8 d’abril de 2007. Faltaven tres minuts per arribar al final del
temps reglamentari i el Badalona i el Barbastro empataven (1-1) al Camp
del Centenari. Els escapulats necessitaven sumar els tres punts per
seguir lluitant per una plaça de playoff que no aconseguirien aquell
curs tot i que Piti Belmonte aconseguia marcar el gol de la victòria per
al Badalona. Aquell curs, 2006-2007, va ser l’únic de Piti com a
jugador escapulat; ara, set temporades després, torna al Camp del
Centenari per capitanejar el nou projecte escapulat, sensiblement marcat
per una nova reducció pressupostària però amb una línia
d’incorporacions destacable pel criteri i l’experiència a la categoria.
Després de dos anys d’èxits amb Márquez a la banqueta, l’any passat no
va ser el més brillant per al Badalona. Enguany, amb un Piti
(entrenador) més madur, després de dos anys fantàstics a Sant Andreu, la
simple permanència no serà suficient per un equip amb ganes de lluitar
per objectius ambiciosos.
De nou, però, caldrà ensamblar una plantilla pendent encara d’algunes
peces per tenir-la completa. I és que després de la marxa de Robert
Simón al Zaragoza B (un altre, després de la marxa de Víctor Rodríguez
l’any passat), el Badalona només compta amb 6 jugadors de la plantilla
del curs 2012-2013: Álex Sánchez, Marcos, Ferrón, Bermudo, Joaquín i
Abraham; és a dir, continuïtat sota pals, maduresa al darrere i qualitat
amb Joaquín i el canari Abraham, un dels millors a la segona volta
escapulada. Així, l’arribada de múltiples reforços havia de ser un fet:
de moment, tants com 12, de diferents perfils, en diferents posicions i
amb diferent grau d’experiència.
Un tret comú, però, és el seu passat andreuenc. Piti Belmonte torna a
confiar en Cárdenas, Boniquet i Sergio Gómez, que el passat curs van
ser campions de la Copa RFEF a Sant Andreu amb el tècnic vallesà. Un
altre exandreuenc és Fran Grima, que arriba del Terrassa per reforçar el
lateral dret i acompanyar a la línia defensiva el gavanenc Joan
Castillo, que vuit temporades després torna al futbol català. Sergi
Maestre (Celta B), Jordi Sánchez (Juvenil A) i Moha (cedit per
l’Espanyol B) seran la saba jove d’un equip que, també al mig del camp,
s’ha fet foro amb jugadors que saben “de què va” això de la Segona B:
David Lázaro (ex Lleida, Alavés i Salamanca), Ferran Tacón de l’Alcoyano
i Lolo, que torna a vestir-se de curt després de la seva sanció per un
positiu ‘extra esportiu’ aportaran consistència a la medul·lar
badalonina.
Un Badalona que obrirà aquesta edició del Torneig d’Històrics amb un
primer partit davant el Manlleu i que, posteriorment, s’enfrontarà a la
UE Sants. A data d’avui, els escapulats han disputat tres partits de
pretemporada amb un balanç equilibrat: triomf davant la Pobla (4-0),
empat a Rubí (0-0) i derrota enfront del Santfeliuenc (0-1); el sevillà
Lolo és, amb 2 gols, el màxim golejador de l’equip.
UE Llagostera: (Al grup 2 amb Cornellà i Masnou)
14 de setembre de 2003: Aarón, Anglada, Txero, Darder, Josep, Marc,
Vall-llosera, Pau, Òscar Lord, Serra i Martínez. A la banqueta, Josep
Taberner i a la presidència, Salvador Malagón. Per noms, per
coneixement, molt poca gent podria relacionar aquest onze inicial davant
el Mont-ras amb el de la UE Llagostera de fa, tan sols, 10 temporades.
Aquell curs 2003-2004, al grup 16 de Segona Regional, el Llagostera va
evitar el descens a Tercera Regional en una darrera jornada gairebé
miraculosa, on cap dels últims cinc classificats (Cristinenc,
Llagostera, Hostalric, Caldes i Sant Antoni) van ser capaços de vèncer
el seu partit. Aquella soferta 15a posició va acabar resultant un punt
d’inflexió; l’any següent, el Llagostera va tornar a Primera Regional i
va iniciar una meteòrica ascensió que el duria, que els ho havia de dir,
a disputar fases finals de la Copa Catalunya, a rebre el València a la
Copa del Rei i, sobretot, a engegar en aquest 2013 la tercera temporada
consecutiva a Segona Divisió B. De bojos.
Quan un pensa en els artífexs d’aquest èxit, la ment es trasllada
ràpidament als noms d’Isabel Tarragó i d’Oriol Alsina, presidenta i
director esportiu llagosterenc, respectivament. De la seva mà, i tot i
no disposar d’una massa social d’acord amb el que l’equip dóna al poble,
el Llagostera s’ha convertit en tot un referent del futbol català. A
Segona B, dues bones temporades a diferent escala han fet que els
gironins ja no gaudeixin del factor sorpresa que fa dues temporades el
van deixar a tocar d’una fase d’ascens a la Lliga Adelante. Més de
bojos, encara. L’any passat, les coses a la Lliga no van sortir com
s’havia planejat: l’aventura a la Copa del Rei i a la Copa Catalunya va
passar factura i el Llagostera va vorejar més la segona meitat de la
taula que no pas la primera.
Enguany, sense distraccions en forma d’altres competicions sempre que
la Copa Catalunya i la Copa RFEF ho permetin, el Llagostera ha confiat
els seus destins a la continuïtat del bloc de jugadors de l’any passat.
En segueixen ni més ni menys que 16, després que a Àlex Moreno li sorgís
una oferta impossible de rebutjar per marxar al Mallorca. Un any més
d’experiència i de grup que han de servir, juntament amb els nous
reforços, per sumar (en positiu, evidentment) i treure profit d’un camp
peculiar com és el Municipal de Llagostera, especial, principalment, per
les seves dimensions reduïdes.
Unes dimensions que afavoreixen el rèdit en les accions d’estratègia,
en les quals el Llagostera gaudirà d’un nou element a l’hora
d’executar-les: Alberto Manga. L’exriberenc és una de les sis
incorporacions que ha fet l’equip de Lluís Carrillo a data d’avui. Un
Llagostera que ha tornat a fixar la seva vista en el mercat balear: si
l’any passat va pescar a Manacor per dur a Girona Nico Rubio i Artabe,
enguany els ‘elegits’ han estat el migcampista Francesc Fullana
(Constància) i el punta Salva Chamorro (Atlètic Balears). Amb Manga,
conformen les incorporacions d’experiència per un Llagostera que ha
tornat a apostar per la joventut i pel futur amb l’arribada del central Roger Barnils (Manlleu), així com del
davanter Isaac Maldonado (Vilafranca).
Un Llagostera que, com acostuma a ser habitual, disputarà una
pretemporada trufada d’encontres amistosos amb l’objectiu de rodar
l’equip i provar els diversos jugadors que s’entrenen amb els gironins
al llarg de l’estiu. L’equip, que aquest cap de setmana ha derrotat el Farners (0-2) i s'ha endut el Torneig del Suro davant Guíxols (2-0) i Palamós (4-1), havia
disputat tres partits amb dues victòries davant d’equips
professionals (1-0 davant Girona i Barcelona B) i una derrota, a
Palafrugell, contra el Southampton de la Premier League anglesa.
AE Prat: (Al grup 3 amb Santboià i Martinenc)
La primavera de 2010, a banda d’una lluita titànica pel campionat del
grup 5 de Tercera Divisió entre l’Hospitalet i el Reus, la quarta
categoria del futbol espanyol ens definia una altra lluita, la de màxim
golejador de Tercera Divisió. Finalment, ni el riberenc Jordi Martínez
ni el ‘palamosí’ Julien Hornuss van poder batre Sergio Cirio, que amb 24
gols va ser un dels culpables que aquell Prat de Manolo Márquez
disputés, davant la Peña Sport, la primera promoció d’ascens a Segona B
de tota la seva història. No va haver-hi sort: els navarresos van tirar
d’experiència i la baixa per lesió de Toni Texeira va pesar massa per
als potablava que, sense saber-ho, havien plantat la llavor de l’èxit.
Després d’una temporada per oblidar amb Miguel López al capdavant, la
bona feina d’Agustín Vacas al Juvenil A li va valer el seu ascens
personal. I va ser, com se sol dir, arribar i moldre.
Campió de Lliga per primer cop a la història, solvència defensiva i
uns números estratosfèrics a domicili van ser les senyes d’identitat
d’un Prat que, contra pronòstic, va saber sobreviure a un ambient advers
a Sanlúcar de Barrameda i va rematar la feina set dies després al
Sagnier amb dos gols d’Óscar Sierra, un dels defenses més golejadors del
futbol català. L’ascens era un fet, però la festa no podia aturar-se:
la piconadora pratenca, que estrenava categoria a Segona B, va eliminar
dos històrics del futbol espanyol com són Nàstic i Oviedo (quina tanda
de penals al Nuevo Tartiere), però no va poder culminar el seu somni en
caure en una nit històrica al Sagnier davant del Llagostera (2-3). Al
final, el torneig del KO va acabar passant factura en un equip que
després d’una primera volta esplèndida va salvar la categoria a la
darrera jornada, tot just sumant la tercera victòria en 20 partits de
segona volta.
De cara a la nova temporada, el Prat ha tornar a apostar per la
continuïtat. Segueixen 12 dels homes que van conformar la plantilla la
passada temporada; la baixa més sensible sigui, possiblement, la d’un
David López que enguany defensarà la samarreta de l’Olot. A destacar, la
continuïtat en la línia defensiva i sota pals, amb Toni, Sierra,
Ricarte, Murillo i Larios com a guardians del gol gairebé indiscutibles;
Alcaraz, Fernando o Fran Bea seran els encarregats de remenar les
cireres al mig del camp juntament amb un Sebas que hauria de guanyar
protagonisme aquest any. Protagonisme que també s’haurà de guanyar el
jove Manu Balda, que juntament amb Ignacio Rosillo són els únics dos
elements d’atac que continuen.
Arriben, doncs, nous elements per aconseguir que el Prat faci un salt
de qualitat i no passi les angúnies de la passada temporada per salvar
la categoria. Fins ara, són cinc les incorporacions que ha realitzat el
quadre del Baix Llobregat, tres provinents d’equips de Segona B i dues
amb origen en clubs de Tercera. Tot i això, les arribades d’Albert Vivó
(Gavà) i Víctor Oribe (Pobla de Mafumet), lluny de ser experiments o
apostes personals suposen incorporacions contrastades que sumaran, i
molt, en aquest Prat 2013-2014. Com ho faran, també, els tres fitxatges
contrastats dels potablava, que comptaran amb dues noves peces al mig
del camp com són el manacorí Artabe (Llagostera) i el gironí Àlex
Granell (Cádiz). La punta d’atac, que l’any passat es va ressentir amb
la marxa de Kante al Malagueño i la dura lesió de Roger Matamala,
comptarà amb l’experiència del madrileny Antonio Matas, que tot i baixar
amb el Yeclano Deportivo va ser un dels homes més destacats del quadre
murcià.
La del Prat d’Agustín Vacas també està sent una pretemporada
carregada d’amistosos. Fins ara ja han disputat cinc partits amb
un balanç de tres victòries davant Pobla de Mafumet (3-0), Santboià (3-2) i Cornellà
(2-1) i dues derrotes enfront del Cerdanyola (0-1) i el Juvenil A del
Cornellà (2-1). El cap de setmana del 17 i el 18 d’agost els espera
l’Hospi o el Cornellà a la ronda corresponent de la Copa Catalunya.
