Etiquetes

20/8/13

Anàlisi dels equips #2bg3 (2 de 5)

Ja hi tornem a ser. Dilluns 19, primer dia d'una setmana en què tornarà a arrencar la competició al grup 3 de Segona Divisió B i ho farà, casualment, amb el debut del vigent campió de Lliga: el Centre d'Esports l'Hospitalet. Com sempre, al Blog de l'Hospi tractarem de donar una cobertura del que passi al llarg d'aquest campionat, allunyat dels focus del futbol professional però amb un encant especial, indiscutible. No pretenem ser cap més referència que un simple punt de trobada de jugadors, tècnics, aficionats i periodistes que seguiu qualsevol dels 20 equips de #2bg3 (especialment de l'Hospi). Sense cap més pretensió i amb l'ànim que vosaltres sigueu partíceps d'aquest espai mitjançant els vostres comentaris, crítiques i suggeriments. I per anar fent boca, cada dia d'aquesta setmana, pels volts de les 12:00 hores, tindreu l'anàlisi de quatre equips que formaran part d'aquest grup 3 aquesta temporada. Seguim avui amb el segon capítol, on apareixen dos catalans (Olot i Prat) i dos valencians de 'comarques' (Olímpic i Ontinyent). Cordeu-vos els cinturons que això és a punt d'enlairar-se!

AE PRAT
Després del debut, toca créixer

Als amants del futbol català l’AE Prat ens va fer patir més del compte la passada temporada. Després d’una primera volta brillant, amb l’aventura a la Copa del Rei com a acompanyament, els potablava van desinflar-se a la segona volta, coincidint amb la marxa de José Kante a l’Atlético Malagueño i la pèrdua de potencial ofensiu en un equip que només va guanyar tres partits a la segona volta. Malgrat tot, al Sagnier han apostat per la continuïtat, potser considerant que el problema era d’enfocament, de plantejament de la pretemporada. També, probablement, de profunditat de plantilla; amb un onze gairebé invariable, l’esforç va acabar passant factura a l’equip d’Agustín Vacas, que aquesta temporada seguirà al capdavant de la nau potablava. Amb ell , com dèiem, bona part del bloc 2012-2013 i l’arribada de reforços que doten el Prat d’un fons d’armari sensiblement millorat.

Si preguntem als seus aficionats quin és el reforç de l’estiu, el més segur és que la majoria optin per José Kante. El manresà torna al Prat després de la seva aventura ‘boquerona’; la seva arribada no puposa, únicament, reforçar la part ofensiva, sinó també el cor d’un equip que recupera un referent. Com referent al mig del camp han de ser Àlex Granell i Alfonso Artabe, contrastats a Segona B i que augmentaran la competència a una medul·lar que semblava propietat d’Alcaraz i de Fernando Núñez. Si Vacas en sap treure suc, la part ofensiva donarà moltes alegries al Prat: a Ignacio i a Manu Balda se’ls hi suma el madrileny Antonio Matas (Yeclano Deportivo) i Oribe, que juntament amb Albert Vivó són els dos terceres que s’incorporen al Prat. Això al davant; al darrere, i gairebé de memòria, Toni Texeira, Óscar Sierra, Luís Larios, Rafa Murillo i Oriol Ricarte.

A favor: bagatge d’un any d’experiència pel bloc de jugadors que continuen i incorporacions contrastades. Plantilla més àmplia que pot donar joc si no s’opta per un onze fix.

En contra: com tots els equips en dinàmica d’ascensos, el Prat és a la vora de tocar sostre. Acostumats a guanyar, la Segona B és un altre món i cal tenir paciència si les coses no surten bé.

L’era postClarkson

Imatge: Benicadell Esportiu
De tots és sabuda l’empremta que l’escocès John Reid Clarkson (encara no és Sir) va deixar a Ontinyent i a alguns altres indrets del #2bg3. El salvador de l’Ontinyent ha fet les maletes i ha tornat al futbol modest anglès (Tiverton Town) però la vida continua a la capital de la Vall d’Albaida. L’esperança: tornar a veure futbol; així de clar i així de dur per un club que l’any passat disposava d’un planter amb un potencial infinitament superior al d’un equip que les va passar p***s per salvar la categoria. I per retornar la il·lusió, un tècnic, vell conegut a Ontinyent, que crea opinions dividides entre l’afició: el valencià Juan Moreno. Tercera etapa al Clariano; primera positiva amb un ascens fa 20 anys, segona negativa amb només 14 jornades al càrrec (2000-01). Però Moreno és l’aposta decidida per un Ontinyent més ‘de la casa’ que mai, molt renovat i més valencià que mai.

Només continuen 5 jugadors (Jonathan, Berna, Paco Sáez, Raúl Muñoz i Kikín).i han arribat ni més ni menys que 17 fitxatges, 14 dels quals jugaven l’any passat a Tercera Divisió. De fet, només els atacants Trujillo, Oskar Martín i el maurità Cheikh Saad van jugar l’any passat a Segona B. Moreno ha confiat el destí de l’Ontinyent a gent jove i amb fam de triomfar. Confia, per exemple, en Héctor Camps, Huertas, Alberto i Tasio, jugadors de confiança que ja han entrenat amb Moreno al Muro. Els ‘scouters’ segur que fixaran la seva mirada en homes com Vicente Flor, que ja sap què és jugar a Segona B, però sobretot en David Verdú (Alzira) i Mauro Melo (Eldense), dos jugadors que també han tastat el futbol de bronze i que tenen encara camí per recórrer en això el futbol (sobretot en el cas de l’ex del Gandia, Melo).

A favor: sense tants diners, el bloc guanyarà pes a Ontinyent. Un tècnic amb experiència, ‘tradicional’ com és Juan Moreno pot treure suc a una plantilla que conjuga joventut i experiència.

En contra: moltes incorporacions (17!) i molta gent jove, sense massa recorregut a Segona Divisió B. En una categoria com aquesta, la gestió de partits ajustats i el control de “l’altre futbol” és vital.

Un nouvingut que no renuncia a res

Imatge: David Planella
D’inici, els garrotxins són una de les atraccions d’aquesta temporada al grup 3 de Segona Divisió B. En gran part, per la seva condició de debutant a la categoria. Per la resta (pressupost, plantilla, massa social, objectius, …) res faria indicar que parlem d’un equip novell, sense experiència i l’objectiu del qual sigui la permanència. De fa anys, Olot ha apostat per guanyar categories a base d’una forta inversió econòmica, primer amb Nitus Santos i després amb l’esbojarrat curs passat amb Rodri, Terma, Bañuelos i Terma amb Edu Vílchez a l’ombra. L’ex del Palamós s’ha desfet del para-sol i agafa les regnes d’un projecte que sense ser faraònic, com apuntàvem abans, aspira a molt més que la permanència. La clau, però, no serà tant sobre la gespa com a fora; interessant veure com gestiona l’Olot l’estrena a Segona B, si amb la paciència necessària per un projecte amb bon vímet però necessitat d’encaix o amb urgències i nervis com va passar l’any passat a Tercera Divisió.

Si fem una ullada als reforços, fins a 7 jugadors ja saben que és jugar amb certa assiduïtat a Segona B. Destaquen, per sobre de tot, jugadors com David Corominas, Xavi Muñoz o Miki Martínez, apostes importants que comptaven amb l’interès esportiu d’altres equips que no han pogut apropar-se a l’oferta econòmica dels olotins. De futur són les apostes per Guillem Savall i, sobretot, les d’Èric Reverter i Xavi Ferrón. Sota pals, garantia de seguretat amb Óscar Fornés, veterania al darrere amb Serra o Freixa, premi per tota una institució a Olot com Abel Solé i, qui sap, si pot ser l’any de Carlos Martínez (que ja ha deixat enrere allò de Carlitos), amb l’ajuda d’Uri Santos com a company de fatigues a l’atac garrotxí.

A favor: l’empenta i la il·lusió que destil·la el projecte 2013-2014 de la UE Olot. Important moviment social i a nivell de club, xarxes socials, visibilitat als mitjans…

En contra: dubtes, vist l’any passat, en la gestió d’una hipotètica situació de mals resultats. Dubtes, també, en una línia defensiva que pot patir amb la velocitat dels atacs rivals, en camps grans i, fins i tot, a casa.

A la recerca d’un tercer miracle

Imatge: Pablo Orts
Si em permeteu un incís personal, mai he estat massa del #postureo que soviet resulta aquell agraïment mutu entre aficions al final dels partits, d’aquells copets d’ànim a l’esquena que acostumen a ser més falsos que altra cosa. El passat mes de maig, l’Olímpic de Xàtiva va viure un autèntic drama a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet, quedant força del playoff d’ascens el dia que els riberencs aconseguien el títol de Lliga. Sensacions contraposades i complicades d’encaixar, alegria per uns colors i tristor en veure companys, gent de Xàtiva a qui guardes estima, realment fotuts. Moments per recordar i que no fan justícia a l’enorme temporada que van fer els de Toni Aparicio, 39 jornades (de 42) entre els quatre primers. El ‘profe’ havia agafat amb èxit el relleu de Toni Seligrat, artífex del retorn a Segona B (2011) i d’una brillant temporada l’anterior curs.

I ara què? Doncs com l’au fènix, a Xàtiva busquen reinventar-se i tornar al miracle que suposa que un equip de curt pressupost rondi la zona alta per tercer any seguit. José Alemany ha aconseguit salvar la papereta pel que fa a la fuga de talents (marxen Carles Salvador, De Val i Ferran), però ha aconseguit mantenir un ja mític bloc defensiu amb els Francis, Mendoza, Pepín, Peris i Ramón, amb “l’avi” (dit amb tot el carinyo) Edu Rifaterra i el balear Nando Ramón com a “chico para todo”. A dalt, Pau Franch repeteix i comptarà enguany amb els gols de Christian Perales; el d’Énguera va ser màxim golejador del grup 6 de Tercera amb el Novelda el curs passat. A més, Aparicio comptarà amb dos jugadors a seguir molt de prop: torna a Segona B l’ex del Castellón Jordi Marenyà, mig creatiu que donarà joc a un Olímpic que comptarà a la banda amb la tècnica i velocitat del colombià Jhon Edison.

A favor: l’experiència de Toni Aparicio a les banquetes i en la gestió de grups, així com el treball de José Alemany a la secretaria tècnica són dos valors segurs pels de la Costera.

En contra: 2010-2011 ascens a Segona B; 2011-2012 retorn amb nota; 2012-2013 a tocar del play-off. Dos anys a un gran nivell a Segona B posen el llistó molt alt per l’Olímpic. A més, la Copa del Rei és un objectiu important, dues competicions exigents alhora…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada