades, targetes,... Sorpresa! L'endemà la crònica de lajornada.cat, feta per l'usuari que demanava aquestes dades, reflecteix el seguiment del partit que havíem fet via Twitter. Evidentment, cap cita ni cap al·lusió a la font informativa real apareixia en cap punt de la notícia. Un cop més. Tornant a l'Hospi, els partits de fora de Catalunya no han tingut més mitjans que Ràdio i Televisió de l'Hospitalet i el Blog. Bé, això a priori, ja que fins l'extinció de les retransmissions de la ràdio, el senyor Pablo Velasco, articulista de l'Hospi a lajornada.cat ha explicat els partits de l'Hospi sense ser al terreny de joc.

Deduïm, dedueixo (no en tinc proves, evidentment), que la Ràdio hi ajudava. Perquè casualitat o no, els partits de Xàtiva i Palma de Mallorca no van comptar amb retransmissió. Per temes horaris, la crònica no es va publicar fins la nit aquí al Blog i, sorprenentment, lajornada.cat no va fer cap esment als partits de l'Hospi. Vaja, com si no s'haguessin disputat. Però és clar, dues setmanes d'inactivitat es notaven massa i calia passar a l'acció. Diumenge passat a Saragossa, només érem 80 persones a la grada. Vaja, les suficients com per saber qui hi va i qui no. Tampoc seré jo qui descobreixi la sopa d'all dient que hi ha (no especificarem percentatge) qui es permet el luxe de fer cròniques sense ni tan sols aparèixer pels camps (no parlo de partits televisats). Bé, allà cadascú. El que 'baix cap concepte', com diria Gaspart, s'ha de permetre, o almenys deixar fer amb total impunitat, és que hi hagi qui es dediqui a afusellar la feina altruista d'altres per acabar posant-se les medalles. I tornem a Saragossa.

Dèiem, 80 persones: fàcil d'identificat que només servidor estigués acreditat com a premsa del país per cobrir el Zaragoza B-l'Hospitalet. La sorpresa, majúscula (bé, no tant), és quan em fan arribar l'enllaç de la crònica del partit del senyor Pablo Velasco a lajornada.cat. Perdó? És que el van televisar i no ens en vam assabentar? Fil per randa, amb alguna errada per fer veure que la producció era original però amb un benefici del dubte inexistent. El pitjor, insisteixo, més enllà de copiar, és el lleig detall de no consultar la possibilitat de 'compartir' l'article com, repeteixo, han fet altres amics d'altres mitjans. Per què? Desgraciadament la resposta no entra dins de les meves capacitats ni atribucions. I pel que sembla, tampoc a les d'aquest mitjà, que ofereix la callada per resposta donant veracitat a aquella dita que resa que 'qui calla, otorga'.

Amb aquesta entrada tracto, simplement, de denunciar casos d'una manca de respecte brutal, indecent i injusta. Tampoc descobrim res nou si diem que en això del Futbolcat som quatre gats, i alguns ens conformem amb les espines. Això no justifica que algú, amb tota la barra del món, vingui a treure'ns l'únic que ens queda: el reconeixement. I és que si entre els pocs que som, som incapaços de mantenir una sèrie de codis per una simple qüestió d'ètica potser és perquè tanquem la paradeta. Al final és la història de sempre: per utòpic que resulti, un té la consciència tranquil·la de combinar oci, passió i 'treball' i de fer les coses de la forma més honesta possible. Per sort o per desgràcia, que els altres facin el mateix no és al nostre abast. Però com sempre, peti qui peti, persisitirem. Diumenge, des de Dénia.