CE L’Hospitalet: (Al grup 4 amb Júpiter i Ascó)
Qualificar la temporada 2012-2013 del Centre d’Esports l’Hospitalet
de miraculosa seria, probablement, exagerat. Ho seria, en bona mesura,
perquè al futbol i a la vida els fruits que es recullen del treball són,
precisament, resultat de l’esforç, de la constància i també de
l’encert. L’any passat, l’Hospi va acariciar el somni del futbol
professional davant del Tenerife, va superar el Caudal per tornar a
tenir una segona oportunitat que l’Eibar, de forma ràpida, va
assegurar-se amb dos gols inicials a Ipurua que van deixar estabornit
l’Hospitalet. Una temporada regular excepcional, amb el primer títol de
Lliga de Segona B a la història del club no va tenir continuïtat en una
fase d’ascens més aviat discreta que ni molt menys taca un curs
històric. Per les ressaques, molts ho sabeu, són d’allò més dures. El
retorn a la realitat requereix de paciència i també de perspectiva
temporal, sobretot i es comença (gairebé) de zero com en el cas del nou
Hospi que, enguany, dirigirà Martín Posse.
L’argentí, que ja va sonar l’estiu passat per substituir Vinyals,
debutarà en categoria nacional al comandament d’un equip que té molt
difícil superar el llistó dels ‘nenicos’ de Miguel Álvarez. No només per
l’equip en sí, que també, sinó perquè els Alcoyano, Nàstic, Huracán,
filials com Mestalla o Espanyol tornaran a estar més obligats per, ara
sí, no fallar a l’hora de ser a dalt. Més exigència externa, però també
interna, amb una afició escassa però fidel com poques que, acostumada al
xoriço ibèric, es resistirà a conformar-se amb dues rodanxes de
mortadel·la d’oliva per passar els diumenges a l’Estadi. El secretari
tècnic, Quique Cárcel, ha treballat (i ho segueix fent) per minimitzar
aquestes diferències i tornar a construir un Hospi que pugui aspirar a
tot i més. I com les bones cases, l’edificació ha començat pel principi:
per la porteria i la defensa.
Craviotto, Hammouch, Valentín, Moyano i Viale. Pocs podien
equivocar-se a l’hora d’enumerar els primers cinc jugadors dels onzes de
l’Hospi 12-13. Aquest curs, s’ha fet un esforç perquè aquesta línia
d’1+4 no s’hagi de tocar; o sí: Peque tornarà a gaudir de minuts després
d’una temporada on les lesions li van passar massa factura, Moussa
tornarà a disposar de noves oportunitats per posar en pràctica la
qualitat de què disposa i, a més, Dani Fragoso arribar per sumar
experiència a l’eix de la defensa… o bé en un mig del camp on la baixa
de Marc Pedraza serà la més notable. Segueixen Pol, Manel i Alan, mentre
que Méndez Canario arriba del Racing B per tornar a reivindicar-se
després d’unes experiències més aviat fluixes a Badalona i Santander. La
joventut arriba provinent de Vila-real, on Pau Senent va ser un dels
homes més destacats del filial de Tercera Divisió.
Les grans novetats arriben al davant: renovació total, ja que Pedro
Bilbao és l’únic atacant que a dia d’avui seguirà a la disciplina
riberenca. La resta (Aday, Corominas, Cirio, Osado i Bacari) ja formen
part de la història i la tasca per trobar-los substitut ha suposat un
repte per Cárcel, que ha confiat els gols riberencs al nigerià Bebo
Akinsola i a l’andalús Enrique Carreño (Huracán). A les bandes, torna
David Haro després d’un any a Tarragona i arriba el canari Aridai
Santana (Betis B). A més, pot ser l’any de l’explosió d’Iban Salvador,
encara en el seu tercer any de juvenil però que comptarà amb fitxa del
primer equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada