5/4/13

Opinió. Clarkson, Nàstic i joc net



S’apropa el final de la temporada i, per variar, la polèmica i els rumors comencen a aparèixer, també al grup 3 de Segona Divisió B. Dijous al matí, l’entrenador i mecenes de l’Ontinyent CF, John Clarkson, convocava els mitjans a una roda de premsa a l’estadi delClariano per anunciar que un jugador de la seva plantilla havia rebut la nit anterior la trucada d’algú que deia ser intermediari d’un equip del grup i que havia ofert 20.000 euros a aquest jugador per fer un penal o ser expulsat en un partit que l’Ontinyent havia de jugar “en 2-3 setmanes”, després de la jornada de descans. El calendari diu que el 28 d’abril, el Nàstic visitarà el Clariano i totes les mirades han marxat automàticament cap a Tarragona. D’inici, l’entitat grana ha declinat fer cap tipus de declaració al respecte, però ja per la tarda ha enviat un comunicat de premsa on anunciava accions legals contra John Clarkson, a qui demanarà 1 milió d’euros per danys a la imatge i honorabilitat de l’entitat tarragonina.

Posats en situació, els dubtes es multipliquen per cada punt de vista sobre aquesta polèmica. Per començar, Clarkson deixa clar en roda de premsa que l’Ontinyent no emprendrà cap acció per denunciar aquest intent de suborn. Aleshores, què en treu Clarkson a l’hora de fer públic un fet del qual no en té proves i que, a més, no té intenció de denunciar? Notorietat? I en cas que no sigui veritat, quin interès té Clarkson en involucrar de forma velada el Nàstic, un equip que ni de bon tros lluita pel mateix objectiu que l’Ontinyent en aquest tram final de Lliga. Posats a malpensar, a elucubrar, no seria més lògic implicar en aquesta polèmica un rival directe de l’Ontinyent? I tot això, deixant clar que Clarkson decideix actuar de forma impulsiva, sense fer cas dels consells d’altres persones de l’entitat que li havien aconsellat deixar estar el tema. Clarkson parla en nom de Clarkson, però inevitablement implica Ontinyent i Nàstic a partir de les seves paraules. I repeteixo, sense entrar en la veracitat o no del fet.


Segon, i en el que resulta una sensació compartida amb d’altres companys; crec que el Nàstic ha ‘saltat’ massa ràpid amb l’emissió del comunicat oficial enviat als mitjans de comunicació. Principalment, perquè per molt que entre línies tots puguem desxifrar a quin equip acusa John Clarkson amb les seves afirmacions, en cap moment surt el nom del Club Gimnàstic. Calia que els grana sortissin al pas de simples insinuacions quan ningú havia parlat d’ells de forma directa? No es pot interpretar com un signe de nerviosisme, com si el Nàstic pogués haver-se sentit al·ludit per les informacions arribades des de la Vall d’Albaida? Ja és entrar en temes i termes jurídics, conèixer si cal ser explícit o no perquè unes declaracions com les de l’escocès siguin objecte de denúncia per tal de l’ens afectat.

Tercer, en el terreny de les especulacions. I potser també de la moralitat. I si Clarkson es fa ressò de la notícia sense cap intenció, sense mala fet... i resulta que ni el Nàstic ni cap intermediari ha fet cap trucada? I si resulta que la trucada ve d’un tercer equip, interessat en crear mala maror, dubtes i sospites davant l’excel·lent dinàmica de resultats d’un rival directe? Parlant en plata: tirar merda, asseure’s i veure com els noms de dos clubs s’embruten mentre el tercer en discòrdia ho viu des de la distància esperant rèdit en forma de desconfiança general cap a Ontinyent i/o Nàstic. I consti que aquest tercer punt no és ni afirmació ni rumor, és una simple hipòtesi atemporal que bé hauria pogut tenir lloc en alguna altra temporada.


Tal com demanaria algun periodista de Iecla, sigueu objectius: sense bufandes ni colors, què hauríeu fet si us trobeu en un cas similar o igual a aquest i sou John Clarkson. Conscients que no hi ha proves per demostrar-ho, val la pena destapar el cas enarborant la bandera del joc net? És pertinent? I si fóssiu el Nàstic, calia haver respost de forma ràpida a unes declaracions que, recordem, només fan al·lusió a un intermediari que diu parlar en nom del Nàstic? Fins i tot en el cas que fos veritat, els tarragonins podran dir que és una tercera persona qui diu parlar en el seu nom i que l’entitat no té res a veure amb aquest intent de compra per una persona externa al club?

Tot plegat, resulta una història amb ben poques llums i molts aspectes foscos que fan dubtar de qualsevol de les línies que un tracti d’investigar. No vull creure, per principis, que aquest joc és comú al futbol perquè aleshores, per vergonya torera, tots hauríem de plegar d’un esport que, lluny de ser futbol, s’hauria convertit en una farsa. Si al final tot ho justifiquem amb el pes de la història i de les entitats a les federacions i dins els col·lectius arbitrals, a factors externs i als escàndols extrafutbolístics, de debò ens queden arguments per defensar que el futbol es decideix sobre el terreny de joc? Sort a l’Ontinyent i al Nàstic d’aquí al final de temporada però, sobretot, desitgem-nos sort perquè això tot just acaba de començar. I quan els deures no s’han fet, la necessitat aguditza la desesperació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada