31/8/13

Primer pal | CE l'Hospitalet 0-1 CD Alcoyano


Galeria d'imatges | Feina per fer. Molta feina per fer. Són els deures que haurà de fer el Primer Equip del Centre d’Esports l’Hospitalet al llarg dels propers dies i amb la mirada posada en els duels contra l’Olot, el Racing i el Badalona; tres duels complicats que evidentment no seran definitius, però sí marcaran tendència, dinàmica. Una dinàmica que la impugnació del duel a Paterna pot positivitzar, però que no esvaeix el mal regust de boca que ha deixat l’equip aquest vespre a l’Estadi davant un Alcoyano que n’ha fet prou amb una opció de gol clara per endur-se els tres punts cap al Collao (0-1). Hem vist un Hospi gris, desconnectat i perdut en una primera meitat que resumirem en un paràgraf i gràcies. A la represa, l’entrada d’Aridai ha donat ànima a l’equip, però no hi ha hagut encert de cara a porteria i l’afició s’ha endut la primera petita decepció d’aquesta nova temporada. Toc d’atenció per a tothom: per veure que hi ha molt marge de millora a l’equip, però també per afició i entorn, per adonar-se’n que això no tindrà res a veure amb l’any passat: serà millor o pitjor, però és diferent i comparar no condueix a res (positiu).

Posse repetia alineació per segona jornada consecutiva. Content amb el rendiment dels seus homes a Paterna, el tècnic argentí optava per donar continuïtat als mateixos onze homes que van estrenar la Lliga. Fa set dies, l’equip va fer un molt bon primer quart d’hora; avui, a casa, els mateixos jugadors han fet una primera meitat per oblidar, sense massa positiu a destacar. Perduts a la zona de creació, despistats i amb pèrdues de pilota innecessàries, l’equip no ‘ha estat’ davant d’un Alcoyano pràctic, que gairebé sense voler s’ha trobat amb el gol: segona jugada, centrada de Bello des de l’esquerra i rematada a plaer de Rayco que batia Craviotto per sota les cames (31’). El mateix Rayco hauria pogut eixamplar la diferència dos minuts després, però el porter riberenc estaria més lluït que a l’acció del gol per evitar el 0-2 amb una gran intervenció (33’). En atac, res destacable per part de l’Hospi, més enllà d’una jugada en què Pirulo es feia un embolic dins l’àrea alcoiana.

A la segona meitat, la decoració canviaria més per la pròpia inèrcia d’un marcador desfavorable que perquè els riberencs tinguessin el dia. L’Alcoyano prenia zero riscos i dificultava la tasca a un Hospi que, ara sí, disposaria de la possessió de la pilota. No seria fins al minut 60 que tindrien, potser, la gran ocasió del partit fruit d’una pilota morta dins l’àrea visitant que Pirulo enviava als núvols quan tenia tota la porteria per ell sol (60’). El gadità era substituït immediatament i donava a entrada a Aridai, de llarg el més destacat del partit. Amb només mitja hora, el canari es ficaria el públic a la butxaca amb les seves accions personals que aportarien intensitat i perill al joc ofensiu de l’Hospitalet.

Fins a tres intents amb cara i ulls tindria l’ex del Mallorca B, que primer veia com un defensa desviava a córner un xut des de la frontal (64’). Habilidós i ràpid, Aridai aprofitaria la seva qualitat per posar a prova Bouba en dues accions similars i gairebé consecutives (72’ i 74’) que correrien sort similar: el porter guineà de l’Alcoyano blocava la bola sense major dificultat. Tampoc tindria el seu dia Carreño, que ho intentava amb una acrobàtica xilena (84’); tampoc l’estratègia donaria fruits, ja que per ben poc una rematada de cap de Manu Viale no anava cap a dins (87’). Tot i els intents, a l’Hospi li faltaria un punt més d’intensitat per acabar de tancar un Alcoyano que amb no massa futbol s’emportava un premi important que permet als de Porras dormir com a líders en solitari de #2bg3.
 
FITXA TÈCNICA 

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch (Manel, 71'), Valentín, Viale, Moyano, Senent, Pol, David Haro (Akinsola, 75'), Pirulo (Aridai, 61'), Provencio i Carreño. 

CD ALCOYANO: Bouba, Abenza, Mario Ramón, Óscar López, Navarro, César Remón, Devesa, Carles Salvador, Rayco (Clausí, 84'), Bello (Javi Rubio, 65'), i Adrián Gallardo (Lolo Ivars, 76').
Gol: 0-1 Rayco (31'). 

Àrbitre: Christian Gadella Kamstra (Tenerife). Ha amonestat el local Pol (54') i el visitant César Remón (90').

Incidències: partit corresponent a la 2a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors. Tarda agradable. Els mitjans de comunicació PÚBLICS de l'Hospitalet no han retransmès el partit perquè estan "de vacances".

Sala Multimèdia | CE l'Hospitalet 0-1 CD Alcoyano

Galeria d'imatges de l'Hospitalet 0-1 Alcoyano

Roda de premsa de Martín Posse, entrenador de l'Hospi

Roda de premsa de David Porras, entrenador de l'Alcoyano

30/8/13

Un clàssic | CE l'Hospitalet - CD Alcoyano (dissabte, 19:00 hores)


D'ençà que tots dos aconseguissin l'ascens a Segona B el juny de 2005, les trajectòries d'Alcoyano i l'Hospitalet han tingut força punts en comú: aventures exitoses a la Copa del Rei, temporades discretes, cursos en playoff i decepcions en la fase d'ascens. Fins i tot, l'any passat, l'Eibar va creuar-se al camí de tots dos equips per impedir-los l'ascens a la Lliga Adelante. Penes del passat que demà buscaran deixar encara més enrere; partit d'alçada a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet entre dos equips que buscaran, també enguany, tornar a ser a dalt de la taula. Un partit entre dos equips que, a dia d'avui, van guanyar el seu primer partit per 3-0 (l'un al camp i l'altre als despatxos) i demà buscaran ocupar el liderat momentani a l'espera del que faci diumenge l'Ilicitano contra el Constància. Torna el futbol oficial a l'Estadi.

L'Alcoyano
Si l’haguéssim de comparar a algun club professional, l’Alcoyano recorda en detalls al València. És aquell equip que sense tenir probablement la millor plantilla de la Lliga, sempre és a dalt. Té aquella habilitat per sobreviure a crítiques internes, sovint més destructives que les externes, i de regenerar-se sense saber massa bé com per tal d’aconseguir el seu objectiu. A vegades, fins i tot, aconsegueix l’ascens tal com va passar fa tres temporades (qui ens ho havia de dir vista la segona volta que van fer els alacantins). Però és un club amb solera i amb una màgia especial que el fa ser oportú i encertat en el moment precís. L’any passat, després de tornar a recórrer a Porras (de qui van prescindir a la Lliga Adelante), la cosa no va acabar bé frenats, in extremis, per l’Eibar a la primera eliminatòria del playoff d’ascens. El futbol professional crida massa per una afició àvida de canvis i amb ganes de recuperar antigues batalles futbolístiques. Per tant, com en el cas del Nàstic, fallar és la paraula prohibida en un Alcoyano que renova Porras però que després de molts anys deixa de tenir Toni Torres a la direcció esportiva.

Imatge: Judit Andreu / UE Sant Andreu
I com Juan Palomo, David Porras farà les tasques de Torres. Com en d’altres clubs, renovació a fons en un Alcoyano que ha perdut el seu jugador franquícia, un Javi Lara que ha marxat a la Ponferradina. Continuen 8 membres de la plantilla de l’any passat, tot i que Bouba (el meta guineà arrencarà la lliga com a titular davant la lesió de Rangel) i Lolo Ivars no van ser ni molt menys habituals per Garitano ni per Porras. Però de nou, l’Alcoyano ha sabut moure’s pel mercat i enguany s’ha fixat especialment en el grup 4 de Segona B, d’on arriben fins a 5 jugadors (Mario Ramón, Navarro, Bello, Calderón i Adrián Gallardo). No serà sorpresa, perquè a Xàtiva ja va demostrar que pot fer carrera en això del futbol, però el castellonenc Carles Salvador apunta a convertir-se en el far del joc de creació d’un Alcoyano que comptarà amb un referent atacant de luxe com és el grancanari Rayco (Mirandés). I si volem experiència, trobarem Javi Selvas, Óscar López, César Remón o el nouvingut Javi Rubio. Bona teca per fer un bon àpat.

La baixa més destacada amb què compta David Porras en aquest inici de campionat (no només de cara a demà) és la del porter David Rangel, que pateix un trencament de fibres i encara en té per unes 4-5 setmanes. El seu substitut sota pals serà el guineà Bouba, fet que obligarà Porras a convocar de nou Jero, porter de base de l'Alcoyano. Un Alcoyano que viatjarà l'Hospitalet sense el seu darrer fitxatge, el davanter Pedro Conde. Tampoc hi haurà el capità Dani Fernández, el jove Mikel Uriarte ni el central Javi Selvas, amb grip. La novetat pels alcoians, que aquesta setmana s'ha exercitat sobre gespa artificial al camp de la Llometa de Muro d'Alcoi, serà l'entrada a la llista d'Antonio Bello, que es va perdre el debut contra el Sant Andreu per sanció. 

L'Hospitalet
Com per art de màgia, el que semblava totalment perdut al minut 46 de la segona part es pot convertir en una golejada. Més enllà del recurs que l'Hospi presentava dilluns per alineació indeguda del Mestalla, recurs acceptat pel Jutge de Competició de la RFEF, el cert és que l'Hospitalet va aconseguir salvar un bon punt en un terreny de joc complicat, tot i que l'equip segueix mostrant algunes mancances pròpies d'un conjunt que compta amb tantes i tantes novetats, especialment en la parcel·la atacant. L'equip ha preparat el duel contra l'Alcoyano al llarg de tota la setmana conscient que al davant hi haurà un equip que també està en procés de formació però que compta amb un plus d'experiència que obligarà els riberencs a competir al màxim per treure endavant el partit.

Martín Posse podria introduir demà alguna novetat a l'onze inicial que presentarà davant l'Alcoyano, sobretot tenint en compte que l'Alcoyano apostarà per la contenció amb l'ànim de minimitzar el potencial ofensiu de l'Hospi. En aquest sentit, Posse podria comptar en principi amb el concurs d'Aridai, després que l'extrem grancanari sembli haver deixat enrere els problemes físics que l'han impedit debutar amb l'Hospitalet a dia d'avui. Una altra de les novetats a l'onze inicial podria ser l'entrada de Kabiru Akinsola; Bebo, autor del 2-2 futbolístic dissabte a Paterna, no va ser de la partida d'inici, però demà podria tenir l'alternativa de Posse en detriment de Pirulo. 

Precedents
La de demà serà ja la setzena visita del Club Deportivo Alcoyano a la nostra ciutat, d'ençà que la primavera del 1963 hi debutés en partit de play-off d'ascens a Segona A. L'Hospi, aleshores, va guanyar per 4-1 i va encarrilar la seva classificació per la darrera eliminatòria davant del Jaén. En total, han estat 15 enfrontaments en el que ja és un clàssic del grup 3 de Segona B. Bons números per l'Hospi, que s'ha imposat en 9 d'aquests 14 precedents, la resta, 5 empats i només un triomf de l'Alcoyano. Va ser la temporada 2005-2006 en un partit marcat pel fred i el fort vent i el gol de Raúl Salas, que dues temporades després fitxaria per l'Hospi. 29 gols de l'Hospitalet per 10 de l'Alcoyano. Els darrers precedents ens condueixen a la passada temporada (la 2012-2013), amb un autèntic partidàs de l'Hospi de Miguel Álvarez que va acabar amb un contundent 3-0 gràcies als gols d'Aday, Bacari i Julio Rico (mira'ls aquí). La temporada 2010-2011, també amb Miguel Álvarez a la banqueta, va acabar amb 2-0 favorable a l'Hospi; gols de Jordi Martínez i de Cristian Lobato que podeu recordar aquí.

 
CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET - CD ALCOYANO
Dissabte, 31 d'agost - 19:00 hores - Estadi de Futbol de l'Hospitalet
Jornada 2 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B 

Possible onze del CE l'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Valentín, Viale, Moyano, Senent, Pol, David Haro, Provencio, Akinsola i Carreño. 

Possible onze del CD Alcoyano: Bouba, Abenza, Mario Ramón, Navarro, Óscar López, César Remón, Javi Rubio, Carles Salvador, Bello, Rayco i Adrián Gallardo.

Àrbitre: Christian Gadella Kamstra (Tenerife).

García Ballesteros, àrbitre de l'Olot-Hospi

El riojà Eduardo García Ballesteros serà l'encarregat de dirigir l'encontre que disputaran la Unió Esportiva Olot i el Centre d'Esports l'Hospitalet el proper diumenge 8 de setembre en horari encara per confirmar. Als seus 27 anys, García Ballesteros (Logronyo, 1985) enceta la seva cinquena temporada com a col·legiat de Segona Divisió B, categoria a la qual va ascendir l'estiu de 2009. De moment, balanç no massa positiu amb els riberencs, als quals ha xiulat dues vegades amb una derrota (1-0 a Andorra la temporada 2011-12) i l'empat de la darrera jornada del curs passat a l'Estadi contra l'Olímpic (0-0). Serà, evidentment, la primera vegada que el riojà xiuli un partit als olotins. La passada temporada, García Ballesteros va dirigir 14 partits entre Lliga i Copa del Rei amb un balanç de set victòries locals, quatre empats i tres triomfs visitants. Va mostrat un total de 92 targetes grogues (6,57 per partit) i va expulsar tres jugadors (3 per doble groga i un amb vermella directa).

Designacions arbitrals - 3a jornada #2bg3
Ilicitano - Villarreal B | Domínguez Cervantes (Andalusia)
Levante B - Huracán | Herrero Arenas (Aragó)
Llagostera - Lleida Esportiu | Lixandru (Aragó)
Reus Deportiu - Prat | Leo Ollo (Navarra)
Gimnàstic - Espanyol B | Soto Grado (la Rioja)
Badalona - Sant Andreu | Melián Socorro (las Palmas) 
Alcoyano - Atlètic Balears | Benjumea Álvarez (Andalusia)
València Mestalla - Ontinyent | Díaz Escudero (Múrcia)
Constància - Olímpic | Pinto Herrera (Tenerife)

La cessió de Quintillà, en standby

Imatge: Bernat López / Olímpicbadalona.com
La cessió a l'Hospitalet del migcampista lleidatà Jordi Quintillà es troba, a dia d'avui, aturada. Si bé el Futbol Club Barcelona va fer oficial fa uns dies la cessió de Quintillà a l'Hospi i tot i que el jugador ja s'estrenava amb els riberencs, el cert és que no s'han acomplert les condicions prèviament pactades entre les parts per dur a terme la cessió. En aquest sentit, el Centre d'Esports l'Hospitalet no està disposat a acceptar les noves condicions, ja que suposaria una despesa més enllà del previst quan l'operació vorejava el 'cost zero' quan les tres parts (Hospi, Barcelona i representant) van tancar el preacord de cessió. Amb tot, la situació resta pendent de desbloqueig per tal que el jugador pugui vestir la samarreta riberenca aquesta temporada. Recordem que l'acord inicial preveia la cessió de Jordi Quintillà a l'Hospitalet i una opció per recuperar el jugador el mes de gener.

28/8/13

Acceptada a tràmit la impugnació del Mestalla-Hospi

El Jutge de Competició de la Real Federación Española de Fútbol ha acceptat a tràmit i, de moment, donat la raó el Centre d'Esports l'Hospitalet pel que fa al recurs que els riberencs van enviar dilluns per impugnar el partit del passat dissabte contra el València Mestalla, ja que entenien que hi havia hagut alineació indeguda del valencianista Mario Arques. D'aquesta manera, la decisió suposa que l'Hospitalet resulta guanyador del partit contra el Mestalla per 0-3 i, a més, s'imposarà una multa al filial Che, que tindrà 3 dies hàbils per recórrer la decisió del Jutge de Competició. D'aquesta manera, el 2-2 amb què va acabar el partit seria història (a l'espera de reclamacions) i l'Hospitalet rebria dissabte l'Alcoyano en posició de playoff, curiosament empatats amb els alacantins, que diumenge derrotaven el Sant Andreu també per 3-0.

26/8/13

L'Hospitalet impugna el partit contra el Mestalla


El Centre d’Esports l’Hospitalet ha presentat aquest dilluns un recurs a la RFEF per sol·licitar la impugnació del partit de dissabte passat al camp del València Mestalla, on els riberenca van empatar al darrer minut (2-2). L’entitat riberenca justifica aquesta decisió arran de la participació del jugador valencianista Mario Arques, que va entrar al camp al minut 69 en substitució d'Àlex Cortell. Segons l’Hospitalet, Arques arrossegava una sanció per acumulació d’amonestacions de la passada temporada; el jugador va veure la cinquena groga el passat curs contra l’Espanyol B (jornada 41); la RFEF va notificar la seva sanció i, recordem, que el València Mestalla va descansar la 42a jornada, última del campionat. D’aquesta manera, els riberencs entenen que Arques hauria d’haver complert la sanció en aquesta primera jornada de la nova temporada. Dimecres, dia de reunió del Comitè de Competició, es coneixeran més detalls sobre el recurs presentat per l’Hospitalet.

Jordi Quintillà (Barcelona B), arriba cedit a l'Hospi

Imatge: Bernat López / Olimpicbadalona.com

El Futbol Club Barcelona ha confirmat fa uns minuts la informació que havíem apuntat feia uns dies via Twitter: la cessió del jugador del filial, Jordi Quintillà, al Centre d’Esports l’Hospitalet. Quintillà, que fins fa pocs dies estava a prova amb l’OGC Nice de la Ligue 1 francesa, jugarà cedit a l’Hospi aquesta temporada 2013-2014, repetint l’experiència de la passada segona volta al Badalona, on també va jugar-hi com a cedit tot i no disposar de massa oportunitats. Quintillà (Lleida, 1993) és un migcampista de tall ofensiu, que també pot actuar com a interior o com a mitjapunta i, fins i tot, com a davanter com va fer a la seva etapa al futbol base de la UE Lleida, club on es va formar. Bona conducció de pilota, Ezquerra, Quintillà reforçarà d’aquesta manera el joc de creació dels riberencs i aportarà més profunditat a la plantilla que dirigeix Martín Posse.

Resum de la 1a jornada #2bg3

Videoresums #2bg3 | 1a jornada (provisional)

Detalls #2bg3 | 1a jornada
Imatge: Martí Albesa / Catpress
Darrerament, la història dels novells al grup 3 comença com ho farien els contes més tòpics de la literatura infantil: bé. L'any passat, el Binissalem s'estrenava al #2bg3 amb un empat a casa contra l'Olímpic (0-0); aquesta temporada, l'Olot i l'Elche Ilicitano estrenaven condició d'equip de bronze i han saldat la prova amb una nota alta, els garrotxins, i amb matrícula, el filial. Estrena victoriosa dels homes d'Edu Vílchez davant l'Espanyol B gràcies a un senyor expert de la categoria: David Corominas. 'Coro' repetia l'escenari de fa tres anys, quan era el primer golejador de l'Hospi la temporada 2010-2011. Avui, en canvi, els garrotxins han aguantat l'avantatge i han sumat els primers tres punts del curs. Més abultat era el triomf de l'Ilicitano ahir a Bunyol: 1-5 i, a sobre, remuntant. És la derrota més àmplia del Levante B a casa en 6 temporades a Segona B. Triplet de Christian Herrera; el canari és l'únic jugador que ha marcat més d'un gol aquesta jornada, i juntament amb els seus companys Samu i Nacho Porcar, els únics golejadors que mai havien marcat a Segona Divisió B.

Imatge: Sergio Sanz
Una estrena, també, d'èpica i patiment. A Paterna i a Inca. Les il·lusions del Mestalla es trencaven quan Akinsola, més sol que la una al segon pal, empenyia l'esfèrica amb el cap al fons de la xarxa. Per aquells que el criticaven abans que hagués començat a entrenar: pam, el primer. L'Hospi de Posse ha de millorar, però el punt sumat ha de servir per créixer en futbol i confiança. A això s'agafa un Constància que mai dóna res per perdut. Per segon cop des que van tornar a Segona B l'any passat, els de Joan Esteva aconseguien remuntar un gol en contra: David Verdú avançava els valencians a la primera meitat, però els gols de Rubén Carreras i de Nico, que era expulsat per treure's la samarreta a la celebració del 2-1, donaven la volta al manual del Nou Camp d'Inca.

Imatge: CF Reus Deportiu
Patxi Salinas s'ha estrenat amb mal peu a la banqueta del Sant Andreu. Contundent 3-0 a Alcoi per començar, un marcador que engrandeix la moral dels alacantins, proper rival de l'Hospitalet (dissabte, 19:00 hores, Estadi). Marcaven Abenza, Devesa i el Torero de la Isla, Adrián Gallardo, que ha estrenat el seu compte golejador només començar. També certa comoditat trasllada el 2-0 del Llagostera al Villarreal B, tot i que els blaugrana (ahir blanc-i-blaus) no tancarien el triomf fins al final, gràcies a una errada del porter Aitor Fernández que aprofitaria Marc Sellarès per fer el seu gol número 61 a Segona Divisió B (4 dels quals han estat contra el filial groguet). Per la seva banda, Huracán ha saldat amb empat (un clàssic maniser) el seu debut a Reus. Paco li aturava un penal a Negredo minuts després que Javi Navarro tornés a fer gala de capacitat golejadora després de la seva lesió. A la represa, Álex López salvaria un punt pels d'Emili Vicente, que el proper cap de setmana tornarà 'a casa'.

Pel que fa als dos duels catalans, empat en un i triomf visitant en l'altre. Badalona i Prat s'han repartit el partit, una meitat per cadascú, però no han aconseguit batre ni Toni ni Marcos. Vacas ha disposat un onze inicial amb només una novetat respecte la plantilla de l'any passat. A Tarragona, 3.518 espectadors en la millor entrada de la jornada (i probablement, ja, una de les millors de tot l'any a #2bg3). Ambient a la grada i decepció grana tot i el gol inicial de Perera. Després, dianes de Pere Milla i de Jaime Mata (ja en duu un) per capgirar l'encontre i donar els tres punts als de Seligrat. L'exequip del tècnic dels blaus, l'Olímpic, acabava ahir dissabte desquiciat amb l'actuació de l'hospitalenc Alejandro Fernández Pérez. Penal en contra als set minuts i dues expulsions locals, a Jhon Edison i a Vaquero. Tot i acabar amb 9, Xavi Ginard tindria feina per certificar la reentrée victoriosa de Nico López a Segona B, també gràcies a la transformació del penal per part de Xisco Hernández.

Chumbi 36', Robert 46' / Gayá 57'pp, Bebo 94'
Levante B 1-5 Ilicitano
Álvaro 31' / Christian Herrera 39', 53', 87'; Samu 71', Nacho 82'
Olímpic 0-1 At. Balears
Xisco Hernández 8'pen
Llagostera 2-0 Villarreal B
Enric Pi 14', Sellarès 74'
Constància 2-1 Ontinyent
Carreras 78', Nico 87' / Verdú 28'
Olot 1-0 Espanyol B
Corominas 35'
Reus 1-1 Huracán
Álex López 54' / Javi Navarro 23'
Badalona 0-0 Prat
Alcoyano 3-0 Sant Andreu
Abenza 42', Gallardo 58', Devesa 76'
Nàstic 1-2 Lleida Esportiu
Perera 27' / Pere Milla 38', Mata 54'

Classificació #2bg3 | 1a jornada


Propera jornada #2bg3 | Horaris de la 2a jornada
Dissabte 31 d'agost
18:30 Huracán - Llagostera
19:00 CE L'HOSPITALET - ALCOYANO
19:00 Prat - Gimnàstic
19:00 Sant Andreu - Olot

Diumenge, 1 de setembre
11:00 Elche Ilicitano - Constància
12:00 Atlètic Balears - València Mestalla 
12:00 Espanyol B - Badalona
19:00 Ontinyent - Olímpic
19:00 Villarreal B - Levante B
19:00 Lleida Esportiu - Reus

25/8/13

#2bg3 | CF Badalona 0-0 AE Prat


Galeria d'imatges | Badalona i Prat han ofert aquesta tarda l'únic empat sense gols de la primera jornada del campionat al grup 3 de Segona Divisió B. Si no hi hagut gols, però, no ha estat per manca d'ocasions, ja que tots dos equips han generat prou situacions de perill com per haver pogut anotar-se algun gol al seu favor. El Prat d'Agustín Vacas sortia només amb una novetat respecte la plantilla de l'any passat, el balear Alfonso Artabe. Els potablava han exercit una pressió gairebé asfixiant durant la primera mitja hora de partit, i ben d'hora haurien pogut obrir la llauna en una vaselina de Rubén que Joan Castillo ha tret amb el cap gairebé sota pals (3'). Els escapulats no s'han trobay còmodes sobre la gespa artificial del Centenari i només Xavi Boniquet ha donat una mica d'alegria a l'atac local. El domini dels de Vacas era clar i Manu Balda, molt actiu també a la banda esquerra, ha provat sort amb un xut llunyà, ras, que ha blocat Marcos Pérez (10'). L'altra gran ocasió dels pratencs ha estat fruit d'una acció d'estratègia: córner botat per Fran Bea directe al segon pal i rematada de cap de Rafa Murillo que marxava fora per ben poquet (26'). A partir d'aquí, el ritme ha caigut considerablement i els badalls han estat a l'ordre del dia.

A la represa, el Prat també ha sortit disposat a obrir el marcador, però poc a poc el Badalona s'ha tret la son de les orelles. Abraham ha avisat amb una centrada que ningú ha encertat a rematar (47'), però també és cert que José Kante (incansable durant els 90 minuts) ho ha intentat amb dues accions de força i potència (53' i 57'). Els de Piti han reaccionat definitivament i han tancat el Prat dins el seu camp. Ferran Tacón ha avisat amb un xut des de l'interior de la gran, però s'ha trobat amb una bona aturada de Toni (59'). També el Badalona ha pogut treure fruit de l'estratègia, però Joan Castillo ha rematat massa alt una pilota provinent d'un servei de cantonada (64'). Enric Gallego (70') i Joaquín (72') han gaudit de dues bones opcions en accions similars, xut creuat que marxa fora per poc. Però les coses com són, l'ocasió més clara l'ha tinguda el Prat, en una ràpida contra que ha sorprès els locals; Fernando assistia Ignacio Rosillo, però el '7' del Prat topava amb Marcos, que evitava el que hagués estat el 0-1 (77').

Fitxa Tècnica 

CF Badalona: Marcos, Ferrón, Bermudo, Joan Castillo, Cárdenas, Lázaro, Boniquet, Sergio Gómez (Joaquín, 46'), Enric, Ferran (Moha, 62') i Abraham. 

AE Prat: Toni, Sierra, Artabe, Murillo, Ricarte, Rubén, Ignacio (Oribe, 84'), Fernando, Kante, Fran Bea i Manu (Sebas, 75'). 

Àrbitre: Miguel Bosch Doménech (Comunitat Valenciana). Ha amonestat els locals Cárdenas (10'), Joaquín (49'), Enric (84'), Bermudo (90') i Lázaro (92') i els visitants Sierra (10'), Fran Bea (49') i Kante (80'). 

Incidències: partit corresponent a la 1a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat al Camp del Centenari de Badalona davant d'uns 500 espectadors. Tarda ennuvolada o molt bona temperatura. Al Badalona, Álex Sánchez, Maestre i Fran Grima han completat la convocatòria; al Prat, ho han fet Ramos, Vivó i Granell.

Sala Multimèdia | València Mestalla 2-2 CE l'Hospitalet

Primera 'Sala Multimèdia' de la temporada oficial a Segona B. Excepcionalment, no hi ha rodes de premsa dels entrenadors, ja que al camp del València Mestalla no s'acostumen a fer. Si podeu consultar, d'una banda, la galeria d'imatges de l'encontre, el videoresum del partit amb declaracions de Posse (via Esport3) i un resum més ampli de l'encontre amb les impressions de Nico Estévez (via València CF). A més, recorda la crònica i la prèvia del partit.



Videoresum del Mestalla 2-2 CE L'HOSPITALET

Vídeoresum (via València CF) amb declaracions de Nico Estévez i Chumbi.

24/8/13

Punt d'èxtasi | València Mestalla 2-2 CE l'Hospitalet

Galeria d'imatges | A vegades sembla que les primeres jornades de Lliga són per anar escalfant motors, que l'emoció no és la mateixa i que els punts, tot i valdre el mateix que a la resta del campionat, no són tan "importants". Ni de conya: el bót que hem fet alguns per celebrar el miraculós gol d'Akinsola al minut 94, una diana que servia per salvar un punt a l'Antonio Puchades de Paterna, serveix per il·lustrar que en això del futbol, els gols i els punts són sempre valuosos. I que l'emoció sempre és a l'ordre del dia. Com ho ha estat el futbol i les imprecisions en un partit obert i bonic, amb dos equips que tenen nivell per ser amunt però que han de millorar la defensa per no passar pena. Amb tot, l'Hospi surt vencedor moral d'aquest partit: aixecar un 2-0 amb un equip pràcticament nou de trinca no és fàcil; Posse ha tret endavant el seu debut al capdavant de l'Hospi, però hi ha feina per davant.

Una de les sorpreses d'inici era la presència d'Akinsola a la banqueta. Al camp, linia defensiva i de mig del camp prevista, amb Haro i Pirulo a les ales i Carreño com a referència a dalt. Ben aviat l'Hospi ha demostrat que vol ser un equip ambiciós i atrevit, ja que els de Posse han pogut obrir el marcador en dues ocasions abans que el Mestalla despertés. Primer, mitjançant un xut creuat de Carreño que es perdia fora per poc (4') i després, David Haro no sabia aprofitar una badada de la rereguarda che amb un xut que també marxava fregant el pal esquerre de la meta de Jaume (13'). Aleshores, el Mestalla ja havia fet una passa endavant i arran d'una falta picada ràpidament per Portu, Àlex Cortell disposaria d'una gran ocasió amb una rematada a boca de canó que s'estavellava directament al travesser de la porteria de Carlos Craviotto (17').

Amb el pas dels minuts, l'Hospi aniria perdent claredat en l'aspecte ofensiu; Carreño seria l'últim a crear perill sobre la porteria valencianista, però en aquesta ocasió trobaria la intervenció de Jaume per enviar la bola a córner (27'). A partir d'aquí, seria l'equip de Nico Estévez qui prendria el control del partit. Avisava el filial en una jugada embolicada dins l'àrea riberenca, amb dues o tres rematades que treia la defensa de l'Hospi i amb una reclamació de penal per hipotètiques mans de Valentín dins l'àrea (31'). Menys efectiva estaria la defensa riberenca en la següent acció de perill: córner picat pel Mestalla en banda dreta i rematada a plaer de Chumbi per obrir la llauna i fer el primer gol de la temporada a  #2bg3 (36').  L'Hospi marxava al descans per sota al marcador, però el pitjor (i el millor també), encara havia d'arribar.

El pitjor, de llarg, l'inici del segon temps. Amb prou feines havien transcorregut 30 segons de la represa quan Roberto Ibáñez controlava l'esfèrica al vèrtex dret de l'àrea visitant i etzibava un xut que batia Craviotto (46'). Pintaven bastos per l'Hospi, que perdia 2-0 i no donava sensació de reacció. A mesura que l'Hospi s'anava carregant de grogues, els riberencs s'apropaven a la porteria rival. Carreño feia mistos en una rematada que havia de ser franca per anar a porta (51'). Sis minuts després, Gayá iniciaria la remuntada riberenca desviant al fons de la xarxa un xut de Valentín, que havia rebut l'assistència de Provencio (57'). L'Hospitalet va viure bons minuts posteriors al 2-1, però el cert és que amb el partit obert, hauria pogut caure el tercer gol local.

I no va ser per manca d'ocasions: Gayá rematava amb l'exterior quan ho tenia tot per marcar (63'). Tampoc tindria sort Manu Molina amb un llançament de falta que marxava a córner (71'). Aleshores, Posse ja havia fet entrar Akinsola, que ja sobre el camp veuria volia Craviotto per enviar a córner un (gairebé) magistral llançament de falta de Cifo (86'). L'Hospi ho intentava sense gaire profunditat: pilotes penjades i sense rematada. Ja amb Fragoso i Mousa sobre la gespa, els de Posse tindrien una darrera acció amb un servei de cantonada que botaria Provencio, pentinaria Viale al punt de penal i Bebo Akinsola, al segon pal, enviava al fons de la xarxa per dur l'alegria a l'expedició riberenca (94').

FITXA TÈCNICA

VALÈNCIA MESTALLA: Jaume, Mario Marín, Gayá, Quintanilla, Carlos Delgado, Portu (Cifo, 83'), Cortell (Mario Arques, 70'), Manu Molina, Hiroshi, Chumbi i Robert (Leuko, 78').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Valentín (Mousa, 88'), Viale, Moyano, Pau (Fragoso, 84'), David Haro (Bebo, 70'), Pol, Carreño, Provencio i Pirulo.

Gols: 1-0 Chumbi (36'); 2-0 Robert (46'); 2-1 Gayá (57', pp); 2-2 Bebo (94').

Àrbitre: Navarro Fuentes (Múrcia). Ha amonestat els locals Gayá (29'), Chumbi (84') i el visitant Senent (34'), Provencio (54'), Viale (56'), Valentín (63'), Pirulo (78') i Moyano (85').

Incidències: partit de la primera jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Antonio Puchades de Paterna davant d'uns 900 espectadors. Tarda assolellada i de calor a terres valencianes. A l'Hospi, Manel i Álex Sánchez han completat la convocatòria. Al Mestalla ho han fet Yeray i Ayala.

23/8/13

Torna el campió | València Mestalla - CE l'Hospitalet (dissabte, 18:00 hores)

Menys de dos mesos després de la fatal eliminatòria contra l'Eibar ja hi tornem a ser. Al futbol i a la vida, tot continua agradi o no. Es tracta d'aixecar-se quan reps un cop dur i de no relaxar-se quan les coses funcionen. La temporada passada va ser memorable per al Centre d'Esports l'Hospitalet però ja és història, forma part del passat i de l'ideari, d'aquelles batalletes que explicarem als fills, als néts o als companys del casal quan siguem grans (i no tinguem pensió de jubilació vist com va tot). Anècdotes i vivències d'un passat del que també formarà part la temporada que demà (18:00 hores, estadi Antonio Puchades) començarà de forma oficial. Arrenca el projecte del Cholo Martín Posse, un equip renovat però amb prou potencial com per confiar que l'Hospi pugui tornar a lluitar per ser entre els quatre primers en un campionat on la igualtat tornarà a ser extrema. Per això, caldrà confiar en tècnics i jugadors, donar-los marge de treball i de creixement i, sobretot, evitar comparacions que, al món del futbol, acostumen a ser odioses. Senyores i senyors, comencen 38 jornades de passió on us explicarem tot el que passi amb el Campió de #2bg3. Som-hi Hospi!

Poc podíem imaginar l’any passat, després que Paco López agafés el relleu a la banqueta de Sergio Ventosa i el Mestalla remuntés al vol, que el filial valencianista acabaria depenent de tercers a la darrera jornada per no disputar la promoció de descens a Tercera Divisió. Molts tècnics parlaven meravelles de la seva plantilla i del seu potencial, però la lesió d’Àlex Cortell només començar la segona volta (a Paterna contra l’Hospi) va ser l’inici de la davallada d’un equip que no va tornar a trobar la seva identitat. De la mà de Rufete a la direcció esportiva, l’escola de futbol del València vol tornar a ser referència a Espanya, planter real del Primer Equip i ha confiat els destins del Mestalla a Nico Estévez, que torna ‘a casa’ després de dues exitoses campanyes ben a prop, a Manises i amb el nouvingut Huracán.
Imatge: València CF
Nico Estévez, juntament amb el seu equip de treball, haurà de treure el màxim rendiment (i sobretot obtenir més regularitat) d’un planter que millorar per noms i potencial el de la temporada passada. Han marxat jugadors ‘veterans’, considerant que ja no disposarien d’opcions per arribar al primer equip. Però els fitxatges de Chumbi i d’Hiroshi, que ja han tastat el futbol professional (igual que l’holandès Lion Kaak) són una mostra de les intencions d’un València Mestalla que amb constància serà un dels candidats per disputar el playoff d’ascens. Atenció a l’argentí Fede Cartabia, que comença a ser un habitual amb el primer equip i que aquest any pot explotar a Segona B fins que Djukic se l’emporti a Primera Divisió.

Sempre és complicat tractat d'esbrinar la primera alineació d'un equip filial, amb tots els moviments que acostumen a haver-hi i amb força jugadors del juvenil que actuaran amb l'equip de Nico Estévez, però tot apunta que el tècnic valencià podrà disposar d'un onze de gala, més encara després que l'argentí Fede no hagi estat convocat per viatjar amb el primer equip a Barcelona. Serà la gran novetat pel Mestalla, ja que dissabte passat no va ser present al duel que van jugar a Bunyol contra el Levante B. Més dubtosa és la presència del jove central Alberto Tendillo, que aquests dies ha defensat els colors de la selecció espanyola sots-20 al torneig COTIF de l'Alcúdia. Tampoc s'espera que Sergio Ayala, darrera incorporació de l'equip, s'estreni demà contra l'Hospi (almenys com a titular).

L'Hospi ha preparat a consciència el duel d'aquest dissabte a Paterna conscient que encara té molt de treball per fer. Dissabte passat contra el Marianao, a l'equip li va mancar certa intensitat i, sobretot, continuïtat en algunes fases del partit, detalls propis d'aquesta fase de la temporada, sobretot en un equip en plena formació i que ha sofert tants canvis en la parcel·la atacant. Una de les bones noticies, sens dubte, va ser la noticia que l'equip havia resultat exempt de disputar la primera eliminatòria de la Copa del Rei, de manera que l'Hospi tindrà més temps i menys exigència per seguir creixent i millorant els detalls.


L'única baixa per demà és la del canari Aridai Cabrera, que encara arrossega unes molèsties físiques que l'han impedit debutar al llarg de la pretemporada. Per precaució, Martín Posse ha optat per deixar-lo fora d'una llista de convocats on en principi tampoc hi haurà Peque, Iban Salvador, Canario ni Alan; tampoc Mario Roque, a l'espera que el club decideixi si li fa fitxa amb el Primer Equip o no, una noticia que hauríem de conèixer al llarg de la propera setmana. Pel que fa a la resta de jugadors, tots estan en perfecte estat per enfrontar-se al Mestalla en un duel on es veuran dues bones propostes futbolístics i on l'Hospi tractarà d'imposar la seva experiència per sobre de la joventut del filial che.

Els precedents
A la dècada dels 90, els València B-l'Hospitalet van ser tot un clàssic del grup 3 de Segona Divisió B. Des del seu primer enfrontament, el curs 1992-93, valencians i catalans van veure's les cares en 8 temporades consecutives amb poc fortuna (encert) per l'Hospi. De fet, són 12 les visites que l'Hospi ha rendit al filial valencianista, bé a la Ciutat Esportiva de Paterna (ara patrocinada i rebatejada per Jinko Solar) o bé a l'antic Luís Casanova (actual Mestalla); el balanç no és massa positiu per als riberencs, que només han guanyat en dues ocasions (0-1, 1993-94 i 0-2, 2012-13). En total, a banda del dos triomfs riberencs, el balanç de precedents se salda amb 4 empats (3 d'ells en els darrers 4 desplaçaments a València) i 6 derrotes. De dur record resulta el 4-1 que va encaixar l'Hospi de Ramon Moya, major desfeta de l'Hospi davant el filial che. El darrer precedent, molt més positiu, és el del passat mes de gener, quan en una autèntica exhibició de futbol i pressió a la segona meitat, l'Hospi va derrotar el Mestalla per 0-2 gràcies a dos gols de Bacari. 


VALÈNCIA MESTALLA - CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET
Dissabte, 24 d'agost - 18:00 hores - Estadi Antonio Puchades
Jornada 1 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Possible onze del València Mestalla: Yeray, Mario Marín, Gayá, Álex Quintantilla, Carlos Delgado, Portu, Roberto Ibáñez, Manu Molina, Fede, Chumbi i Hiroshi.

Possible onze del CE l'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Valentín, Viale, Moyano, Senent, Pol, David Haro, Pirulo, Akinsola i Carreño.

A la caça del relleu de Rubén García

Imatge: Jorge Ramírez (Levante UD).
25 d'agost de 2012. Faltaven pocs minuts per arribar a les 7 de la tarda quan una passada llarga de Carlos Tomás l'aprofitava Rubén García Santos, jugador del Levante B per batre amb suavitat Wilfred, avançar els granota al marcador i entrar al llibre de les curiositats com a primer golejador de la temporada a #2bg3. Aquesta temporada, el valencià ja és membre de ple dret del Primer Equip i, per tant, buscarà nou successor a partir de demà, quan a partir de les 6 de la tarda rodi la pilota a l'Antonio Puchades de Paterna i Mestalla i Hospi tinguin 45 minuts per fer el primer gol abans que comenci el futbol a Xàtiva i a Bunyol i que, mitja hora després, ho faci a Llagostera. D'ençà que valencians i catalans conformen el grup 3 de forma ininterrompuda (temporada 2002-2003), cap jugador català ha tingut l'honor de fer el primer gol del curs al grup 3 de Segona B.


Sí ho han fet, en canvi, dos equips catalans com són Sabadell i Gavà. La temporada 2008-2009, el gadità Fernando Carralero marcava al minut 5 de partit el gol que donaria el triomf als arlequinats sobre l'Eivissa de Joan Francesc Ferrer Rubi. Un altre andalús, el malagueny Quino, seria l'encarregat 364 dies després de posar el Gavà per davant a l'electrònic de la Ciutat Esportiva de Paterna (24'); els de Jaume Bonet, desgraciadament, van perdre dos punts al darrer minut per culpa del gol del noruec Olsen. Dels 11 primers golejadors des de 2002, només dos tindrien l'honor de repetir aquesta temporada, sempre que els primers 5 partits de la jornada, mínim, acabin sense gols. El central de l'Alcoyano, Óscar López, va marcar amb el Dénia al camp de l'Atlètic Balears (2010-11), mentre que un altre central, el paraguaià Roberto Amarilla, va fer el primer gol de la història d'Huracán fa 2 anys en l'estrena dels manisers contra l'Olímpic.

Gadella Kamstra, àrbitre de l'Hospi-Alcoyano

Imatge: TenerifeDeportiva.com
L'àrbitre tinerfeny Christian Gadella Kamstra serà l'encarregat de xiular el debut de l'Hospi a l'Estadi aquesta temporada. Serà amb motiu del partit que enfronti els riberencs amb el Club Deportivo Alcoyano el proper dissabte, 31 d'agost, a partir de les 19.00 hores. Serà, també, el debut d'aquest jove canari com a col·legiat de Segona Divisió B, categoria a la qual ha ascendit aquest mateix estiu després de quedar en 13a posició d'entre els àrbitres de Tercera Divisió la temporada passada. L'últim partit que va dirigir aquest àrbitre de 24 anys (Puerto de la Cruz, 1988) va ser el Puerta Bonita-San Juan de la fase d'ascens a Segona Divisió B, on només va amonestar un jugador local.

Designacions arbitrals - 2a jornada #2bg3
Huracán - Llagostera | Guillermo Cuadra Fernández (Madrid)
Prat - Gimnàstic | Francisco Javier Fernández Vidal (Comunitat Valenciana)
Sant Andreu - Olot | Pablo Fernández Brito (Tenerife)
Ilicitano - Constància | Víctor Manuel Sánchez Rico (Catalunya)
Espanyol B - Badalona | Vicente Gil Coscolla (Comunitat Valenciana)
Atlètic Balears - Mestalla | Óscar Sauleda Torrent (Catalunya)
Ontinyent - Olímpic | Raúl Nicolás Espejo (Múrcia)
Villarreal B - Levante B | Pere Barceló Roca (Catalunya)
Lleida Esportiu - Reus Deportiu | Sergio Usón Rosel (Aragó)

Anàlisi dels equips #2bg3 (5 de 5)

Durant aquesta setmana prèvia a l'inici de la Lliga us hem volgut apropar en format breu i amb el nostre punt de vista la situació dels 20 equips que aquesta temporada conformaran el grup 3 de Segona Divisió B. Ho fèiem, per triar alguna manera, per ordre alfabètic invers: dilluns arrencàvem el primer capítol parlant de Villarreal B, València Mestalla, Sant Andreu i Reus; dimarts, era el torn del Prat, l'Ontinyent, l'Olot i l'Olímpic; dimecres, parlàvem del Lleida Esportiu, el Llagostera, el Levante B i l'Hospitalet; ahir dijous, us apropàvem quatre idees d'Huracán, Nàstic, Ilicitano i Espanyol B. Avui divendres, finalment, disposeu a continuació del cinquè i darrer capítol d'aquest anàlisi. Avui és l'hora dels dos equips mallorquins que sobreviuen a la categoria, el Constància i l'Atlètic Balears i de dos conjunts que, probablement, seran a la zona alta de la Lliga durant bona part del campionat com són Alcoyano i Badalona. Cordeu-vos els cinturons que això és a punt d'enlairar-se!

L’altre miracle del Raiguer

Imatge: Sergio Sanz
Honestament, poc m’esperava a aquestes alçades de l’any passat que el Constància aconseguiria salvar la categoria. De fet, situava el Binissalem (per motius que ara tampoc vénen al cas), per sobre dels seus veïns del nord. Amb un Nou Camp (eufemisme) d’Inca que es va convertir en enemic dels inquers, amb una trajectòria copera que acabava de forma dramàtica als penals contra el Melilla, amb una plaga de lesions que obligava a fer debutar juvenils abans de creuar l’equador de la competició, amb arbitratges sibil·lins com els que van patir contra Mallorca B i Huracán i amb un playoff pel descens contra el Zamora on les llàgrimes inicials pel descens es van convertir en alegria quan els despatxos van tornar la Segona B al Constància. I de premi, un 0-2 a Son Bibiloni que enviava a Tercera “l’estimat” filial mallorquinista. Joan Esteva va treballar molt (i bé) a Maó i va saber traslladar el seu coneixement de la Segona B a Inca per construir un bloc seriós, sense estridències però constant (mai millor dit) i compromès. Després d’anys d’espera Inca (tot i la pobra resposta de la Ciutat) no es podia permetre que el pas pel futbol de bronze durés tant sols un any.

Enguany la tasca tornarà a ser heroica, hercúlia. Estiu mogudet a la MA-13, amb el transvasament de jugadors d’Inca cap a Magalluf i amb Nico López, extècnic constancier com a ham balearico. El cert, és que fins a 7 jugadors de l’any passat van fitxar per l’Atlètic Balears i el teixit defensiu del Constància se’n ressentia. Arriba saba jove, molta (veurem si massa): la plantilla del Constància té 23 anys i 2 mesos de mitjana d’edat; al darrere, només el porter Gaspar i el lateral Óscar Navarro tenen més de 22 anys. Vaja, gairebé com un filial. Seguirà un any més el Justin Bieber inquer, Mateu Ferrer, l’heroi de l’ascens contra el Villarrobledo. Amb ell, Jaime, Campoy, Rubén Carreras i un David Karg cridat a guanyar protagonisme enguany. També en l’aspecte ofensiu Esteva ha pogut compensar la marxa de Fullana: arriba Juanpe per donar més velocitat a l’atac inquer, que tindrà el manacorí Nico Rubio com a referent en punta, juntament amb l’anglès Connor, que torna després de la seva cessió a l’Alcúdia.

A favor: el Constància ha refet la parcel·la ofensiva en quantitat i qualitat. L’any passat va afrontar partits sense una referència clara en atac que sí tindrà amb Nico Rubio aquesta temporada. Perd Fullana, però la presència de Rubén Carreras i de Juanpe ha de fer oblidar el palmesà.

En contra: un any més, l’estat de la gespa del Nou Camp d’Inca. En un camp gran, per “jugar a futbol”, el mal estat condiciona les opcions del Constància. També atenció a una línia defensiva totalment nova i massa jove, que pot acusar la inexperiència en certs escenaris i davant d’alguns rivals més experts.

Aspirants a tot

Imatge: Àngel Garreta / Torneig d'Històrics
No és una qüestió de noms, sinó de criteri i línia de treball. Vistes les incorporacions, per bé que és una xifra important i que amaga un esperit de renovació, el Badalona ha fitxat bé, amb gust. Sovint es critica la gent de futbol, els entrenadors, per tirar de coneguts quan canvien l’equip; bé, si hi pensem, és lògic que un tècnic aposti per gent de confiança, que sàpiga (o cregui) que li pot donar un bon rendiment. Moviments que probablement estaran mal vistos al club de sortida, però que són comprensibles. Piti Belmonte ha agafat la Linia 10 del metro i s’hi ha endut Cárdenas, Sergio Gómez, Neeskens i Xavi Boniquet. Gent de confiança que s’uneix als únics sis jugadors que segueixen d’una passada temporada on els escapulats van passar amb més pena que glòria pel grup 3 de Segona B, tot sigui dit, sense que calgués esperar massa glòria en un projecte amb massa dubtes i canvis sobre la marxa. La lliçó, però, sembla apresa i a Badalona han actuat conseqüentment per aspirar a tot en un any que promet emocions fortes.

Piti Belmonte ha demostrat en dos anys forá bons a Sant Andreu que és capaç de treure molt de profit a plantilles que no es troben en l’elit dels grans del grup. Enguany a Badalona, el tècnic vallesà disposarà d’armament més potent per fer mal a la resta de rivals i caldrà veure com gestiona aquest material. Amb una defensa que pot voltar els 33 anys de mitjana amb Ferrón i Bermudo als laterals i Cárdenas i Joan Castillo a l’eix. David Lázaro i Ferran Tacón també aportar coneixement i experiència a la zona medul·lar dels escapulats, on també hi haurà el polivalent Sergi Maestre (l’hem vist de central als Històrics) o el sevillà Lolo, que reapareix després d’una sanció per positiu en un control. En atac, on segueix un Abraham que va ser el millor fitxatge el passat mes de gener, caldrà veure quin rendiment dóna Enric Gallego en l’any de la seva alternativa al futbol de bronze. Tros de jugador a Tercera, veurem si el davanter badaloní aconsegueix igualar les seves prestacions (parlar d’igualar xifres de gols, a Segona B, és de bojos). A la reserva, en principi, un Moha que torna a Badalona cedit per l’Espanyol B i que pot ser una opció vàlida quan Piti cerqui opcions com a pla B.

El millor: les bones sensacions que transmet l’arribada de Piti Belmonte, un tècnic tranquil i treballador que fa feina de formiga i aconsegueix resultats satisfactoris.

El pitjor: la resposta de l’afició. Concretament, dels que han deixat d’anar a un Centenari que no fa massa temporades era un dels camps amb més assistència del grup. Important començar a recuperar aquesta massa social per acompanyar l’equip en aquest interessant projecte.

Mallorquinització, un any després

Imatge: Ana Serrano / Fútbol Balear
Només fa tres anys i tres mesos que el desgraciadament desaparegut Ángel Pedraza aconseguia retornar l’Atlètic Balears a Segona B. Des d’aleshores, han passat tantes coses i tanta gent per la Via de Cintura, que ni el vell recinte palmesà ha pogut aguantar tant de moviment. Enguany els balearicos viuran el seu quart any seguit a Segona B en una nova ‘casa’ a Calvià. Què lluny queda aquell Mallorca-Atlètic que s’havia de veure a Primera Divisió (fins i tot aquest curs 13-14), aquell Estadi Balear ple, els charters, els barrets, la Ciutat Esportiva, els Antoñitos… Lluny queden els talonaris que van servir per portar a Palma a jugadors més motivats per ser bons vivants que per jugar al futbol i fer pinya amb la resta de l’equip. I un any més tard (un any massa tard) arriba a l’Atlètic Balears la mallorquinització que Crespí i el Chichi Soler havien promès fa un any. 60 fitxatges després (es diu aviat) i de la mà de Mr. Tercera balear, Nico López, l’Atlètic torna a ser més Balears que mai.

Només hi ha tres supervivents de l’any passat: els mallorquins Xavi Ginard i Toni del Castillo i un brasiler, Thiago, que comença a ser una mica balear també. Parlar dels reforços ens condueix a parlar dels set exconstanciers que formaran part de la plantilla: són Joan Vich, Biel Guasp, Esteban, Nacho Martínez, Isma, Cristian Sánchez i Joan Oller. Homes de confiança de Nico López que dissenyaran el gruix d’un grup que comptarà amb l’experiència de Mairata a l’eix de la defensa, la polivalència de Bernat Alomar al mig del camp, la qualitat de Pedro Capó i l’experiència de Xisco Hernández en un atac que rejoveniran els Sergi Garcia, Florin Andone i Ignasi Dalmedo. No hi ha grans noms en aquest renovadíssim Atlètic Balears, però si hi ha un tècnic capaç de treure el màxim suc d’homes (i no només de noms), aquest és un Nico López a qui, quinze temporades després, li retorna el premi de poder dirigir un Segona B després de la seva experiència a Sòller. Una curiositat: ha dirigit només cinc clubs a Segona B i a Tercera i només a Montuiri, Nico López (encara) no hi ha tornat.

A favor: allunyats de la magnificència dels ambiciosos projectes de les últimes dues temporades, l’Atlètic recupera l’essència de la terra i del treball per començar a dissenyar un futur d’acord amb la realitat econòmica actual.

En contra: jugar a Calvià, en un terreny de joc tan allunyat de Palma pot ser contraproduent pel club, precisament l’any que ha fet aquesta aposta pel retorn als orígens.

Torna la moral

Imatge: CD Alcoyano
Si l’haguéssim de comparar a algun club professional, l’Alcoyano recorda en detalls al València. És aquell equip que sense tenir probablement la millor plantilla de la Lliga, sempre és a dalt. Té aquella habilitat per sobreviure a crítiques internes, sovint més destructives que les externes, i de regenerar-se sense saber massa bé com per tal d’aconseguir el seu objectiu. A vegades, fins i tot, aconsegueix l’ascens tal com va passar fa tres temporades (qui ens ho havia de dir vista la segona volta que van fer els alacantins). Però és un club amb solera i amb una màgia especial que el fa ser oportú i encertat en el moment precís. L’any passat, després de tornar a recórrer a Porras (de qui van prescindir a la Lliga Adelante), la cosa no va acabar bé frenats, in extremis, per l’Eibar a la primera eliminatòria del playoff d’ascens. El futbol professional crida massa per una afició àvida de canvis i amb ganes de recuperar antigues batalles futbolístiques. Per tant, com en el cas del Nàstic, fallar és la paraula prohibida en un Alcoyano que renova Porras però que després de molts anys deixa de tenir Toni Torres a la direcció esportiva.

I com Juan Palomo, David Porras farà les tasques de Torres. Com en d’altres clubs, renovació a fons en un Alcoyano que ha perdut el seu jugador franquícia, un Javi Lara que ha marxat a la Ponferradina. Continuen 8 membres de la plantilla de l’any passat, tot i que Bouba (el meta guineà arrencarà la lliga com a titular davant la lesió de Rangel) i Lolo Ivars no van ser ni molt menys habituals per Garitano ni per Porras. Però de nou, l’Alcoyano ha sabut moure’s pel mercat i enguany s’ha fixat especialment en el grup 4 de Segona B, d’on arriben fins a 5 jugadors (Mario Ramón, Navarro, Bello, Calderón i Adrián Gallardo). No serà sorpresa, perquè a Xàtiva ja va demostrar que pot fer carrera en això del futbol, però el castellonenc Carles Salvador apunta a convertir-se en el far del joc de creació d’un Alcoyano que comptarà amb un referent atacant de luxe com és el grancanari Rayco (Mirandés). I si volem experiència, trobarem Javi Selvas, Óscar López, César Remón o el nouvingut Javi Rubio. Bona teca per fer un bon àpat.

A favor: la bona tasca a l’hora de confeccionar la plantilla. Un sector de l’afició és crítica i considera que la plantilla no està del tot equilibrada; potser falta algun efectiu, però si les lesions respecten l’equip, és un bloc de molts quirats per fer coses interessants aquesta temporada a #2bg3.

En contra: en paral·lel al Nàstic, les urgències. La Segona B és un luxe que un club que ambiciona el professionalisme absolut no es pot permetre. A més, el soci i aficionat ha donat una resposta magnífica a la campanya de socis engegada per l’entitat. Més motivació… però també molta més pressió.

22/8/13

Anàlisi dels equips #2bg3 (4 de 5)

Ja hi tornem a ser. Aquesta setmana tornarà a arrencar la competició al grup 3 de Segona Divisió B i ho farà, casualment, amb el debut del vigent campió de Lliga: el Centre d'Esports l'Hospitalet. Com sempre, al Blog de l'Hospi tractarem de donar una cobertura del que passi al llarg d'aquest campionat, allunyat dels focus del futbol professional però amb un encant especial, indiscutible. No pretenem ser cap més referència que un simple punt de trobada de jugadors, tècnics, aficionats i periodistes que seguiu qualsevol dels 20 equips de #2bg3 (especialment de l'Hospi). Sense cap més pretensió i amb l'ànim que vosaltres sigueu partíceps d'aquest espai mitjançant els vostres comentaris, crítiques i suggeriments. I per anar fent boca, cada dia d'aquesta setmana, pels volts de les 12:00 hores, tindreu l'anàlisi de quatre equips que formaran part d'aquest grup 3 aquesta temporada. Seguim avui amb el quart capítol, on apareixen dos filials (Ilicitano i Espanyol B) i dos aspirants al títol (Huracán i Nàstic). Cordeu-vos els cinturons que això és a punt d'enlairar-se! 

Joves, però sobradament persistents

Imatge: Huracán CF
Segurament guanyar una categoria als despatxos no sigui la forma més romàntica d’entrar al món del futbol. Això li va costar força cares llargues a Huracán, un club que no queia (i a alguns segueix sense caure, simpàtic). Molts d’aquests, segurament, el conceben com una entitat poc romàntica, no com aquelles que deuen milions a la Seguretat Social, que estan en concurs de creditors, que paguen 45.000 euros per un davanter de Segona B, que paguen sous en B o que abandonen el soci de la mà de Déu. El fet és que a Manises, més enllà de l’origen, les coses han sortit proa bé fins ara; bàsicament, perquè s’han fet amb criteri i pensant en el detall més insignificant, en aquells detalls que al final fan créixer un club. Presència a les xarxes socials, bon moviment entre els mitjans de comunicació i ‘savoir faire’ a la direcció esportiva; són alguns dels ingredients d’un projecte que engega el seu tercer any amb força il·lusió però amb alguna incògnita, començant per la banqueta.

La feina de Nico Estévez (i companyia) ha estat de 10. 20 centímetres van importar molt, massa, en un dramàtic final a Jaén, un final que apartava Huracán del futbol professional. S’acabava un somni i una etapa. I ara se n’obre un altre amb Iñaki Alonso com a capità del vaixell; un tècnic expert, però darrerament acostumat a dirigir clubs no tan ‘casolans’ com Huracán. Figura externa que haurà d’adaptar-se a la filosofia d’un club que segueix traient profit del juvenil (Company, Juliá, Keita, Pablo García, George…) i que, després d’assegurar-se la continuïtat de la línia defensiva, aconseguia els serveis dels Granell, Chavero, Perona, Mathias, Cubillas o Fali. És a dir, partits i partits d’experiència a Segona Divisió B, a banda de qualitat. Fins ara, Huracán ha sabut perfectament a què vol jugar i a què cal jugar. Però enguany l’exigència pròpia i dels rivals serà, encara, més gran.

A favor: la confecció de la plantilla per part de José Ignacio Hernández. Es respira Segona B per tots costats i això és vital per gestionar els partits en una categoria complicada com aquesta.

En contra: l’arribada d’un tècnic nou, amb cartell i currículum de qui s’espera molt. Veurem com afecta la novetat a un bloc de jugadors que han viscut el projecte d’Huracán des de la seva gènesi.

Ascens o…

Imatge: Club Gimnàstic
La lectura fácil, ‘aposteriorística’, com diria Juanma Lillo, és que amb Salamero el Nàstic va millorar les prestacions dels grana amb Kiko Ramírez. Números en mà, és cert, com també és cert que Salamero va acabar comptant amb una plantilla i uns reforços que res tenien a veure amb el projecte inicial. Un projecte que encapçalava Ramírez, però que van dissenyar els mateixos que sense massa autocrítica van passar de la “gent de casa” al talonari gairebé a la desesperada. Un talonari que es va quedar sense fons en una tarda de descontrol a Llagostera, on el Nàstic va gestionar les emocions d’una forma pèssima: la reacció de Salamero a la roda de premsa deixava entreveure que alguna cosa s’havia acabat, per molt que el punt de mira es dirigís aquell dia al col·legiat de l’encontre. El #Tornarem no va sortir bé, però enguany i de la mà d’un dels herois de l’ascens de 2001, Santi Castillejo, el Nàstic arenga la seva afició a fer possible l’ascens entre tots. Sí o sí; si surt creu, el futur enfosquirà el grana fins a convertir-lo en negre.

La fórmula que han trobat a la Budellera ha estat, com el passat gener, tirar de cartera per dissenyar un projecte ambició que, primer de tot, situï el Nàstic entre els quatre primers del grup 3. El binissalemer Xisco Campos ja és l’únic supervivent de l’època nastiquera a la Lliga Adelante; la culpa, 35 fitxatges en poc més d’un any natural. De fet, molts dels de l’any passat ja són història: Castillejo ha assegurat el tret amb Beñat, Querol i Xavi Molina, amb qui ja va coincidir a Reus. Per noms, impacta la presència de dos ‘Segones’ al mig del camp com són David Sánchez i Jesús Rubio, però sobretot una tripleta atacant de somni (i malson pels rivals), amb Lago Junior complementant Marcos Jiménez i Jesús Perera. I atents, si Castillejo li dóna bola, a Ferran Giner (la bala d’Alboraia).

A favor: l’afició. El Nàstic disposa de la massa social més àmplia del grup 3 de Segona Divisió B. Si remen junts, sumaran. Si no, la passió es pot girar en contra.

En contra: les urgències. La situació institucional no permet una altra ensopegada ni cap altre any fora de futbol professional. Veurem si això afecta els resultats o precisament la necessitat de resultats dilueix aquesta urgència i la converteix en paciència.

Un filial que anhela recuperar les arrels

Parlant en plata, l’estiu passat molts vam ‘flipar’ quan vam veure la manera tan trista com alguns es van carregar el futbol base de l’Espanyol. No era qüestió d’un mal dia, ja que les coses ja es venien fent malament des de fa temps, però l’arribada de 15 desconeguts sense cap connexió amb una entitat que, a banda de disposar d’un dels millors planters a Espanya, tenia també el Campió d’Espanya de juvenils, va acabar de convertir el filial blanc-i-blau en un cúmul de despropòsits que es va arreglar a temps. L’entrada de Mollet a la presidència va suposar canvis al futbol base, l’arribada de Jordi Lardín als despatxos i de Manolo Márquez a les banquetes. I Márquez, que fins aleshores no havia dirigit cap filial, va mostrar capacitat suficient per convertir un equip tocat, en estat greu, en un conjunt farcit de confiança i rejovenit, amb juvenils de tercer any (i fins i tot el cadet Pablo Maffeo) asseient a la grada els talents que alguns aprofitats amb interessos propis van voler colar com a salvadors. I al final, van faltar jornades perquè els pericos s’apropessin a la zona noble. Veure per creure.

Enguany, el criteri ha tornat a Can Perico. Per començar, mantenen Márquez i no han optat pels experiments amb gasosa. El filial ha rebaixat notablement la seva mitjana d’edat i ha tornat a confiar el seu futur en la gent de casa, en els que hi havia (Aitor, Eric, Miravent, Mamadou…) i en els que tornen (Canadell o Caballé). També segueixen els Duarte, Paul Quaye, Canario i dos jugadors que també poden tenir un futur molt interessant per davant: Joan Jordán i el central hospitalenc Héctor Rodríguez. Evidentment, l’Espanyol no ha passat del negre al blanc i també ha pescat fora dels dominis de Sadrià: el sevillà Jairo Morillas es perfila com a referència atacant en un equip que també ha incorporat Aday Benítez (el del Conquense) o Xavi Puerto, a qui el Cornellà se li començava a quedar petit.

A favor: la recuperació de la gent de la casa de cara al futur. La solució menys arriscada i més econòmica, però també la que assegura major longevitat dels projectes.

En contra: vistos els dubtes que genera el primer equip, amb una plantilla no excessivament llarga, el filial pot perdre efectius a favor de l’equip d’Aguirre i veure minvat el seu potencial.

El gran desconegut

Imatge: Laura Ruiz
Si fóssim un d’aquells parabòlics que coneix (o diu conèixer) a la perfecció els suplents del Fylkir islandès, podríem marcar-nos un anàlisi completíssim i convincent de l’Elche Ilicitano. Però no és el cas; per un servidor, el filial il·licità és el gran desconegut i, per tant, una de les incògnites de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B. Sí que és cert que l’Elche CF porta anys treballant bé tant pel que fa al Primer Equip com amb el seu futbol base i que, poc a poc, els fruits han anat arribant. El salt a Segona Divisió B ha provocat que el filial hagi hagut de mirar fora d’Elx per trobar reforços que aportin qualitat però també experiència, però fins ara (i a diferència d’altres clubs), l’Ilicitano comptava amb una base important de jugadors d’Elx i rodalies que dotava l’equip d’una personalitat pròpia. Amb tot, Vicente Mir viurà la seva segona temporada com a tècnic del filial amb 9 jugadors de la “Millor Terreta del Món”. Producte local per viure l’estrena de l’equip a Segona Divisió B després d’una brillant temporada i una solvent eliminatòria per l’ascens davant l’Olot.

Fins fa un parell de dies, el més fàcil hagués estat recórrer a Sergio León per centrar l’anàlisi de la plantilla de l’Elche, però el davanter cordovès, fitxat fa unes setmanes, marxarà cedit al Murcia. Per noms, les arribades més destacables són les del porter barceloní Marc Martínez, que li disputarà el lloc a José Carlos; el migcampista gandià Nico Cháfer (que ja ha disputat 26 partits a la Lliga Adelante amb el Villarreal B); la jove promesa Christian Herrera, que arriba del filial de Las Palmas o el retorn a Elx d’un Álvaro Giménez que ja ha debutat a Primera amb el Mallorca i que després d’una greu lesió vol recuperar sensacions i tornar a ser el futbolista que guarda dins. Pel que fa als que segueixen, tothom parla meravelles de Yeray Patiño, migcampista i capità del filial, que ja sap què és debutar amb el Primer Equip a la Lliga Adelante i que ha protagonitzat el culebrot de l’estiu amb la seva renovació, una renovació que va arribar amb la pretemporada ja començada.

A favor: la il·lusió del debutant i la tranquil·litat que aporta la bona feina feta durant anys al futbol base de l’Elche, que amb el retorn del Primer Equip a Primera Divisió viu un any de més felicitat (i premi) que no pas d’obligació.

En contra: l’adaptació a la categoria d’un bloc que en poc temps ha passat del grup 4 de Preferent Valenciana al futbol semiprofessional. Hi ha matèria prima per fer coses interessants però l’exigència dels rivals serà màxima per un filial on cap dels que han renovat supera els 23 anys.