L'Hospi no xuta | CE l'Hospitalet 0-0 Lleida Esportiu TCF

-> L'Hospi tanca una nova jornada sense guanyar i ja en van sis. Els riberencs es mostren incapaços de generar perill sobre la porteria d'Iván Crespo i segueixen sense aixecar cap.

-> El debut de Cristian Gómez amb l'Hospi, un canvi dels molts amb què ha sorprès Cifuentes. A l'hora de la veritat, però, més de l'habitual.

-> La lesió de Ton Alcover, la nota més negativa d'un partit que pot apropar els riberencs a la zona de descens,

-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi

-> RODA DE PREMSA d'Imanol Idiákez, tècnic del Lleida Esportiu.
-> GALERIA DE FOTOS de l'Hospi 0-0 Lleida Esportiu

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Aulestia, Dani Fernández, David López, Aleix, Sierra, Cristian Gómez (Giaquinto, 85'), Miki Muñoz, Ton Alcover (Guzmán, 30'), Puerto, Raúl Torres (Javi Pérez, 77') i Gerard Oliva.

LLEIDA ESPORTIU TCF: Iván Crespo, Arnau (Urko Arroyo, 67'), Pau Bosch, Óscar Rubio, Ekhi, Molo, Toño, Albistegi, Marc Martínez (Vega, 86'), Diego Suárez (Doncel, 76') i Colinas.

Àrbitre: Alexis Carlos Pulido Santana (las Palmas). Ha amonestat els locals Raúl Torres i Gerard Oliva i els visitants Albistegi, Toño i Molo.

Incidències: partit corresponent a la jornada 21 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 600 espectadors. Matí fred. Presència d'aficionats del Lleida Esportiu.

Deia (o més ben dit, cantava) Rafaella Carrà que "per fer bé l'amor cal venir al sud". Deia bé, perquè mirar de sucar a Euskadi és mal negoci, però això ja ho deixaríem per un altre dia. Si en lloc d'interpretar temes d'amor (?) a la italiana li hagués donat per cantar cançons sobre el món del futbol potser hauria dit que "per poder guanyar un partit caldria xutar a porteria". No li hagués faltat raó més enllà que algun jugador d'aquells que es lleva amb el peu esquerre introdueixi la pilota a la seva pròpia porteria i faci la feina al rival. Només a això s'hagués pogut agafar un Hospi que continua desesperant l'afició. Avui, contra el Lleida Esportiu, nova demostració de candidesa ofensiva; segurament la directiva del Lleida Esportiva mirarà que Iván Crespo no cobri pel partit d'avui ja que el meta blau no ha hagut de fer cap intervenció (ni de mèrit ni de no mèrit) en uns dels 90 minuts més tranquils que haurà viscut en la ja important carrera futbolística. Més del mateix, més sensacions negatives per un equip que ha competit. Sí, competit. Que està bé, però que a aquestes alçades de la temporada és, de lluny, insuficient per fer front amb garanties a un segon tram de campionat futbolísticament i emocional exigent. Agafem-nos fort.

Menys a la banqueta i a la porteria, sacsejada important en l'onze inicial d'un Hospi que més enllà del retorn de Cristian Gómez cinc anys després (casualment, el darrer partit havia estat davant la UE Lleida el maig de 2011) també presentava Dani Fernández de tornada al lateral dret després de la seva lesió, Sierra fent parella amb Savall a l'eix de la defensa pel cop que dijous havia rebut Aleix Coch a l'entrenament i, atenció, amb David López al lateral (primer partit en què actua en aquesta posició d'inici) mentre que Castell ni tan sols ha entrat a la llista. A més, Ton Alcover ha recuperat la titularitat, tot asseient Javi Pérez a la banqueta. L'Hospi ha tingut intenció en un primer temps decent davant d'un Lleida Esportiu que ha ofert una imatge força més conservadora del que és habitual. De fet, Idiákez ha canviat l'habitual sistema de joc per tancar amb una línia de quatre. Tot i els pocs riscos, els blaus han disposat d'alguna bona ocasió com ara un cop de cap d'Ekhi Senar en la sortida d'un córner que la defensa de l'Hospi ha tret sota pals (16'). L'Hospi no ha rematat entre els tres pals (i ja van més de dos partits i mig sense fer-ho) i s'ha hagut d'agafar al que podria haver estat, com un penal no assenyalat sobre Gerard Oliva (23') o unes mans dins l'àrea visitant en la penúltima acció d'un primer temps que s'ha cobrat Ton Alcover com a víctima de l'infortuni: el tarragoní ha abandonat el terreny de joc lesionat i les primeres valoracions no permeten ser precisament optimista amb el diagnòstic. Un xut de Diego Suárez que ha refusat Aulestia ha estat la darrera opció de gol destacable d'un primer temps fluix.

Diguem-ne que el Lleida Esportiu s'ha adonat massa tard que al davant hi havia un equip que es podria guanyar. Amb el pas dels minuts Idiákez ha anat introduïnt elements per mirar de sumar tres punts davant d'un Hospi que no ha fet ni pessigolles a la defensa blava. Gerard Oliva s'ha barallat el necessari i més, però si ha de fer la guerra en solitari... mala peça al teler. El partit ha anat transitant pel no res fins que el Lleida ha buscat el risc i ha començat a sovintejar l'àrea d'Aulestia. Els visitants han tingut el 0-1 en una triple ocasió que entre Aulestia i la defensa han salvat in extremis (68') i dos minuts després ha estat Pau Bosch qui ha tornat a fer treballar el meta basc per impedir el gol lleidatà (70'). El balanç ofensiu de l'Hospi s'ha limitat a un xut de Raúl Torres que hagués signat el mateix Angoy en els seus temps de jugador de futbol americà (68'). El pitjor de tot, més enllà de les sensacions, ha estat veure com l'Hospi no semblava massa incòmode amb el fet de semblar signar un empat sense gols a l'Estadi, lluny de l'ambició que s'havia dibuixats en anteriors passatges d'una temporada que promet emocions fortes (i no precisament positives) d'aquí a final del llibre. De vegades, la solució (i/o el problema és a dins) i no és més que un 'ordenar peces'.